close
Vés al contingut

Pampa (geobotànica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Les Pampes)
Plantilla:Infotaula indretPampa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusplana
estepa
bioma
regió natural Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Plata lowland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° S, 62° O / 35°S,62°O / -35; -62
Format per
Pampas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud160 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaArgentina, Brasil i Uruguai Modifica el valor a Wikidata
Pastures a la pampa. Serra Geral, Rio Grande do Sul, Brasil.

La pampa (del quítxua, que significa 'plana') és un tipus de formació vegetal característica terres baixes que abasten les províncies de Buenos Aires, La Pampa, Santa Fe i Córdoba a més de l'Uruguai, Xile i l'extrem sud del Brasil (Rio Grande do Sul), que en total sumen 750.000 km².[1] Aquest tipus de vegetació està caracteritzat per l'absència d'arbres i per la preponderància de les gramínies i també d'altres famílies herbàcies, entre les quals hi ha les compostes, les ciperàcies, les amaril·lidàcies i les fabàcies.[2]

Aquestes vastes planes només són creuades per la petita cadena muntanyosa de la Ventana, prop de la ciutat de Bahía Blanca de l'Argentina. La regió gaudeix d'un clima temperat amb precipitacions de 600 a 1.200 mm. amb una distribució equitativa al llarg de l'any, les converteix en una regió òptima per a l'agricultura. No obstant això, els incendis són molt comuns, i l'àrea manca d'arbres; la vegetació natural dominant són les pastures de diversos tipus. Aquesta característica, alhora les converteix en una regió òptima per a la ramaderia.[3][4][5]

Els animals característics de la pampa són: guineus, mofetes, petits ramats de guanac, viscatxes i algunes espècies d'aus emparentades amb els pardals i falcons.[1]

Clima

[modifica]

La seva localització fa que una part de la zona sigui sota la influència dels vents humits procedents de l'Atlàntic del sud, d'altra banda, els vents dominants són de l'oest, secs, de procedència andina, això fa que el clima sigui humit a la costa, a l'est, i esdevingui més sec com més a l'oest. La precipitació anual oscil·la entre els 400 mm a la zona sud-oest de la pampa argentina i els 1.600 mm del nord-est de Rio Grande do Sul. El clima és càlid, les temperatures a l'estiu oscil·len entre 29° i 32°C i entre 14° i 15°C a l'hivern, a l'est només hi ha uns 20 dies amb temperatures sota zero i a l'interior uns 125.[6][7]

Climogrames

[modifica]

climogrames de diferents localitzacions de la Pampa.

Bagé, Rio Grande do Sul, Brazil (1981-2010)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
125
 
30
18
 
 
131
 
29
18
 
 
103
 
28
17
 
 
161
 
24
14
 
 
151
 
20
11
 
 
132
 
17
9
 
 
132
 
17
8
 
 
106
 
19
9
 
 
111
 
20
10
 
 
130
 
23
13
 
 
119
 
26
15
 
 
113
 
29
17
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: INMET
Conversió imperial
Santa Vitória do Palmar, Rio Grande do Sul, Brazil (1981-2010)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
83
 
28
18
 
 
154
 
27
18
 
 
121
 
26
17
 
 
121
 
23
14
 
 
125
 
19
11
 
 
115
 
16
8
 
 
115
 
16
7
 
 
103
 
17
8
 
 
89
 
18
10
 
 
79
 
21
12
 
 
79
 
24
14
 
 
85
 
26
16
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: Instituto Nacional de Meteorologia
Conversió imperial
Buenos Aires, Argentina (1981-2010)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
139
 
30
20
 
 
127
 
29
19
 
 
140
 
27
18
 
 
119
 
23
14
 
 
92
 
19
11
 
 
59
 
16
8
 
 
61
 
15
7
 
 
64
 
18
9
 
 
72
 
19
10
 
 
127
 
23
13
 
 
117
 
26
16
 
 
119
 
29
18
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: Servicio Meteorológico Nacional (Argentina)
Conversió imperial
Punta del Este, Uruguay (1961-1990)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
75
 
25
18
 
 
85
 
25
18
 
 
79
 
24
18
 
 
84
 
21
15
 
 
91
 
18
12
 
 
80
 
15
10
 
 
90
 
14
9
 
 
94
 
15
9
 
 
93
 
16
10
 
 
85
 
18
11
 
 
87
 
21
14
 
 
67
 
24
16
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: WMO
Conversió imperial
Viedma, Argentina (1981-2010)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
31
 
29
15
 
 
43
 
28
14
 
 
54
 
25
12
 
 
42
 
21
8
 
 
29
 
16
5
 
 
26
 
13
2
 
 
26
 
13
2
 
 
22
 
15
2
 
 
25
 
18
4
 
 
30
 
21
7
 
 
24
 
25
10
 
 
21
 
28
13
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria
Conversió imperial
Coronel Suárez, Buenos Aires, Argentina (1981-2010)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
112
 
29
14
 
 
80
 
27
13
 
 
96
 
25
11
 
 
71
 
20
7
 
 
47
 
16
4
 
 
22
 
13
1
 
 
29
 
12
0
 
 
32
 
15
1
 
 
58
 
17
3
 
 
100
 
20
7
 
 
74
 
24
9
 
 
84
 
27
12
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: Servicio Meteorológico Nacional
Conversió imperial
Laboulaye, Córdoba, Argentina (1991-2020)
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
130
 
30
17
 
 
108
 
29
16
 
 
129
 
27
14
 
 
89
 
23
11
 
 
39
 
19
8
 
 
13
 
16
4
 
 
14
 
16
3
 
 
18
 
19
4
 
 
48
 
21
7
 
 
102
 
24
11
 
 
106
 
27
14
 
 
137
 
30
16
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: Servicio Meteorológico Nacional
Conversió imperial

Vida silvestre

[modifica]

L'activitat humana ha provocat importants canvis en la fauna de la Pampa. Espècies com el puma, el nyandú, i el cérvol de les pampes han perdut els seus hàbitats especialment a causa de l'expansió de l'agricultura i la ramaderia.[8]

Els herbívors de la pampa són el cérvol de les pampes, la Mazama gouazoubira, la viscatxa de plana, la cavia aperea, el cui de la Patagònia i el coipú. El depredador més gran de la regió és el puma, seguit pel llop de crinera, la guineu d'Azara, el gat de Geoffroy, el grisó petit, així com l'omnívor opòssum d'Azara i la mofeta dels Andes.

Les espècies d'ocells de la pampa són l'oca cap-rogenca, la pradenca de la pampa, el tètol de Hudson, la cigonya maguari, el capó carablanc, la fotja alablanca, el xahà, el jonquer beccorbat, el mussol de lloriguera i el nyandú.[9][10][11][12][13]

Entre les espècies invasores es troben la llebre europea, el senglar i el pardal comú.

Vegetació

[modifica]

Històricament, els incendis freqüents asseguraven que només florissin plantes petites com herbes, mentre que els arbres eren menys comuns. Els tipus de vegetació dominants són les prades herboses i les estepes herbàcies, en les quals són particularment conspícues nombroses espècies del gènere herbaci Stipa. L'"herba pampeana" (Cortaderia selloana) és una espècie icònica de les pampes. La vegetació normalment inclou pastures perennes i herbes. Es produeixen diferents estrats de pastures a causa dels gradients de disponibilitat d'aigua.

El Fons Mundial per a la Natura divideix les Pampes en tres ecorregions. La sabana uruguaiana es troba a l'est del riu Paraná i inclou tot l'Uruguai, la major part de les províncies d'Entre Ríos i Corrientes a l'Argentina, i la part sud de l'estat brasiler de Rio Grande do Sul. La Pampa Humida inclou l'est de la província de Buenos Aires i el sud de la província d'Entre Ríos. La Pampa semiàrida inclou l'oest de la província de Buenos Aires i parts adjacents de les províncies de Santa Fe, Córdoba i La Pampa. Les Pampes estan delimitades per les prades més seques de l'Espinal argentí, que formen un semicercle al voltant del nord, oest i sud de les Pampes Humides.

Els hiverns són de freds a temperats i els estius són càlids i humits. Les precipitacions són bastant uniformes durant tot l'any, però són una mica més intenses durant l'estiu. Les precipitacions anuals són més intenses prop de la costa i disminueixen gradualment cap a l'interior. La pluja durant el final de la primavera i l'estiu sol arribar en forma de forts xàfecs breus i tempestes elèctriques. Precipitacions més generals es produeixen la resta de l'any a mesura que avancen front fred i sistemes de tempestes. Encara que els períodes de fred durant l'hivern sovint envien temperatures nocturnes per sota del punt de congelació, la neu és bastant rara. En la majoria dels hiverns, es produeixen algunes nevades lleugeres en les zones de l'interior.

El centre de l'Argentina compta amb un reeixit negoci agrícola, amb cultius que es conreen en les pampes al sud i oest de Buenos Aires. Gran part de l'àrea també s'utilitza per a la ramaderia i, més recentment, per al cultiu de vinyes a la regió vinícola de Buenos Aires. L'àrea també s'utilitza per al cultiu de mel amb abelles europees. Aquestes regions agrícoles són particularment susceptibles a les inundacions durant les tempestes elèctriques. Les temperatures anuals en les Pampes són en mitjana uns 16 °C.

Planícies de les Pampes a la província de Buenos Aires, l'Argentina

Conservació

[modifica]

En el sector corresponent al Brasil, malgrat la seva riquesa en espècies, la vegetació dels pasturatges meridionals no està adequadament protegida per les actuals polítiques de conservació. En les últimes dècades, s'ha perdut al voltant del 43,7% de l'àrea a causa de la desforestació i als canvis en l'ús del sòl, i la seva representació en unitats de conservació és extremadament baixa (al voltant del 2,7%), com l'Àrea de Protecció Ambiental d'Ibirapuitã.[14][15]

En 2020, l'INPE va registrar la major àrea cremada de la sèrie històrica.[16]

Els camps contribueixen de manera important a la preservació de la biodiversitat, principalment mitigant l'efecte d'hivernacle i ajudant a controlar l'erosió.

Panorama de la pampa a la província argentina de La Pampa, 70 quilòmetres al nord de Santa Rosa.

Notícies notables

[modifica]

Des de la colonització europea hi ha hagut testimonis notables que presentaren descripcions escrites de la pampa o de les diverses pampes. Una mostra aleatòria a continuació.

Charles Darwin

[modifica]

En un viatge el 1833 va observar i estudiar les pampes.[17]

« For many leagues north and south of San Nicholas and Rozario, the country is really level. Scarcely any thing which travellers have written about its extreme flatness, can be considered as exaggeration. Yet I could never find a spot, where, by slowly turning round, objects were not seen at greater distances in some directions than in others ; and this manifestly proves inequality in the plain. At sea, a person's eye being six feet above the surface of the water, his horizon is two miles and four-fifths distant. In like manner, the more level the plain, the more nearly does the horizon approach within these narrow limits : and this, in my opinion, entirely destroys that grandeur, which one would have possessed. »
— Charles Darwin. Journal of researches.[18]

Estanislao Severo Zeballos (1881)

[modifica]
« En las obras científicas corrientes, en nuestro Pais y en el Exterior se habla de las pampas estériles y de las pampas fértiles. He buscado en vano las Pampas estériles á traves de la Pampa que he recorrido desde los 31° hasta los 39° de latitud meridional y desde el 1° hasta el 4º de longitud occidental de Buenos Aires por esta Provincia y hasta los 6º en la de Córdoba. Por todas partes he hallado la pampa fértil. Podria decirse que apenas he visto uno que otro lugar de tan vas tas comarcas y contesto que las conozco grado por grado y en algunos puntos legua por legua. En Santa-Fé, en Córdoba, desde el rio Pa raná hasta el Rio VI, en las pampas del Carcarañal y del Rosario, en Buenos Aires desde la capital hasta el Bragado, Carhué y Guamini y desde San Nicolás á Bahia Blanca, todo lo he andado á caballo, á lo largo y á lo ancho, y siempre la pampa fértil, es decir, la pampa pri mitiva, dócil á las influencias que la trasforman en pampa refinada. Hija del error es la teoría reciente de que la pampa es refractaria á la plantacion de árboles y de cereales. »
— Descripcion amena de la Republica argentina.[19]

Jorge Luis Borges

[modifica]
« «Pampa:/ Eres buena y de siempre como un Avemaría;/ La llaneza de un patio colorado me basta/Para sentirte mía» »
— [20]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «The Pampas | Plains of Argentina, Wildlife & Agriculture | Britannica» (en anglès), 24-11-2023. [Consulta: 27 desembre 2023].
  2. ↑ «pampa | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 gener 2024].
  3. ↑ «Blue Planet Biomes - Pampas Biome». [Consulta: 28 desembre 2023].
  4. ↑ «Pampa | Encyclopedia.com». [Consulta: 29 desembre 2023].
  5. ↑ «Humid Pampas» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2024].
  6. ↑ Woodward, 2008, p. 41-42.
  7. ↑ Allaby, 2006, p. 10.
  8. ↑ «Sur de Sudamérica: Sudeste de Argentina | Ecorregiones | WWF» (en anglès). World Wildlife Fund.
  9. ↑ Ecorregiones del WWF: https://www.worldwildlife. org/ecoregions/nt0803
  10. ↑ Llista vermella de la UICN: http://oldredlist.iucnredlist.org/details/6786/0
  11. ↑ Llista vermella de la UICN: http://oldredlist.iucnredlist.org/details/4819/0
  12. ↑ Llista vermella de la UICN: http://oldredlist.iucnredlist.org/details/22689353/0
  13. ↑ Llista vermella de la UICN: http://oldredlist.iucnredlist.org/details/29620/0
  14. ↑ «Más degradado que el Cerrado y la Amazonia, Pampa es el bioma menos protegido del país» (en castellà), 04-10-2019. [Consulta: 23 març 2021].
  15. ↑ Pelotas-RS, PluGzOne-Sites and Web Systems at. «Pampa gaúcho sufrió deforestación de 44%, señala nuevo monitoreo del Inpe» (en castellà). www.radiopelotense.com.br. Arxivat de l'original el 29 de julio de 2023. [Consulta: 23 març 2021].
  16. ↑ «Inpe registra aumento de incendios en Pampa, RS» (en castellà), 16-10-2020. [Consulta: 23 març 2021].
  17. ↑ «La imagen de La Pampa argentina de CH. Darwin: naturaleza, paisajes y territorios desde su crónica, 1832». Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 novembre 2025].
  18. ↑ Darwin, Charles Robert. Journal of researches, 1891.
  19. ↑ Zeballos, Estanislao Severo. Descripcion amena de la Republica argentina ...: Viaje al pais de los araucanos (en castellà). J. Peuser, 1881, p. 405.
  20. ↑ Rafael, Olea Franco. El otro Borges. El primer Borges (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2024-02-08. ISBN 978-607-16-8214-7.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pampa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pampa_(geobotànica)&oldid=37239146»