Casc casteller
El casc casteller és l'element de protecció cranial utilitzat per la canalla del pom de dalt (dosos, acotxador i enxaneta) amb l'objectiu de minimitzar les conseqüències d'una possible caiguda durant una actuació o assaig.
Història
[modifica]Primers antecedents
[modifica]Al 2005 la Colla castellera de Sants comença a implementar un “casc” durant una de les seves actuacions. Era un protector experimental que només van utilitzar els acotxadors i enxanetes, bàsicament eren cascs de taekwondo. Molts castellers es reusaren a utilitzar-lo degut a que no era lo tradicional. D'aquesta manera es podria dir que els castellers de sants son els pioners en la implementació del casc casteller.[1]
El punt d'inflexió
[modifica]Després d'un accident al 2006 a les santes de Mataró, durant la desena diada de les santes de mataró on una de la canalla que ocupava el pis de dosos del 4d9f dels capgrossos de Mataró, va caure del castell causant li la mort 11 dies després de l'accident.[2] Això va suposar una tragèdia per al mon casteller, que aquest no es trobava preparat per a una situació així. El món casteller es trobava en un moment on es creien que eren casi invencibles. Com hi havia tanta confiança es pensaven que era mala idea la implementació del casc en el mon casteller. I un fet com aquest va suposar un bany de trista realitat, on les colles es donaven compte de la falta de la implementació del casc per part de la canalla que formava part del castell per a augmentar la seguretat.
Algunes colles havien format reticències a la implementació del casc en el mon casteller. Unes reticències que amb la perspectiva del temps son incomprensibles i injustificables. Ja que moltes colles pensaven que no era tradicional.
Però amb l'accident que va passar al 2006 va ajudar a obrir els ulls a la gent que es negava a aquesta implementació i també a precipitar el procés d'instauració de l'ús del casc en el mon casteller.
Cap al casc modern
[modifica]En aquest context, diverses colles i especialistes mèdics van començar a estudiar i experimentar amb elements de protecció específics per a la canalla. L'objectiu era trobar un sistema que no interferís en la tècnica del castell però que aportés una protecció efectiva davant possibles impactes. Aquell debat i les recomanacions posteriors van desembocar en la introducció del casc casteller, que al 2012 es va convertir en una peça obligatòria per als castellers del pom de dalt.[1]
L'adopció del casc va marcar un punt d'inflexió en la història dels Castells. Va suposar no només una millora tangible en la seguretat, sinó també un canvi cultural dins del món casteller, que va assumir que l'evolució tècnica i l'excel·lència havien d'anar sempre acompanyades de la protecció i el benestar dels participants. Amb el temps, els estudis mèdics i l'experiència acumulada van demostrar que el casc contribuïa a reduir de manera significativa la gravetat de les lesions cranials, consolidant-lo com un element clau de la pràctica moderna.
El casc final, el que coneixem avui en dia, va ser creat gràcies a l'empresa NZI, el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Un nou debat sobre el casc
[modifica]Al 2024 durant la diada de Sant Felix celebrada a Vilafranca del Penedès, després d'una caiguda del 4d9sf de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, on l'acotxadora del castell va patir una commoció cerebral i va haver de quedar ingressada a l'hospital.[3] Tot i haver adoptat les mesures necessàries, el mecanisme de la lesió va evidenciar que hi havia marge de millora.
A partir d'aquest moment es plantejà modificar el casc casteller per a prevenir futurs casos com aquests.[4]
Proposta de millora
[modifica]Actualment s'està dissenyant un nou casc per a aixecadors i enxanetes, aquest serà modular, com els dels dosos. Això en teoria preveu ampliar la protecció cap a la canalla.
Actualment l'empresa NZI es troba en el procés d'investigació per fer aquesta millora.[4]
Els equips mèdics de la CCCC i l'equip d'investigació d'NZI ja han fixat els següents canvis a el casc de la canalla:
- El casc serà modular, aquest estarà format per dues o tres peces. Això permetrà que el casc s'ajusti millor al cap de la canalla.[4]
- Millora del tancament (tant de les cintes que el lliguen com de la sivella que el clou).[4]
- Revisió de mides i talles, per adaptar-se a la realitat, ja que s'han detectat que hi han caps mes petits i per tant el casc no te el mateix grau de protecció[4]
Característiques tècniques
[modifica]Segons el que recullen diversos informes de la CCCC i del fabricant NZI l'actual casc casteller reuneix les següents característiques tècniques i de disseny:
- Orientat a la protecció cranial per la canalla: el casc està pensat específicament per a el pom de delt.[5]
- Material i estructura adaptada: esta fent de materials resitents però deformables, adequats per reduir l'impacte en caigudes, sense interferir amb la mobilitat característica dels castells.[6]
- Ergonomia i comoditat: el casc s'ha adaptat a les necessitat de la canalla; ajustos per caps petits, suficient ventilació i comoditat per permetre pujar, moure's i baixar de castells sense molèsties excessives.[7]
- Adequat per a condicions a plaça i d'assaig: els assajos i actuacions han confirmat l'efectivitat del casc en situacions reals: la protecció ha demostrat ser suficient per a la canalla sense alterar la seguretat global del castell.[8][9]
Estadístiques
[modifica]Les dades disponibles (recollides per la CCCC) apunten a que l'ús del casc ha tingut un impacte molt positiu en la seguretat, i a mes que el numero de lesions que provoca el món casteller és relativament baixa, especialment si es compara amb altres activitats esportives o d'oci. Aquests són alguns dels números i indicadors mes rellevants:
- Lesions greus a la canalla (després de la implementació del casc): només hi ha hagut un cas, el de Sant Fèlix 2024.[10][9]
- Risc comparatiu (castells vs altres activitats esportives (abans del casc)): en un estudi entre 2002-2004, la incidència de lesions a castells era menys de la meitat de lesions en altres activitats esportives (19,2 per cada 100 infants-any vs 52,8 per cada 100 infant-any).[11]
- Taxa de lesions per hores d'activitat (abans del casc): 44 lesions per cada 100.000 hores d'activitat castellera (molt inferior als barems d'esports comuns).[11]
- Percentatge de castells que acaben en caiguda actualment: segons un informe del 2023 aproximadament un 2,8% dels castells cauen.[12]
- Distribució de lesions potencialment greus: segons la CCCC el 19% de les lesions corresponen a lesions de risc alt.[12]
Referències
[modifica]- 1 2 «El primer casc: quan tot va començar a canviar (a millor) | RevistaCastells.cat», 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ rm. «La obsesión por la seguridad en los 'castells'» (en castellà), 22-07-2016. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Interrogants i ‘fake news' sobre la lesió de la Mia | RevistaCastells.cat», 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
- 1 2 3 4 5 «El nou casc: modular, més pràctic i amb reforç de seguretat | RevistaCastells.cat», 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Objectiu: millorar el casc | RevistaCastells.cat», 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ Universitat Rovira i Virgili càtedra URV per a l'estudi del fet casteller.
- ↑ MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES EN PREVENCIÓ I SEGURETAT CASTELLERA.
- ↑ Manual de bones pràctiques en prevenció i seguretat castellera, 01-11-2022.
- 1 2 «Sense casc, no hi ha castells | RevistaCastells.cat», 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ Marín, Anna. «Deu anys del casc casteller», 29-07-2016. [Consulta: 1r desembre 2025].
- 1 2 «Més segur del que sembla | RevistaCastells.cat», 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
- 1 2 Agències. «Menys del 3% dels castells tenen accidents tot i l'augment de lesions potencialment greus després de la pandèmia», 08-09-2024. [Consulta: 1r desembre 2025].
