Flammkuchen
 Una flamkuchen  | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França i Alemanya |
| Gastronomia | gastronomia de França i gastronomia d'Alemanya |
| Detalls | |
| Tipus | plat |
| Ingredients principals | nata, ceba i cansalada |
La Flammkuchen o Flammenkuchen és una mena de coca destapada i salada originària d'Alsàcia (França) que també es menja a Mosel·la (França), a Baden-Württemberg i Renània-Palatinat (Alemanya). En alsacià es coneix com a Flàmmeküeche,[1] en fràncic lorenès com a Flammkuche, en alemany com a Flammkuchen i en francès com a Tarte flambée. Noteu que l'arrel del mot, kuchen o kueche és la mateixa que la del mot coca en català (en català es va formar a l'época de l'Emperador Carles, que l'era també d'Alemanya). La part flamme significa "flames", ja que aquesta coca es cou al forn.[2]
Descripció
[modifica]La base és una massa fina de pa (farina, aigua i sal) molt simple, sobre la qual es distribueixen els diferents aliments i cou al forn fort (250 °C) durant no més d'un quart d'hora. En un forn professional es cou a 350 °C durant només un o dos minuts. Hi ha restaurants especialitzats a fer flammkuchen i n'ofereixen diferents variants, però la recepta més típica i coneguda porta bastanta ceba picada crua, cansalada picada o en tiretes i nata.[3] De vegades se substitueix una mica de nata per iogurt.[4] La majoria de noves variants mantenen la base de nata i iogurt, i solen tenir diferents tipus de carn o embotits. Solen ser rectangulars, però per influència de les pizzes ara també se'n poden trobar de rodones.
Normalment se serveix a taula sobre una fusta i es talla a quadrats, que es mengen amb la mà, una mica enrotllats. En alguns restaurants francesos de flammenkuchen hi ha una opció consistent que, per un preu fix, se'n pot encomanar una altra quan acabi la que s'està menjant, fins que es decideix aturar-se.
Origen i història
[modifica]Quan va néixer aquesta mena de coca encara no hi havia forns personals i la gent coïa el pa un o dos dies per mes, segons el pressupost. Però no era fàcil determinar quan el forn estava a la temperatura adequada: si era massa fort es cremaven les vores dels pans i l'interior quedava cru i es perdia tota la massa i la feina feta. Al començament, per comprovar si el forn ja era prou calent, s'hi acostaven branques petites o se separaven petites brases dels costats. Després es va desenvolupar un mètode que consistia a agafar una boleta de massa de pa i posar-la a sobre, a veure com reaccionava. A poc a poc, es va veure que es podia saber amb més detall quan s'arribava a la temperatura adient si la boleta de massa estava estirada el més finament possible. Finalment es van arribar a desenvolupar una tècnica acurada que permetia saber la temperatura exacta del forn comptant el temps en segons que trigava la massa a coure's i desenganxar-se de la placa. S'anaven fent proves i, quan s'arribava al la temperatura desitjada, s'hi posava el pa.[5]
Aquest és un de tants productes que neix de la idea de voler aprofitar les restes. Les petites coques fines de pa eren menjables, i no hi havia cap raó per llençar-les. Així, a algú se li va acudir que, posats a menjar-se-les, es podien enriquir amb algun ingredient disponible i no gaire car. Potser es va escollir la nata per intentar que fossin menys dures. Més tard, la recepta es va millorar afegint-hi espècies, i una mica de ceba i cansalada per donar gust.
Referències
[modifica]
- ↑ «Petit lexique français-alsacien pour faire les courses : Kommissione màche».
- ↑ Helga Rosemann, Flammkuchen: Ein Streifzug durch das Land der Flammkuchen mit vielen Rezepten und Anregungen [Flammkuchen: A foray into the land of the tartes flambées with many recipes and suggestions] (Offenbach: Höma-Verlag, 2009).
- ↑ Caldesi, Katie. The diabetes weight loss cookbook, 2019. ISBN 978-0-85783-622-9.
- ↑ Fletcher, Janet. Yogurt : sweet and savory recipes for breakfast, lunch, and dinner, 2015. ISBN 978-1-60774-712-3.
- ↑ Marks, Gil. Encyclopedia of Jewish food. Hoboken, N.J.: Wiley, 2010. ISBN 978-0-544-18631-6.
