Novillada

Novillada sense cavalls a la plaça de braus d'El Puerto de Santa María.

En tauromàquia, s'anomena novillada (castellà: novillo, "jònec") a una correguda on es lidien jònecs, i en què, generalment, el torero no ha pres encara l'alternativa.

Antigament s'anomenà «novillada» a tota correguda que prenia lloc a les places públiques dels pobles, sense regles estrictes i amb toreros aficionats; això és dir, eren l'equivalent al que avui es denomina «capea». En aquells temps, en què encara no estava fixada la forma definitiva del ritual, no era possible distingir clarament entre novillades i corregudes de braus. Normalment, les novillades, a diferència de les corregudes de braus, se celebraven a l'hivern, i al jònec se'l lidiava i se li posaven «banderillas», però no se li donava mort. Cap a finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX, era freqüent que es convertissin en espectacle de pantomima i moixiganga, amb braus anomenats embolats (és a dir, amb foc a les astes), sense puntes, i acompanyats de focs artificials, de vegades inclosos en el mateix programa amb lidies més solemnes. La moixiganga anà decaient amb el temps, i la novillada adoptà la fesomia actual, amb toreros novells que lidiaven i donaven mort a braus amb puntes.

En l'actualitat, les novillades se celebren amb el mateix ordre i rigor que les corregudes de braus, i les úniques diferències pràctiques són la grandària, edat o condició dels caps de bestiar, i que el matador no ha pres l'alternativa encara. Si se'n suprimeix la sort de picar, s'anomena novillada sense cavalls. Hom també anomena novillades d'aquelles corregudes que se celebren amb caps de bestiar de major edat que la d'un jònec, i d'igual o més grandària que un brau, però que han estat rebutjats en la tienta per defectes físics, per falta de bravesa o, en general, per no assolir el nivell exigit pel ramader per a les corregudes de braus.