'71
 Cartell distribuït al Regne Unit | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Yann Demange  |
| Protagonistes | |
| Producció | Angus Lamont i Robin Gutch |
| Guió | Gregory Burke |
| Música | David Holmes |
| Fotografia | Tat Radcliffe |
| Muntatge | Chris Wyatt |
| Productora | Creative Scotland i Warp Films |
| Distribuïdor | StudioCanal |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 7 febrer 2014 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Anglaterra |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Recaptació | 1.270.847 $ (Estats Units) 3.062.178 $ (mundial) |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema de ficció criminal, cinema d'acció, cinema bèl·lic i thriller |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | conflicte nord-irlandès |
| Lloc de la narració | Belfast |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Descobriment de l'Any (2014)
|
     | |
'71[1] (títol original en anglès: '71) és una pel·lícula de llargmetratge britànica de 2014, del gènere de thriller històric, escrita per Gregory Burke i dirigida per Yann Demange. Ambientada a Irlanda del Nord, compta amb un repartiment d'actors com ara Jack O'Connell, Sean Harris, David Wilmot, Richard Dormer, Paul Anderson i Charlie Murphy. Emmarcat dins del conflicte nord-irlandès, narra la història d'un soldat britànic que l'any 1971, enmig d'un aldarull a Belfast, acaba separat de la seva unitat.
La filmació de la pel·lícula començà l'abril de 2013 a Blackburn, i continuà a Sheffield, Leeds i Liverpool.[2] La pel·lícula fou finançada pel British Film Institute, Film4, Creative Scotland i Screen Yorkshire.[3] L'estrena tingué lloc en la secció de competició del 64è Festival Internacional de Cinema de Berlín, celebrat el febrer de 2014.[4][5] La pel·lícula fou aclamada pels crítics, amb l'elogi particular dirigit cap a l'actuació de Jack O'Connell i la direcció de Yann Demange. S'ha doblat al català.[1]
Argument
[modifica]Gary Hook, un recluta nou de l'Exèrcit britànic, és enviat a Belfast l'any 1971, immers en els primers anys del conflicte nord-irlandès coneguts en anglès com a Troubles. Sota el lideratge inexperimentat del lloctinent segon Armitage, s'ordena desplegar la seva unitat en una àrea altament volàtil, en la que catòlics irlandesos (majoritàriament republicans) i protestants de l'Ulster (majoritàriament lleialistes) viuen porta amb porta. La unitat proporciona suport a la Royal Ulster Constabulary mentre inspecciona una casa a la cerca d'armes de foc, quedant el soldat Hook molt impressionat pel tractament despectiu a dones i nens. Una multitud es reuneix per a protestar i provocar a les tropes britàniques que, encara que fortament armades, tenen l'ordre de contenir la multitud.
Un soldat és colpejat per una pedra i deixa caure el seu fusell L1A1 a terra. Enmig de la confusió, un nen l'agafa i fuig corrent entre la multitud. Hook i un altre soldat, Thompson, el persegueixen. A mesura que la protesta puja d'intensitat, els soldats i la policia es retiren, deixant els dos soldats enrere. Hook i Thompson són brutalment apallissats i desarmats per una multitud, fins que una dona comprensiva aconsegueix calmar la situació. Tanmateix, Thompson és assassinat sobtadament a boca de canó per un pistoler de l'IRA Provisional, Paul Haggerty. Hook fuig per carrers i carrerons i s'amaga en una latrina fins que es fa fosc.
Un cop torna al carrer va a parar a l'àrea coneguda com The Shankill on topa amb un jove bocamoll protestant que el porta fins a un pub local que serveix de tapadora per als lleialistes. Allà, en Hook per casualitat veu un grup de lleialistes construint una bomba sota la direcció del sergent Lewis, membre de la Força de Reacció Militar, la unitat contrainsurgent encoberta de l'exèrcit britànic. En Hook surt del pub just abans que una enorme explosió destrueixi l'edifici, matant o ferint molts dels que hi eren, inclòs el noi que el va portar allà. Sense saber que la bomba que manipulaven els terroristes lleialistes ha explotat accidentalment, les faccions de l'IRA Provisional i l'IRA Oficial s'acusen mútuament de ser responsables de l'atemptat.
En Hook, malferit per la metralla, es torna a perdre pels carrers, i finalment dos catòlics, Eamon i la seva filla Brigid, el troben al terra inconscient. Se'l porten a casa seva a complex d'habitatges Divis Flats, on Eamon, un exmetge de l'exèrcit, li cus les ferides. Tot i que l'IRA Provisional ha pres recentment el control d'aquesta zona a l'IRA Oficial, Eamon contacta amb l'oficial superior de l'IRA Oficial, Boyle, per demanar-li ajuda per trobar el soldat. Boyle, menys radical i violent que els membres més joves de l'IRA Provisional, explica al capità Browning, líder de la secció local de la Força de Reacció Militar britànica, el parador d'en Hook i li demana a canvi que mati James Quinn, el líder de la facció més jove de l'IRA Provisional.
Quinn i la seva secció han seguit Boyle i l'han vist visitar el pis de l'Eamon sense saber per què era allà. En sentir el perill, Hook fuig del pis, agafant un ganivet que troba en una bossa. Hook escapa dels homes de Quinn però, incapaç d'evadir Haggerty, l'apunyala i el mata. El grup de Quinn captura Hook i el porta a un amagatall. Quinn ordena a Sean, el noi jove que, durant la persecució inicial del barri, havia dubtat a matar Hook, que l'assassini. Quan Sean dubta, Quinn es prepara per executar Hook però arriba el grup de Browning disparant al Sean. Lewis intenta escanyar Hook per evitar que informi sobre la preparació de la bomba al pub. Quan el tinent Armitage i els seus homes entren en suport de Browning, Armitage veu l'intent de Lewis de matar Hook. Sean, havent sobreviscut al primer tret, s'aixeca i dispara a Lewis, abans de ser disparat de nou, aquesta vegada fatalment per Armitage. Browning de cop troba Quinn al carrer i, en comptes d'arrestar-lo o executar-lo, li diu que Boyle el vol mort i que cal que se n'ocupi. Quan Quinn marxa, Browning li diu que li'n deu una i que aviat es posarà en contacte amb ell.
Hook és retornat a la seva caserna. I malgrat una queixa formal del tinent Armitage, l'oficial en cap descarta l'incident que va involucrar Hook, Lewis i Sean com "una situació confusa" que no mereix més investigació. Hook torna a Anglaterra, llençant les seves plaques d'identificació des del ferri, i es retroba amb el seu germà petit, a qui havia deixat enrere. La parella marxa en autobús, presumiblement per començar una nova vida lluny de l'exèrcit i el conflicte.
Repartiment
[modifica]- Jack O'Connell com a Gary Hook, soldat britànic.
- Killian Scott com a James Quinn, líder d'una facció de l'IRA Provisional.
- Martin McCann com a Paul Haggerty, membre de l'IRA Provisional.
- Barry Keoghan com a Sean, membre de l'IRA Provisional.
- Sean Harris com el capità Sandy Browning de Força de Reacció Militar britànica.
- Paul Anderson com el sergent Leslie Lewis de Força de Reacció Militar britànica.
- David Wilmot com a Boyle, oficial de IRA Oficial.
- Richard Dormer com a Eamon, catòlic i exmetge a l'exèrcit britànic.
- Charlie Murphy com a Brigid, filla de l'Eamon.
- Sam Reid com a lloctinent segon Armitage, cap de la unitat de l'exèrcit britànic.
- Babou Ceesay com a caporal de la unitat de l'exèrcit britànic.
- Paul Popplewell com a caporal entrenant.
- Jack Lowden com a Thompson («Thommo»), soldat de l'exèrcit britànic.
- Corey McKinley com a nen unionista.
- Amy Molloy com a mare de la casa assaltada per la RUC.
- Valene Kane com a Orla (noia que escup a un soldat durant l'enfrontament)
Premis
[modifica]Després de rebre nou nominacions als Premis British Independent Film de 2014, assolí el guardó en la categoria de millor director.[6][7]
El National Board of Review l'escollí com una de les 10 millors pel·lícules independents del 2015.[8]
| Premi | Data de cerimònia | Categoria | Destinataris | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| Premis British Independent Film[6] | 7 desembre 2014 | Millor pel·lícula independent britànica | '71 | Nominat |
| Millor director | Yann Demange | Guanyador | ||
| Millor actor | Jack O'Connell | Nominat | ||
| Millor actor secundari | Sean Harris | Nominat | ||
| Millor guió | Gregory Burke | Nominat | ||
| Millor consecució tècnica | Chris Wyatt (edició) | Nominat | ||
| Tat Radcliffe (fotografia) | Nominat | |||
| Millor consecució de producció | '71 | Nominat | ||
| Premi Douglas Hickox al millor director debutant | Yann Demange | Nominat |
Referències
[modifica]- 1 2 «'71». ElDoblatge.com. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «‘71» (en anglès). Arxivat de l'original el 15 novembre 2016. [Consulta: 26 març 2018].
- ↑ Gilmore, Gearóid. «Production Begins on Northern Ireland-set ‘71’» (en anglès). IFTN.ie, 16 abril 2013. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ «First Films for Competition and Berlinale Special» (en anglès). Berlinale-de. Arxivat de l'original el 20 desembre 2013. [Consulta: 31 desembre 2013].
- ↑ Lodge, Guy. «Film Review: '71» (en anglès). Variety.com, 7 febrer 2014. [Consulta: 22 novembre 2014].
- 1 2 Barraclough, Leo. «Matthew Warchus' 'Pride' Wins Top Prize at British Independent Film Awards» (en anglès). Variety, 7 desembre 2014. [Consulta: 21 desembre 2014].
- ↑ Barraclough, Leo. «Amy Gustin, Deena Wallace to Head British Independent Film Awards» (en anglès). Variety, 5 desembre 2014. [Consulta: 21 desembre 2014].
- ↑ «National Board of Review Announced 2015 Award Winners» (en anglès). National Board of Review. [Consulta: 1r desembre 2015].
