Daric
  | |
| Territoris d'aplicació | |
|---|---|
Imperi Aquemènida ( - )
| |
El daric o estàter daric (en grec antic: στατὴρ δαρεικός) era una moneda persa aquemènida introduïda per Darios I el Gran. Cada peça tenia entre 8,25 i 8,46 grams d'or, i corresponia al sicle de Babilònia. Portava a un costat la figura d'un arquer coronat i a l'altre una espècie de quadrat enfonsat.[1]
Segons Heròdot, Darios I, fill d'Histaspes, va reformar les monedes perses i va encunyar peces d'or pur. Així, el daric hauria pres el nom d'aquest Darios, però Valeri Harpocració diu que ja existia la moneda abans del seu temps; així doncs, podria derivar del persa dari 'daurat, groc'.[2]
La moneda funcionava tant a Pèrsia com a Grècia, i hi havia una gran quantitat de darics en circulació. Plutarc diu que Piti de Lídia, un personatge molt ric, en posseïa quatre milions. En temps de Xenofont, un daric era el sou d'un mes d'un mercenari grec a Àsia. Quan Alexandre el Gran va conquerir Pèrsia, els darics es van deixar d'encunyar i es van substituir per monedes macedòniques, però a les ciutats fundades pels grecs a l'orient es van continuar batent, amb un valor més elevat, perquè portaven el doble d'or.[2]
A més dels darics d'or circulaven monedes de plata amb les mateixes figures, que tenien el nom de sicles (σίγλος), i que s'anomenaven també darics de plata.[2]
Referències
[modifica]
