close
Vés al contingut

Andy Kubert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndy Kubert
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
FormacióThe Kubert School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDC Comics
The Kubert School Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoe Kubert Modifica el valor a Wikidata
GermansAdam Kubert Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1572769 TMDB (persona): 1286900 Modifica el valor a Wikidata

Andrew Kubert (/ˈkjuːbərt/ Estats Units, 27 de febrer de 1962) [1] és un artista de còmics, lletrista i escriptor estatunidenc. És fill de Joe Kubert i germà d'Adam Kubert, tots dos també artistes, i oncle de l'editora de còmics Katie Kubert.[2][3]

Kubert es va graduar i és instructor de classes de segon any a la Kubert School, fundada pel seu pare, que també hi va ensenyar, i més tard hi seria instructor. Després de començar la seva carrera com a il·lustrador a DC Comics, Kubert va passar a il·lustrar còmics per a aquesta empresa, com ara Sgt. Rock i Adam Strange, així com el seu crossover entre companyies amb Dark Horse Comics, Batman Versus Predator.

Més tard va treballar per a Marvel Comics, va il·lustrar diversos títols relacionats amb les X-Men i Ultimate Marvel, com ara The Uncanny X-Men, Ultimate X-Men i Ultimate Iron Man, i va proporcionar il·lustracions per a històries notables com ara "Age of Apocalypse" el 1995. Va tornar a DC el 2005, on va proporcionar il·lustracions per a històries com ara Batman: Cacophony, " Whatever Happened to the Caped Crusader?", "Blackest Night", "Flashpoint" i The Dark Knight III: The Master Race. Durant la seva etapa a Batman amb el guionista Grant Morrison, van cocrear el personatge Damian Wayne.

Primers anys

[modifica]

Andrew Kubert és fill de Muriel (de soltera Fogelson) i Joe Kubert,[4] aquest últim provenia d'una família jueva del sud-est de Polònia (actualment Ucraïna).[5] Els seus germans inclouen una germana, Lisa, i els germans David, Daniel i Adam.[4] Ell i els seus germans es van criar a Dover, Nova Jersey.[6] També és l'oncle de l'editora de còmics Katie Kubert.[2] Es va graduar a la Kubert School, que va ser fundada pel seu pare a Dover.[7]

Carrera professional

[modifica]

Andy Kubert va començar la seva carrera en còmics com a dibuixant a DC Comics el 1980. El seu primer treball acreditat per a la companyia va ser la història "Old Soldiers Never Die" a Sgt. Rock núm. 393 (octubre de 1984).[8] Més tard va dibuixar Adam Strange[9] i el crossover entre companyies Batman Versus Predator. És més conegut pel seu treball a Marvel Comics, concretament als títols X-Men de la companyia. Artista de portades ocasional a Uncanny X-Men (dibuixant la primera aparició en portada del personatge Gambit) i X-Men Classic, Kubert més tard va treballar com a dibuixant suplent per a Uncanny X-Men núm. 279-280 i núm. 288 abans de convertir-se en el dibuixant habitual de X-Men (començant pel núm. 14), després de la marxa de Jim Lee de Marvel per fundar Image Comics. Kubert va ser un dels artistes de la història de "X-Cutioner's Song", que va recórrer els títols relacionats amb els X-Men el 1992[10] i va dibuixar el casament de Cyclops i Jean Grey a X-Men núm. 30 (març de 1994).[11] Kubert va dibuixar la sèrie limitada Amazing X-Men com a part de la història de "Age of Apocalypse" el 1995.[12] El 2001, Kubert va dibuixar dos números del nou títol Ultimate X-Men.[13] Amb els guionistes Bill Jemas, Joe Quesada i Paul Jenkins, Kubert va produir la sèrie limitada Origin, que va revelar la història primerenca de Wolverine.[14] Kubert va col·laborar amb el novel·lista Neil Gaiman en la sèrie limitada de vuit números Marvel 1602, publicada del novembre de 2003 al juny de 2004.[15] L'escriptor Orson Scott Card i Kubert van crear la sèrie limitada Ultimate Iron Man el 2005.[16]

Tant Kubert com el seu germà, Adam, van signar contractes exclusius per treballar per a DC Comics el 2005.[17][18] Andy Kubert es va convertir en el dibuixant de la sèrie Batman i, juntament amb el guionista Grant Morrison, va presentar el personatge de Damian Wayne.[19]

A finals del 2009, DC va anunciar que Andy Kubert estava treballant en dues històries de DC, una amb Batman i l'altra amb la DCU.[20] El pare de Kubert, Joe, va entintar els seus llapis als dos primers números de DC Universe: Legacies, una sèrie de 10 números que narra la història de l'Univers DC.[21] Andy Kubert va contribuir a Batman núm. 700, fent equip de nou amb Grant Morrison per explicar una altra història de Damian Wayne com a Batman en el futur com a part del gran número d'aniversari.[22] El 2011, Kubert va il·lustrar la minisèrie de DC Flashpoint.[23][24] El 2013, Kubert va escriure i dibuixar Damian: Son of the Batman, una minisèrie de quatre números sobre Robin en un futur alternatiu.[25][26] Kubert va ser un dels artistes de The Dark Knight III: The Master Race, coescrit per Frank Miller i Brian Azzarello.[27] Kubert va col·laborar amb l'escriptor Scott Snyder en The New Challengers, que formava part del projecte Dark Metal del 2018.[28][29]

Kubert va ser un dels creadors d'una sèrie antològica reviscuda de Batman: Black and White que va debutar el 8 de desembre de 2020.[30]

Ensenyament

[modifica]

Kubert i el seu germà Adam han ensenyat a l'empresa familiar i alma mater, l' The Joe Kubert School.[7] Segons la pàgina de l'escola, a 2023 formava part del comitè assessor de programes.[31]

Bibliografia

[modifica]

DC Comics

[modifica]
  • 52 núm. 46 (2007)
  • Action Comics Weekly núm. 636 (Phantom Stranger) (1989)
  • Action Comics vol. 2 núm. 5–6 (2012)
  • Adam Strange núm. 1–3 (1990)
  • The Adventures of Superman núm. 442, 460 (1988–89)
  • Batman núm. 400 (rotulació a "Chapter VIII"), 655–658, 664–666, 686, 700 (1985, 2006–10)
  • Batman vol. 2 núm. 18; núm. 23.1 (escriptor) (2013)
  • Batman Black and White vol. 5 núm. 1 (2020)
  • Batman Versus Predator núm. 1–3 (1992)
  • Before Watchmen: Nite Owl núm. 1–4 (2012–13)
  • Christmas with the Super-Heroes núm. 2 (acabats a la història "Silent Night" d'Enemy Ace) (1989)
  • Damian: Son of Batman núm. 1–4 (escriptor/artista) (2013–14)
  • Dark Days: The Forge núm. 1 (2017)
  • The Dark Knight III: The Master Race núm. 1–9 (2015–17)
  • DC Universe: Legacies núm. 1–2 (2010)
  • Detective Comics núm. 853 (2009)
  • Doc Savage núm. 1–4 (1987–88)
  • Flashpoint núm. 1–5 (2011)
  • Justice League of America núm. 0 (2006)
  • New Challengers núm. 1–4 (2018)
  • Sgt. Rock núm. 393 (escriptor/entintador); núm. 394, 401, 408–415, 417–419, 422 (1984–88)
  • Superman: Up in the Sky núm. 1-6 (2019-2020)
  • The Warlord núm. 98–99, 101 (1985–86)

Eclipse Comics

[modifica]
  • Airboy vol. 2 núm. 50 (1989)

Marvel Comics

[modifica]
  • Amazing X-Men núm. 1–4 (1995)
  • The Avengers núm. 334 (1991)
  • Captain America vol. 3 núm. 8–12, 14–17, 19–22, 25–28, 30–31 (1998–2000)
  • Conan the Barbarian núm. 201 (1987)
  • Ghost Rider, vol. 3, núm. 24, 28–31 (1992)
  • Ka-Zar, vol. 4, núm. 1–5, 7–11, 14 (1997–98)
  • Mark Hazzard: Merc núm. 9 (1987)
  • Marvel 1602 núm. 1–8 (2003–04)
  • Origin núm. 1–6 (2001–02)
  • The Punisher War Journal núm. 31 (1991)
  • Savage Sword of Conan núm. 114, 136, 160 (1985–89)
  • Semper Fi núm. 2–3, 5–6, 8 (1989)
  • Tales of the Marvel Universe núm. 1 (1997)
  • Thor vol. 2 núm. 29–32, 34–35 (2000–01)
  • Ultimate Iron Man núm. 1–5 (2005–06)
  • Ultimate X-Men núm. 5–6, 50–53 (2001–2005)
  • Uncanny X-Men núm. 279–280, 288 (1991–1992)
  • What The--?! núm. 11 (1991)
  • Wolverine núm. 51 (1992)
  • Wolverine: Rahne of Terra núm. 1 (1991)
  • X-Factor núm. 57 (1990)
  • X-Men, vol. 2, núm. 14–20, 22–26, 28–34, 36–38, 40–41, 44–47, 50, 52–57, 59 (1992–96)

Pacific Comics

[modifica]
  • Skateman #1 (1983)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Miller, John Jackson. «Comics Industry Birthdays». Comics Buyer's Guide, 10 juny 2005. Arxivat de l'original el 18-2-2011.
  2. 1 2 Siegel, Lucas. «NYCC SE 2014: Marvel: Next Big Thing Panel - Fantastic Four 2015 News, Much More». Newsarama, 14 juny 2014. Arxivat de l'original el 9-8-2014.
  3. ↑ Johnston, Rich. «Two DC Comics Editors Leave – One To Marvel, One To Valiant (Update x2)». Bleeding Cool, 14-06-2014. Arxivat de l'original el 14-7-2014.
  4. 1 2 «Kubert, Joe, 1926-». HighBeam Research, n.d.. Arxivat de l'original el 17-5-2013. [Consulta: 13 agost 2012].
  5. ↑ Meth, Clifford. «Joe Kubert: From Shtetl to Grand Master - Part One». "Meth Addict" (column), ComicsBulletin.com, 04-06-2005. Arxivat de l'original el 20-8-2008.
  6. ↑ Jennings, Dana. «Paper, Pencil And a Dream», 14 desembre 2003. Arxivat de l'original el 21-5-2013. [Consulta: 29 març 2012].
  7. 1 2 «Andy Kubert, Illustrator, Cartoonist and VP». The Kubert School, n.d.. Arxivat de l'original el 11-1-2014. [Consulta: 13 agost 2012].
  8. ↑ «matching your query for 'Andy Kubert' in any credit» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 22 maig 2026].
  9. ↑ Manning, Matthew K. «1990s». A: Dolan. DC Comics Year By Year A Visual Chronicle. Londres, Regne Unit: Dorling Kindersley, 2010, p. 244. ISBN 978-0-7566-6742-9.
  10. ↑ Manning, Matthew K. «1990s». A: Gilbert. Marvel Chronicle A Year by Year History. Londres, Regne Unit: Dorling Kindersley, 2008, p. 261. ISBN 978-0756641238.
  11. ↑ Manning "1990s" a Gilbert (2008), p. 269: "X-Men founders Scott Summers and Jean Grey finally got hitched thanks to writer Fabian Nicieza and artist Andy Kubert."
  12. ↑ Manning "1990s" a Gilbert (2008), p. 273
  13. ↑ Manning "2000s" in Gilbert (2008), p. 304: "Looking to repeat the success of Ultimate Spider-Man in 2000, the second major title of this alternate universe was crafted by esteemed writer Mark Millar along with the famed Kubert brothers, Andy and Adam, taking turns at the drawing table."
  14. ↑ Manning "2000s" a Gilbert (2008), p. 307: "[Joe] Quesada, along with writer Bill Jemas, scripter Paul Jenkins, and artist Andy Kubert, decided to [reveal the history] with Origin, a six-issue miniseries."
  15. ↑ Manning "2000s" a Gilbert (2008), p. 317: "Neil Gaiman...took his creative vision and penchant for times past to Marvel, crafting this eight-issue limited series alongside fan-favorite artist Andy Kubert. Digitally painted by Richard Isanove...this series took an alternative look at what the classic Marvel pantheon would be like if they had existed in the 17th century."
  16. ↑ Manning "2000s" a Gilbert (2008), p. 325: "Acclaimed sci-fi novelist Orson Scott Card, with Marvel artists Andy Kubert and Mark Bagley delved into Tony Stark's past in the five-issue miniseries Ultimate Iron Man."
  17. ↑ «Artists Adam and Andy Kubert Sign 3-Year Exclusive Agreements With DC Comics». Comic Book Bin, 6 juny 2005. Arxivat de l'original el 11-1-2014.
  18. ↑ Johnston, Rich. «Lying In The Gutters». Comic Book Resources, 7 juny 2005. Arxivat de l'original el 28-7-2012.
  19. ↑ Cowsill, Alan "2000s" a Dolan, p. 326: "The story not only brought Talia al Ghul back into Bruce Wayne's life but also introduced a major new character: Damian Wayne, Batman's son...Andy Kubert provided some of the most dramatic and atmospheric art of his distinguished career in 'Batman and Son'."
  20. ↑ Rogers, Vaneta. «10 Answers and 1 Question w/ DC's Dan DiDio». Newsarama, 09-11-2009. Arxivat de l'original el 12-1- 2014.
  21. ↑ Renaud, Jeffrey. «Wein Explores DC's History in Legacies». Comic Book Resources, 11 desembre 2009. Arxivat de l'original el 26-8-2013. [Consulta: 4 gener 2014].
  22. ↑ Cowsill "2000s" a Dolan, p. 342: "Written by Grant Morrison with art by Tony S. Daniel, Andy Kubert, Frank Quitely, [David] Finch, and Richard Friend, this milestone issue of Batman featured an all-star roster of talent."
  23. ↑ Simpson, Benjamin. «Flashpoint Coming in 2011 From Geoff Johns and Andy Kubert». iFanboy, 14 abril 2010. Arxivat de l'original el 4-1-2014.
  24. ↑ Johnston, Rich. «Why Flashpoint Won't Be Late». Bleeding Cool, 20 abril 2010. Arxivat de l'original el 4-1-2014.
  25. ↑ Damore, Meagan. «Damian: Son of Batman #1». Comic Book Resources, 1 novembre 2013. Arxivat de l'original el 4-1-2014.
  26. ↑ Manning, Matthew K. «2010s». A: Dougall. Batman: A Visual History. Londres, Regne Unit: Dorling Kindersley, 2014, p. 339. ISBN 978-1465424563.
  27. ↑ Wheeler, Andrew. «Andy Kubert and Klaus Janson Join The Master Race (The Comic)». ComicsAlliance, 9 juliol 2015. Arxivat de l'original el 14-8- 2015.
  28. ↑ Holub, Christian (2017-04-20). «DC Comics superstars unite for new Dark Matter line». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2017-07-01. «The final book in the line, New Challengers, debuts in December and will be written by Snyder with art by Andy Kubert.»
  29. ↑ Baily, Benjamin. «Andy Kubert Talks DC's Dark Matter and New Challengers (Exclusive)». The Nerdist Podcast, 20 abril 2017. Arxivat de l'original el 16-6-2017. [Consulta: 15 agost 2017].
  30. ↑ Adams, Tim. «DC's Batman: Black and White Anthology Series Returns in Late 2020». CBR.com, 9 setembre 2020. Arxivat de l'original el 18-9-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  31. ↑ «Advisory Board» (en anglès). kubertschool.edu. [Consulta: 22 maig 2026].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andy Kubert
  • Andy Kubert a comicbookdb (arxiu) (anglès)
  • Andy Kubert a The Kubert School (arxiu) (anglès)
  • Andy Kubert a Mike's Amazing World of Comics (anglès)
  • Andy Kubert a the Unofficial Handbook of Marvel Comics Creators (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andy_Kubert&oldid=37947735»