Camilo Sesto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Camilo Blanes Cortés 16 setembre 1946 Alcoi (País Valencià) |
| Mort | 8 setembre 2019 Madrid |
| Causa de mort | insuficiència renal |
| Sepultura | Alcoi |
| Altres noms | Camilo Sesto |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, actor, pintor, productor musical, compositor, compositor de cançons, cantant de pop |
| Activitat | 1964 |
| Membre de | |
| Gènere | Balada romàntica, pop i rock |
| Instrument | Veu, guitarra, bateria i baix |
| Segell discogràfic | Ariola Universal Music Group Bertelsmann Music Group Sony Music |
| Company professional | Juan Pardo |
| Premis | |
| Lloc web | camilosestooficial.com |
Camilo Blanes i Cortés, més conegut com a Camilo Sesto (Alcoi, 16 de setembre de 1946 - Madrid, 8 de setembre de 2019), fou un compositor, cantant i productor musical alcoià.
Va ser una de les veus masculines més destacades de la música pop en castellà; de fet, durant la seua carrera musical va vendre més de 180 milions de còpies.[1] Té el rècord mundial de números u en el món: 52 en general i 18 a la llista dels 40 Principals.[2]
Trajectòria
[modifica]Era fill d'Eliseu Blanes i Joaquina Cortés, de procedència humil. Es va iniciar en el món de la música en el cor del seu col·legi. A mitjan dècada dels seixanta va formar part del grup pop Los Dayson[3] i hi va cantar en bodes i batejos per la seva comarca, interpretant cançons de The Beatles, Bee Gees o el Dúo Dinámico. Després d'editar un disc, el 1965 viatgen a Madrid per participar en el concurs de Televisió Espanyola Salto a la Fama, on van interpretar "Flamenco", de Los Brincos. Camilo Sesto va restar a la capital espanyola després d'aquesta actuació, tocant instruments i fent cors per a altres músics. El 1966 va passar a formar part de Los Botines, amb els quals, el 1967, va participar en el rodatge de la versió cinematogràfica espanyola d'El flautista d'Hamelín, protagonitzada per Miguel Ríos.
Després de fer el servei militar a Almeria i de cantar cors per a Juan Pardo, el 1970 va iniciar la seva carrera en solitari com a "Camilo Sexto" (amb "x"). El mateix Juan Pardo va produir el seu primer disc, amb dos temes: "Llegará el verano" i "Sin dirección". El 1971 modifica el seu nom artístic i adopta el definitiu "Camilo Sesto". Apareix a Televisió Espanyola com a solista i hi interpreta "Buenas noches", adaptació pop de la cèlebre cançó de bressol de Johannes Brahms.
A la dècada dels setanta publica diversos discos i participa en concursos com ara Canción 71, el Festival de la Cançó de l'Atlàntic a Puerto de la Cruz, el II Festival OTI de la Cançó o el Festival de la Cançó de Viña del Mar Xile. El 1975 estrena Jesucristo Superstar al teatre Alcalá-Palace de Madrid, obra original d'Andrew Lloyd Webber.
Continua a la dècada dels vuitanta amb nombroses actuacions als EUA i a l'Amèrica Llatina, alhora que segueix component nous temes i editant discos. A la dècada dels noranta va reduir de manera notable el seu nombre d'actuacions a causa de problemes hepàtics. L'any 2000 va enregistrar el musical The Phantom of the Opera, d'Andrew Lloyd Webber, tot i que no es va poder arribar a publicar el CD. Amb l'arribada del programa de la televisió espanyola Operación Triunfo va compondre diversos temes per a David Bustamante i el 2002 va llançar l'àlbum Alma, amb el senzill Mola mazo.
Va ser un cantant insígnia a l'Estat espanyol, la seva popularitat es va estendre a altres països d'Amèrica, Europa i Àsia. Va cantar en idiomes com ara l'anglès, l'italià, el portuguès, l'alemany i el valencià (va enregistrar tres cançons: "El meu cor és d'Alcoi", "Som" i "No la canteu més").[4]
Discografia
[modifica]Grups
- 1964: Los Dayson
- 1966: Los Botines
Àlbums
- 1970: Llegará el verano/Sin dirección
- 1971: Algo de mí
- 1972: Sólo un hombre
- 1973: Algo más
- 1974: Camilo
- 1975: Amor libre
- 1975: Jesucristo Superstar
- 1976: Memorias
- 1976: Look in the eye (inèdit fins al 1997)
- 1977: Rasgos
- 1977: Entre amigos
- 1978: Sentimientos
- 1979: Horas de amor
- 1980: Amaneciendo
- 1981: Más y más
- 1982: Camilo (En anglès)
- 1983: Con ganas
- 1984: Amanecer/84
- 1985: Tuyo
- 1986: Agenda de baile
- 1991: A voluntad del cielo
- 1992: Huracán de amor
- 1994: Amor sin vértigo
- 2000: El Fantasma de la Ópera (inèdit)
- 2002: Alma (Isabel Patton)
- 2003: Alma (Segona edició) (Andrea Bronston)
- 2006: Camilo Sesto Canta a Bujalance
- 2010: Todo de mí (En directe els dies 1 i 2 d'octubre a Madrid)
Recopilatoris
- 1982: Muy Personal
- 1997: Camilo Superstar
- 2004: Camilo Sesto Nº 1
- 2016: Camilo 70 (70 anys de Camilo Sesto)
- 2018: Camilo Sinfónico
- 2022: Camilo Forever
- 2025: Camilo Love Sound Typhoon (Osaka '85 En concert)
Referències
[modifica]- ↑ Jon Pareles. «Camilo Sesto, el ídolo romántico español» (en castellà), 09-09-2019. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ James Nava. «Camilo Sesto en Estados Unidos» (en castellà), 08-05-2011. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ Premios Latino. «Camilo Sesto, Latino de Oro a la Trayectoria» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ «Camilo Sesto grabó en cinco idiomas y vendió más de 100 millones de discos antes de morir» (en castellà), 08-09-2019. [Consulta: 7 juny 2026]..
Enllaços externs
[modifica]- Cantants alcoians
- Productors musicals valencians
- Cantants pop dels Països Catalans
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
- Naixements del 1946
- Morts el 2019
- Morts a Madrid
- Morts d'insuficiència renal
- Cantants valencians del segle XX
- Cantants valencians del segle XXI
- Compositors valencians del segle XXI
- Compositors alcoians
- Cantants pop espanyols
- Compositors valencians nascuts al segle XX
- Valencians morts al segle XXI