Malenconia I
.jpg)
Malenconia I (Melencolia I en alemany) és un gravat en coure creat per l'artista renaixentista alemany Albrecht Dürer el 1514. La paraula Melencolia apareix en la composició.
Lloc en la història de l'art
[modifica]Aquesta obra conté una gran riquesa simbòlica. Ha estat objecte d'una extensa literatura en la història de l'art.[1] És un dels gravats de mestres antics més coneguts i encara hui planteja moltes preguntes.
La figura central, un personatge alat amb una expressió somrient, sembla una personificació de la malenconia. Per a alguns historiadors de l'art, l'actitud d'aquest personatge es pot associar als turments de l'activitat creativa: la figura seria una musa esperant inspiració.[2] Potser Dürer hi representà la seua angoixa. Llavors aquesta obra seria un autoretrat velat.
Altres investigadors hi veuen una reflexió sobre la naturalesa de la bellesa, i sobre el valor de la creativitat artística a la llum del racionalisme.[3] Alguns la consideren una obra deliberadament fosca, que marca els límits de l'art al·legòric o simbòlic: una recerca de significat, d'una fondària que l'intel·lecte pot intentar destriar.
L'historiador de l'art Erwin Panofsky estableix un vincle entre aquesta obra i el concepte de malenconia entre els humanistes del Renaixement. Quant a la seua importància en la història de l'art, diu: "La influència de Melencolia I de Dürer —la primera representació en què el concepte de malenconia passa de l'àmbit del folklore científic i pseudocientífic al nivell de l'art— es va estendre per tota Europa i va durar més de tres segles".[4]
Melencolia I ha estat objecte de molts estudis i comentaris per part d'historiadors de l'art. Com escriu Campbell Dodgson el 1926: "La literatura sobre Melencolia és més extensa que la de qualsevol altre gravat de Dürer: aquesta afirmació probablement encara seria certa si s'ometessen les dues últimes paraules".[5] Els estudis de Panofsky en alemany i anglés, duts a terme entre els anys 1923 i 1964, a vegades amb coautors, foren particularment influents.[6]
Descripció
[modifica]
La figura central, amb les ales d'àngel, es considera una personificació de la malenconia o la geometria.[7] Seu sobre una llosa, amb un llibre tancat a la falda. Sosté un compàs i mira fixament lluny. Als peus jeu un gos magre i adormit, com una mena de company.[8]
No presta atenció als objectes que l'envolten i sembla estar meditabunda, tancada en si mateixa.[9][10] El seu cap descansa sobre el puny tancat, que correspon a la representació iconogràfica medieval de la malenconia.[11] Té la cara ombrívola i la mirada alerta, gairebé ardent.[10]
Porta una corona de plantes aquàtiques (creixen bord o api bord) al cap.[12][13] Un manat de claus i una bossa li pengen del cinyell. Dürer va indicar, en el dibuix preliminar, la importància del vestit llarg, perquè és un símbol de poder i riquesa. Darrere, un edifici sense finestres i sense una funció arquitectònica definida s'eleva per damunt la part superior de l'estructura.[12] Una escala de set esglaons s'inclina contra l'estructura, cap dels dos extrems de la qual és visible. Un xiquet nu, un putto, seu sobre una mola vertical, sovint interpretada com la roda de la vida. Està escrivint en una tauleta, potser amb un burí de gravar, amb una raspadora a l'extrem.[14] És l'única figura activa del gravat.[15]
Una balança penja de l'estructura que hi ha sobre el putto (amoret). A la dreta, damunt la figura alada, hi ha una campana, un rellotge d'arena i un altre de sol. Només mostra vuit números, dels quals quatre representen l'última hora (mort i transitorietat). L'ombra del bastó no indica l'hora a la llum de la lluna. Molts estris i instruments matemàtics hi ha escampats per tot: un martell i claus, una serra, un ribot, unes alicates, un regle d'acoblador, un motle d'emmotllador i la broqueta d'una manxa o d'una xeringa d'un ènema. A la paret baixa, darrere del gran políedre, hi ha un braser amb un gresol d'orfebre i unes alicates.[7] A l'esquerra del gos, un encenser o tinter connectat per una corretja a un portaploma.[16]
Una criatura semblant a un ratpenat desplega les ales al cel; revela un estendard que duu la inscripció Melencolia I. Més enllà, hi ha un arc de Sant Martí i una cosa que podria ser Saturn o un cometa. Saturn rep el nom del déu de la malenconia. En la distància, un paisatge amb petites illes boscoses suggereix la presència d'una massa d'aigua o d'una mar. El cos celeste està dominat pel nom del gravat, inscrit a les ales del ratpenat. Aquest és un dels pocs gravats d'Albrecht Dürer que tenen títol.[10] L'extrem dret del fons podria representar una gran onada que s'estavella contra la terra. Erwin Panofsky pensa que és de nit, referint-se a l'ombra projectada pel rellotge d'arena sobre l'edifici, amb la lluna enllumenant l'escena i creant un arc de Sant Martí lunar.[17]
El gravat conté moltes referències a les matemàtiques i la geometria. Davant del gos hi ha una esfera perfecta, el radi de la qual correspon a la distància aparent marcada pel compàs de la figura.[6] A la façana de l'edifici hi ha un quadrat màgic 4 x 4,[18] que marca la primera impressió europea d'aquest tema. Les dues cel·les centrals de la filera inferior mostren la data de la seua elaboració, el 1514, que també es troba damunt del monograma de Dürer a la part inferior dreta. El quadrat s'adhereix a les regles tradicionals dels quadrats màgics: cadascuna de les seues fileres, columnes i diagonals suma el mateix nombre, és a dir, 34. També és associatiu, açò és, que qualsevol nombre sumat al seu oposat simètric és igual a 17 (com ara: 15 +2, o 9 +8). A més a més, cada cantonada, cada quadrant i totes les altres combinacions possibles compten com a 34.[19][20] La mare de Dürer va morir el 17 de maig del 1514. Alguns intèrprets connecten els nombres d'aquesta data amb conjunts de dos quadrats que sumen 5 i 17. L'objecte de l'esquerra és un romboedre truncat,[21][22] amb un cap blanc, possiblement de Dürer.[23] Aquest sòlid ara es coneix com el políedre de Dürer. Al llarg dels anys, s'han dut a terme moltes anàlisis de les seues propietats matemàtiques.[24]
A diferència de Sant Jeroni a la seva cel·la, en què hi ha un agut sentit de la perspectiva lineal i una font de llum òbvia, Melencolia I sembla desordenada, sense "centre visual".[25] Hi ha poques línies de perspectiva que duguen al punt de fuga, que es revela sota la criatura semblant a un ratpenat a l'horitzó. Divideix el diàmetre de l'arc de Sant Martí en la proporció àuria.[26] A més, l'obra té poques línies fortes. El políedre inusual desestabilitza la imatge: bloqueja part de la vista distant i envia l'ull en diferents direccions. Molts historiadors de l'art assenyalen la manca de contrast tonal i, malgrat la seua immobilitat, una sensació de caos, una "negació de l'ordre".[12] La misteriosa font de llum de la dreta, que il·lumina la imatge, està col·locada de manera inusual per a Dürer. Contribueix a "l'espai sense aire i oníric".[25]
També és una obra mestra tècnica, amb una varietat d'execució inigualable en la representació dels materials i dels hàbils jocs de llum. La llum incideix en els plecs del vestit, mentre deixa la resta del gravat i el rostre de l'al·legoria, el de l'artista atrapat en el seu parany.[10]
Context
[modifica]
El gravat es creà durant el període de transició de l'edat mitjana al Renaixement alemany, iniciat per Albrecht Dürer. Les eines deixades a terra i el putto escrivint en una tauleta amb un burí reflecteixen la connexió medieval entre l'art i l'ofici. El políedre i el quadrat màgic demostren la convergència de la ciència i l'art durant el Renaixement.[27]
"Melencolia I" és un gravat notable per la seua rica iconografia i el seu profund simbolisme. L'obra s'interpreta com una al·legoria de la malenconia. La composició incorpora molts elements simbòlics com ara instruments de mesura (compàs, balança, regle), figures geomètriques, un rellotge d'arena i una escala. Tots aquests objectes són símbols associats al coneixement: matemàtiques, geometria i astronomia, i representen la recerca intel·lectual i científica. Aquests símbols estan imbuïts d'una dimensió afectiva marcada per una forma de tristesa interior o malenconia. Aquesta tensió emocional, transmesa per la postura glaçada i la mirada distant de la figura central —un àngel segut, sovint identificat com una figura al·legòrica—, contribueix a establir una atmosfera contemplativa. L'obra presenta així una paradoxa: la d'una ment girada cap al coneixement però alentida per la introspecció i el dubte. Aquesta ambivalència s'interpreta com una metàfora de la inspiració creativa nascuda de la malenconia.[28]
Malenconia I és un dels tres "gravats mestres" de Dürer, amb El cavaller, la mort i el dimoni (1513) i Sant Jeroni a la cel·la (1514).[17][29] Alguns historiadors de l'art consideren que aquests tres gravats formen un grup temàtic, que simbolitza activitats intel·lectuals (Malenconia I), morals (El cavaller) o espirituals (Sant Jeroni).[11] A més, Dürer a vegades feia circular Malenconia I amb Sant Jeroni a la cel·la. Tanmateix, no hi ha cap prova que suggerisca que realment els concebés com un grup temàtic.[6]
La impressió es va fer en dos estats. En el primer, el número nou del quadrat màgic apareix cap per avall.[30]
La documentació sobre les intencions de Dürer[6] és limitada. Va fer alguns estudis a llapis per al gravat, i algunes de les seues notes s'hi relacionen. Una nota citada habitualment es refereix a les claus i la bossa: Schlüssel - gewalt / pewtell - reichtum beteut (les claus signifiquen poder, la bossa significa riquesa).[9] Pot ser una simple transcripció del seu simbolisme tradicional.[31] Una altra nota tracta de la naturalesa de la bellesa.
El 1513 i el 1514, Dürer va perdre alguns amics, i després sa mare. Va pintar el seu retrat durant aquest període. El seu dolor es pot expressar en aquest gravat.[6][32][33] Sols esmenta la malenconia una vegada en els escrits que se'n conserven. En un llibre inacabat per a joves artistes, adverteix que massa esforç pot conduir a "caure sota l'encanteri de la malenconia".[34]
Etimològicament, el terme malenconia significa 'estat d'ànim fosc'. El temperament malenconiós, amb predomini de la bilis negra, constitueix el quart i darrer temperament de la medicina hipocràtica.
Dürer insereix un signe entre el mot "Malenconia" i el "I". Els estudiosos n'han debatut el significat. Pot ser que Dürer el dibuixàs intencionadament. També podria ser un arabesc decoratiu, però el seu caràcter ornamental no es troba en les altres lletres.
En l'època de Dürer, aquesta marca s'anomenava "typus", del grec "typo", que significa 'imatge, figura', o fins i tot 'estàtua', com en l'obra Margarita philosophica de Gregor Reisch. En aquest sentit, Melencolia typus I designa un tipus o sèrie. Erwin Panofsky la veu com un dels tres tipus de malenconia. També es pot reconéixer com el primer dels humors, atribuït a Saturn, el més alt dels planetes, citat en primer lloc en l'antiga jerarquia dels set planetes. El quadrat màgic de la pintura és jovià, i se suposa que Júpiter equilibra la perillosa bipolaritat de Saturn. Les interpretacions, però, en divergeixen: l'"I" es podria llegir com una I,[35] la novena lletra de l'alfabet.
.jpg)
Panofsky rebutja la hipòtesi que el "I" en el títol indicaria que Dürer havia planejat tres gravats més sobre els quatre temperaments o humors.[36] Suggereix més aviat que el "I" es refereix al primer dels tres tipus de malenconia definits per Heinrich Cornelius Agrippa de Nettesheim. Altres ho veuen com una referència al Nigredo, la primera etapa del procés alquímic.[37]
Une representació i una posa molt semblants de la figura es poden veure en el quadre de Dürer L'homme de douleurs, conservat a la Staatliche Kunsthalle Karlsruhe.
La presència dels elements simbòlics, les seues interaccions i els ressons que es transmeten, la unitat orgànica que sorgeix de la seua disposició pot dur a una altra interpretació. La descripció d'un món diví i angelical en espera, disposat a restituir un món humà, atrapat en la foscor, la llum divina oblidada. Aquesta interpretació submergiria l'espectador en un univers de coneixement hermètic. Erwin Panofsky veu en Malenconia I un autoretrat espiritual, una interpretació que no és gens exclusiva.
Ursula Marvin, de l'Observatori Astrofísic Smithsonian, identifica l'estrela del fons de la imatge com el meteorit Ensisheim del 7 de novembre del 1492.[38][39] Dürer era aleshores a Basilea. Va pintar l'explosió del meteorit al revers d'un petit panell de fusta, la part frontal del qual duia la pintura de Sant Jeroni a la seua cel·la. L'historiador de l'art David Carritt va atribuir l'obra a Dürer el 1956.[40]
Elements simbòlics
[modifica]L'inventari d'elements que apareixen en el gravat inclou una vintena d'articles, tots identificables.
Un àngel està assegut, i sosté un llibre damunt els genolls i un compàs a la mà. Una bossa i unes claus li pengen del cinyell. L'àngel n'és aparentment la figura principal. Molts autors l'interpreten com a femenina, una al·legoria de la geometria o la malenconia. Al seu costat, un amoret seu sobre una mola. L'amoret i l'àngel són dues figures al·legòriques recognoscibles per les ales paral·leles. Tots dos estan asseguts, mirant en la mateixa direcció, i sostenen objectes semblants. En aquest context, les diferències d'edat i postura semblen emfasitzades. Col·locada damunt una mola o un disc d'esmolar, segons algunes interpretacions, l'efígie de l'amoret evoca representacions de la roda de la fortuna medieval. Lluny de ser similars, els dos són oposats. El més jove està ocupat escrivint, mentre que el més gran ha renunciat a tota inclinació.
Darrere seu hi ha la cantonada d'una estructura indistinta (casa, pedestal), de la qual pengen un rellotge d'arena, un rellotge de sol, una campana i una balança. S'hi ha dibuixat un quadrat màgic i apareix una escala al fons. L'escala expressa clàssicament una noció de judici, que ací es podria vincular a un judici apocalíptic, donada la presència dels altres elements. El rellotge d'arena representa clarament el pas del temps, i aquest element reforça la "postura d'espera" que sembla banyar el món angelical en primer pla. Es representa, però, en el moment en què ambdues bombetes contenen la mateixa quantitat de líquid, suggerint un cert equilibri estàtic, com el de la balança a l'esquerra o la campana a la dreta. Damunt del rellotge d'arena, el gnòmon del rellotge de sol no projecta cap ombra, mentre que la del rellotge d'arena és visible a la paret. El llum hauria d'estar situat en algun lloc al llarg de l'extensió de la diagonal que puja des de la cantonada esquerra. La relació entre l'amplada del rellotge d'arena i la del quadrat màgic correspon a la secció àuria. L'escala sovint s'associa amb les set arts liberals, que es relacionen amb l'hermetisme.La presència d'un gresol alquímic, just al costat del políedre, subratlla la naturalesa hermètica del gravat. L'escala que apunta cap al cel, de manera que la part superior no és visible, es podria comparar a l'escala de Jacob.
Davant l'àngel i l'amoret, a terra, hi ha representades unes eines: un gresol sobre un foc, una esfera, un llebrer i un políedre. Alguns es relacionen amb la maçoneria (potser amb la intenció d'evocar la reducció del gran políedre a una pedra cúbica), d'altres amb la fusteria. En l'època de Dürer, aquestes eines evoquen les iniciacions corresponents: la dels paletes i picapedrers d'una banda, la dels fusters de l'altra. En alquímia, el llebrer simbolitza el metall base que s'ha de transmutar; representa l'antimoni nadiu. El compàs es representa amb una obertura de 30 graus, però, com que no es veu des del davant, el seu angle "vertader" escapa a una identificació precisa. El seu valor sembla proper a 51,4 graus, és a dir, . El centre geomètric del gravat es troba molt a prop del cap del compàs, lleugerament per sobre. Es percep una certa disposició circular al voltant d'aquest centre, tot i que l'organització esquerra/dreta i superior/inferior també hi és molt important.
Les eines enumerades se solen considerar símbols de l'esforç creatiu, juntament amb les formes geomètriques. Gregor Reisch ja ho il·lustra en la seua enciclopèdia Margarita philosophica (1504), en una xilografia amb el títol llatí Typus geometriae. S'han d'entendre com una crida a l'acció que farà el món més comprensible i amanós.
Al fons, una massa d'aigua i un tros de cel en què hi ha un arc de Sant Martí (o una trajectòria el·líptica), amb un cos celeste la naturalesa exacta del qual encara no s'ha determinat, i un animal volador, ratpenat o gàrgola, que mostra, dins les ales, una inscripció que comprén un element ornamental en forma de S i la inscripció "Melencolia I", o millor dit, si fem servir el símbol § que encara s'usa: "Melencolia § I". Segons Erwin Panofsky, la Malenconia seria "en un lloc fred i solitari, no massa lluny de la mar"[41] i els arbres envoltats d'aigua suggeririen les inundacions relacionades amb Saturn,[42] una opinió rebutjada per Maurizio Calvesi.[43] Dominique Radrizzani proposa reconéixer en la construcció fortificada del fons una evocació del Castell de Chillon al llac Léman de Suïssa.[44]
La representació és una vista en perspectiva amb el costat dret ple de detalls, mentre que la banda esquerra apareix prou buida.
La data de 1514, que es veu al costat del monograma de Dürer, també és al quadrat màgic. La mare de Dürer va morir aquell mateix any, i això explicaria en part la seua malenconia.[45][46]
Quadrat màgic
[modifica]A la paret darrere de l'àngel hi ha un quadrat màgic, el valor del qual és 34. Els quadrats màgics, en l'esoterisme jueu i islàmic, s'associen amb coneixements secrets que van ser transmesos, durant i abans de l'època de Dürer, per confraries esotèriques cristianes que mantenien relacions amb els iniciats en l'esoterisme islàmic.
Una quadrícula quadrada de números es pot omplir ordenant-los de l'1 al 16 (o 9, 25 o qualsevol altre quadrat perfecte més gran que 4) de manera que la suma dels números de cada filera horitzontal, vertical o diagonal siga la mateixa. Els quadrats màgics emprats en hermetisme es caracteritzen per un ordre de n, és a dir, que contenen n fileres i n columnes, corresponents als nombres enters de l'1 al 16. . La suma de tots els nombres d'un quadrat màgic de mida n té el valor:
mentre que el valor d'aquest quadrat, és a dir, el mateix nombre que es troba sumant les fileres, les columnes o les dues diagonals, és, com que hi ha n fileres i n columnes, la quantitat anterior dividida per n, açò és:
Les diferents mides n coincideixen amb els "cels" en les representacions tradicionals. El quadrat d'ordre 4, com el que apareix en Malenconia, s'associa amb els cels de Júpiter. Per tant, la suma de tots aquests números és 136, i el seu valor 34. El quadrat d'ordre 3 correspon als cels de Saturn. El quadrat d'ordre 6 s'associa amb els cels del Sol. Per tant, la suma de tots els seus números és i el seu valor és 111. Així, trobem que, segons la Càbala, el 666 es caracteritza com un número "solar". És sols el seu aspecte negatiu que s'ha de considerar "malèvol", i no pas el número en si, que conserva sobretot aquest aspecte solar.
El quadrat que apareix en Malenconia correspon a un tipus particular de quadrat màgic. La suma en un dels seus quatre quadrants, així com la suma dels números del quadrat del mig, també és igual a 34, el valor del quadrat 48.[47] És un "quadrat màgic gnòmon".
Políedre
[modifica]
El significat del políedre és un enigma que encara es debat. Es relaciona amb els sòlids d'Arquimedes, però és una construcció original que, per manca d'un terme millor, s'ha arribat a anomenar "el políedre de Dürer" o "sòlid de Dürer".
És remarcable que una projecció sobre un pla perpendicular a les cares triangulars inscriga la figura dins una quadrícula quadrada de 4 x 4 els vèrtexs de la qual estan truncats.[48] Així, s'estableix una correspondència entre el sòlid geomètric i el quadrat aritmètic.
_(003).jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Per una bibliografia recent, us podeu adreçar a l'estudi en dos volums de Peter-Klaus Schuster, Melencolia I: Dürers Denkbild, Berlín, 1991, (2 vol.) ISBN 3-7861-1188-X o Hartmut Böhme, Albrecht Dürer, Melencolia I: im Labyrinth der Deutung, Fischer, 1989, ISBN 3-596-23958-3.
- ↑ Per exemple, Bartrum et al., 188.
- ↑ Vegeu Sander, 262.
- ↑ Tsu-Chung Su «An Uncanny Melancholia: The Frame, the Gaze, and the Representation of Melancholia in Albrecht Dürer's Engraving Melencolia I». Concentric: Literary and Cultural Studies, 33, 1, 3-2007, p. 145–175..
- ↑ Dodgson, Campbell. Albrecht Dürer. London: Medici Society, 1926.. La cita es reprodueix amb freqüència en la literatura posterior (ex., Doorly).
- 1 2 3 4 5 Sohm «Dürer's 'Melencolia I': The Limits of Knowledge». Studies in the History of Art, 9, 1980, p. 13–32. JSTOR: 42617907.
- 1 2 Doorly «Dürer's 'Melencolia I': Plato's Abandoned Search for the Beautiful». The Art Bulletin, 86, 2, 2004, p. 255–276. DOI: 10.2307/3177417. JSTOR: 3177417..
- ↑ Hans Tietze, Erica Tietze-Conrat, Der reife Dürer, vol. 2, Holbein-Verlag, Basel-Leipzig, 1938, Nr. 583 (2 Halbbände 1937–1938).
- 1 2 Fenyő, Iván (1956). Albrecht Dürer. Budapest: Corvina p. 51.
- 1 2 3 4 Mathieu Deldicque et Caroline Vrand (dir.), pàg. 236.
- 1 2 Koerner, Joseph Leo. The Moment of Self-Portraiture in German Renaissance Art. University of Chicago Press, 1993, p. 21–27. ISBN 9780226449999.
- 1 2 3 Bałus «Dürer's 'Melencolia I': Melancholy and the Undecidable». Artibus et Historiae, 15, 30, 1994, p. 9–21. DOI: 10.2307/1483470. JSTOR: 1483470.
- ↑ Klibansky, Panofsky & Saxl, 325.
- ↑ (anglès) SL, 5218.39 dans British Museum et dans British Library Sloane 5229, fol. 60.
- ↑ Klibansky, Panofsky & Saxl, p. 321.
- ↑ Klibansky, Panofsky & Saxl, p. 314, fn. 105.
- 1 2 Erwin Panofsky, p. 156.
- ↑ Hendrix, John Shannon. Routledge. Architecture and the Unconscious, 2016. ISBN 9781317179252..
- ↑ McNeely, M. «Dürer's 'Melancholia I': A 16th Century Tribute to Mathematics». Pi in the Sky, 11, 2008, p. 10–11..
- ↑ Weisstein. «Dürer's Magic Square». Wolfram MathWorld. [Consulta: 26 abril 2018]..
- ↑ Merback, 59.
- ↑ Weisstein. «Dürer's Solid». Wolfram MathWorld. [Consulta: 21 abril 2008]..
- ↑ Merback, pàg. 61.
- ↑ Weitzel, Hans «A further hypothesis on the polyhedron of A. Dürer». Historia Mathematica, 31, 11, 2004. DOI: 10.1016/S0315-0860(03)00029-6..
- 1 2 Merback, pàg. 54–55.
- ↑ MacKinnon, Nick «The Portrait of Fra Luca Pacioli». The Mathematical Gazette, 77, 479, 1993, p. 205. DOI: 10.2307/3619717. JSTOR: 3619717..
- ↑ Erwin Panowsky, Zweitausendeins, Frankfurt am Main, 1995, ISBN 3-8077-0122-2, p. 219.
- ↑ Jones, Jonathan «Dürer's Melencolia I – a masterpiece, and a diagnosis» (en anglès). The Guardian, 18-03-2011. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Albrecht Dürer, Knight, Death and the Devil, a copperplate engraving» (en anglés). British Museum. Arxivat de l'original el 8 de novembre, 2014. [Consulta: 12 juny 2010].
- ↑ Gothic and Renaissance Art in Nuremberg, 1300–1550 (en anglés). Metropolitan Museum of Art, 1986, p. 99, 312. ISBN 9780870994661.
- ↑ Merback, p. 36.
- ↑ Panofsky, pàg. 170.
- ↑ Merback, p. 177 ff.
- ↑ Merback, 15, se référant à Ein Speis der Malerknaben, (c. 1512).
- ↑ Hans Belting. «The image and Its Public in the Middle ages», 1990. [Consulta: 14 abril 2025].
- ↑ Panofsky, p. 168.
- ↑ Pinkus, Karen. Stanford University Press. Alchemical Mercury: A Theory of Ambivalence (en anglès), 2010..
- ↑ (anglès) Ursula B. Marvin, « The meteorite of Ensisheim – 1492 to 1992 », dans Meteoritics, vol. 27, 1992, p. 28–72.
- ↑ (anglès) Christopher Cokinos, The Fallen Sky: An Intimate History of Shooting Stars, Tarcher/Penguin, New York, 2009.
- ↑ (anglès) H. J. F. Jones, Carritt, (Hugh) David Graham (1927–1982), art historian and picture dealer, a Oxford Dictionary of National Biography.
- ↑ Erwin Panofsky, La vie et l’art d’Albrecht Dürer (The Life and Art of Albrecht Dürer, 1943), Dominique Le Bourg trad., Hazan, coll. 35/57, 1987, p. 245.
- ↑ Ibidem, p. 263. Vegeu també Raymond Klibansky, Erwin Panofsky & Fritz Saxl, Saturn and Melancholy, Studies in the History of Natural Philosophy, Religion and Art, Londres, Nelson, 1964, p. 324-25 et n.
- ↑ Maurizio Calvesi, « A noir (Melencolia I) (1969) », La Melanconia di Albrecht Dürer, Turin, Einaudi, 1993, p. 44.
- ↑ Dominique Radrizzani, Lemancolia. Traité artistique du Léman, Lausanne, Les Éditions Noir sur Blanc, 2013, p. 14-26.
- ↑ Moore Sturge, Thomas. Kessinger Publishing. Albert Dürer (en anglès), 2004. ISBN 1-4191-0533-7..
- ↑ Campbell Hutchinson, Jane. Garland. Albrecht Durer (en anglès), 2000..
- ↑ (anglès) J. A. H. Hunter et J. S. Malachy, Mathematical Diversions, New York, Dover, 1975.
- ↑ (anglès) T. Lynch, « The Geometric Body in Dürer's engraving Melencolia », Journal of The Warburg and Courtaud Institutes, vol 45 (1982), p. 226.
Bibliografia
[modifica]- Bartrum, Giulia; Koerner, Joseph Leo; Kuhlemann, Ute. Albrecht Dürer and His Legacy: The Graphic Work of a Renaissance Artist. British Museum, 2002. ISBN 978-0-7141-2633-3.
- Klibansky, Raymond; Panofsky, Erwin; Saxl, Fritz. Saturn and Melancholy: Studies in the History of Natural Philosophy, Religion and Art. Nendeln/Liechtenstein: Kraus Reprint, 1979 [1a. ed. 1964].
- Merback, Mitchell B. Perfection's Therapy: An Essay on Albrecht Dürer's Melencolia I. New York: Zone Books, 2017. ISBN 978-1-9421-3000-0.
- Panofsky, Erwin. The Life and Art of Albrecht Dürer. 4th. Princeton: Princeton University Press, 1955 [1a. ed. 1943].
- Sander, Jochen. Dürer: His Art in Context. Frankfurt: Städel Museum & Prestelt, 2013. ISBN 978-3-7913-5317-3.
