Ludwig Schlesinger

Ludwig Schlesinger

Biografia
Naixement	1r novembre 1864 Trnava (Imperi Austríac)
Mort	16 desembre 1933 (69 anys) Giessen (Tercer Reich)
Sepultura	Cementiri Nou, Gräberfeld IV D 50° 36′ 09″ N, 8° 40′ 53″ E
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín - Doctor philosophiae (1886–1887) Universitat de Heidelberg (–dècada del 1880)
Tesi acadèmica	Über lineare homogene Differentialgleichungen vierter Ordnung ...  (1887 )
Director de tesi	Lazarus Fuchs i Leopold Kronecker
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, equació diferencial lineal i història de les matemàtiques
Ocupació	matemàtic, historiador, professor universitari
Ocupador	Universitat de Giessen (1911–1930) Universitat de Bonn, professor visitant (1897–) Universitat de Kolozsvár (1897–1911) Universitat Humboldt de Berlín (1889–1897)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències d'Hongria
Obra
Obres destacables Equacions de Schlesinger
Estudiant doctoral	Abraham Plessner, Wilhelm Kämmerer, Josef Fuhrich, Ludwig Bergmann, Lajos Dávid, Gyula Szőkefalvi-Nagy, Heinrich Hahn, Hans Axel, Friedrich Dörr, Detlef Elert, Karl Faber, Emil Fischer, Otto Freidank, Heinrich Fuhr, Wilhelm Holzapfel, Georg Hronyecz, Martha Elisabeth Junge, Georg Kissel, Magda Kleberger, Heinrich Lotz, Leo Monville, Walter Neumer, Artur Sassmannshausen, Karl Schweissguth, Paul Steinbach, Gusztáv Adolf Kinn, Henrik Király, Mihály Habán i Friedrich Kämmerer
Família
Cònjuge	Clara Fuchs (filla de Lazarus Fuchs)
Fills	Gertrud Schlesinger, Hildegard Lewy
Parents	Lazarus Fuchs, sogre
Premis
(1909)  Medalla Lobatxevski

Ludwig Schlesinger (Trnava, 1 de novembre de 1864 - Giessen, 16 de desembre de 1933) va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer). Va ser coeditor del Journal für die reine und angewandte Mathematik des del 1929 fins a la seva mort el 1933.

Vida i obra

Schlesinger va néixer a la ciutat de hongaresa Nagyszombat quan pertanyia a l'Imperi Austríac (avui és Trnava, Eslovàquia). Va fer els seus estudis secundaris a Bratislava (en la seva època Presburg Imperi Austrohongarès) abans de matricular-se a la universitat de Berlín on va obtenir el doctorat el 1887 amb una tesi sobre les equacions diferencials lineals de quart ordre.

Tomba de Schlesinger al Cementiri Nou de Giessen.

Des de 1889 fins a 1897 va ser professor a la universitat de Berlín. Després d'una breu estança com a professor visitant a la universitat de Bonn, va ser professor titular a la universitat de Kolozsvár (en alemany, Klausenburg; actualment Cluj-Napoca, Romania) fins al 1911. A partir d'aquest any i fins a la seva jubilació el 1930, obligada pels nazis, va ser professor de la universitat de Giessen. Va morir tres anys més tard en aquesta ciutat.

Schlesinger, que era gendre de Lazarus Fuchs, es va especialitzar en l'estudi de les equacions diferencials lineals, tema sobre el que va ser un dels principals autors. El seu tractat sobre el tema, Handbuch del Theorie der linearen Differentialgleichungen (1895-1898), d'unes 1500 pàgines en dos volums, exposava tots els resultats clàssics des d'Euler fins a Fuchs, incloent les seves pròpies aportacions al tema. Va ser el editor de les obres escollides del seu sogre, Lazarus Fuchs (conjuntament amb el seu fill Richard Fuchs), i autor d'una biografia de Gauss. A partir de 1920, va inclinar les seves recerques cap els problemes geomètrics plantejats per la teoria de la relativitat.

Des de 1929 fins a la seva mort va ser editor, juntament amb Kurt Hensel i Helmut Hasse, de la coneguda revista de matemàtiques Journal de Crelle.

Bibliografia

• Grattan-Guinness, Ivor «Differential equations and linearity in the 19th and early 20th centuries» (en anglès). Archives Internationales d'Histoire des Sciences, Vol. 58, Num. 160-161, 2008, p. 343-351. DOI: 10.1484/J.ARIHS.5.101514. ISSN: 0003-9810.
• Merzbach, Uta C. Dirichlet: A Mathematical Biography (en anglès). Birkhäuser, 2018. ISBN 978-3-030-01071-3. 
• Nabonnand, Philippe. «Ludwig Schlesinger». A: La correspondance entre Henri Poincaré et les mathématiciens (en francès). Birkhäuser, 2024, p. 675-684. ISBN 978-3-7643-9263-5. 
• Purkert, Walter. «Writings: Ludwig Schlesinger». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (ed.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 153. ISBN 978-3-642-22463-8. 
• Szenkovits, Ferenc «Remarkable Hungarian mathematicians at the Cluj University» (en anglès). Studia Universitatis Babeș-Bolyai. Mathematică, Vol. 54, Num. 4, 2014, p. 419-433. ISSN: 0252-1938.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig Schlesinger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Kozák, Péter. «Lajos Schlesinger» (en hongarès). Névpont, 2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
• Benda, K. «Schlesinger, Ludwig (Lajos)» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon, 1992. [Consulta: 22 juliol 2026].