Ruleta
 | |
| Tipus | joc de casino i game of pure chance (en)   |
|---|---|
| Basat en | Biribi |
La ruleta és un joc d'atzar pur i de contrapartida. Es tracta d'una roda que gira sobre el seu eix horitzontalment.[1] El perímetre d'aquest plat està dividit en 37 compartiments numerats sense cap ordre (del 0 al 36) i pintats de colors vermell i negre, i un verd amb el nombre zero.[2] El crupier tira una petita bola de vori (modernament de tefló) en direcció contrària al sentit del plat i dona diverses voltes a l'interior d'un tambor estàtic que envolta la roda. Finalment la bola cau en un dels números que resultarà el guanyador.[3] La taula de ruleta està coberta per un tapet que té dibuixats els números sobre els quals els jugadors emplacen les seves fitxes. Aquest joc permet múltiples tipus d'apostes i combinacions.
Història
[modifica]Els antecedents d'aquest joc es remunten a les rodes de la fortuna romanes o al joc de la baboia. Els jocs d'atzar basats en el moviment d'una roda daten com a mínim dels antics romans, que haurien utilitzat la roda d'un carro de guerra inclinada de costat. Es va inserir una fletxa a la roda i es van marcar deu espais a terra. L'espai on va aterrar la fletxa va determinar el guanyador. Els antics grecs feien servir un escut en lloc d'una roda de carro.[4]
L'origen precís de la ruleta és desconegut i hi ha diverses llegendes més o menys probables sobre el seu origen, com ara que va ser portada a Occident des de la Xina per un monjo, o que va ser inventada per Blaise Pascal al segle XVII mentre intentava desenvolupar una màquina de moviment perpetu.[5][6] El més probable és que sigui una fusió de diversos jocs existents, el Biribissi i l'Hoca italians (ambdós dels quals es feien apostes en un tauler de 36 números), els jocs anglesos d'una sola roda E. O. (de les inicials de "even" i "odd", un joc anglès en què s'apostava al resultat d'una roda dividida en caselles marcades només amb parell o senar), Roly-Poly, As de Cors.[5][7] De fet, la ruleta va derivar a França a principis del segle XVIII dels antics jocs hoca i portique, i s'esmenta per primera vegada amb el seu nom actual el 1716 a Bordeus. Després de diverses modificacions, la ruleta va assolir la seva estructura de roda actual al voltant de 1790, després de la qual cosa va obtenir ràpidament l'estatus de joc principal als casinos i cases de joc d'Europa.[8] Durant els anys 1836 a 1933, la ruleta va ser prohibida a França.[9]
La ruleta moderna, que sorgeix com una evolució del joc d'auca i del biribís als que se'ls incorpora una ruleta similar a la que s'utilitzava per jugar a ‘even and odd', fou inventada a França a finals del segle xviii, i hi apareixen els colors vermell i negre, i en 1842 el matemàtic Blaise Pascal va eliminar una de les dues caselles del zero,[10] augmentant les possibilitats dels jugadors, i atraient als jugadors primer al casino de Bad Homburg i a partir de 1860 al casino de Montecarlo, on Carles III de Mònaco havia legalitzat els jocs d'atzar, però impedia als habitants del Principat entrar al casino.[11]
Les primeres notícies sobre a aquest joc a Catalunya són de 1881, quan es va instal·lar la primera al Reial Cercle Artístic.[12] El 1908 va ser inclòs dins la llista dels jocs il·lícits.
Regles de joc
[modifica]
Els jugadors fan les seves apostes sobre les caselles que hi ha en el tapet. En el joc de ruleta hi ha dos tipus d'apostes: les sorts senzilles i les sorts múltiples.
- Les sorts senzilles són vermell o negre, parell o senar, manca o passa. En totes aquestes sorts hi juguen 18 números. Aquesta aposta té gairebé la meitat de les probabilitats de sortir guanyadora. Les apostes guanyadores es paguen 1 vegada. Quan surt el zero, totes les sorts senzilles perden virtualment la meitat del seu valor.
- Les sorts múltiples són:
- Ple. Juga 1 número. Es guanya 35 vegades l'aposta
- Cavall. Juga 2 números. Es guanya 17 vegades l'aposta.
- Transversal. Juga 3 números. Es guanya 11 vegades l'aposta.
- Quadre. Juga 4 números. Es guanya 8 vegades l'aposta.
- Sisena. Juga 6 números. Es guanya 5 vegades l'aposta.
- Columna i dotzena. Juguen 12 números. Es guanya 2 vegades l'aposta.
- Doble columna/dotzena. Juguen 24 números. Es guanya ½ vegada l'aposta.
Porta
[modifica]La porta, o esperança matemàtica, és la quantitat de diners que el casino guanya, de mitjana, en cada aposta.[13] En la ruleta un número guanya 1/37 i perd 36/37:
- −1*36/37 + 35*1/37 = −0,0270 (2,70% porta)
La ruleta americana es diferencia de la francesa perquè té un '0' més. Les probabilitats canvien i fa el joc encara més avantatjós per al casino.
- −1*37/38 + 35*1/38 = −0,0526 (5,26% porta)
Referències
[modifica]- ↑ «Ruleta». Diccionari General de la Llengua Valenciana. Arxivat de l'original el 2026-07-26. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ «Orden EHA/3085/2011, de 8 de noviembre, por la que se aprueba la reglamentación básica del juego de la ruleta.» (en castellà). Boletín Oficial del Estado p. 118978–118989. Ministerio de Economía y Hacienda, 17-11-2011. Arxivat de l'original el 2025-04-11. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ Scarne, John. Scarne's new complete guide to gambling. Fully rev., expanded, updated ed. Simon & Schuster, 1986. ISBN 0-671-63063-6. OCLC 13701333.
- ↑ «History of roulette» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-12-04. [Consulta: 26 juliol 2026].
- 1 2 Epstein, Richard A. The theory of gambling and statistical logic (en anglès). Londres: Academic, 2009, p. 146. ISBN 978-0-12-374940-6.
- ↑ «Blaise Pascal» (en anglès). Lemelson. Massachusetts Institute of Technology. Arxivat de l'original el 2026-05-20. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ Strzalko, Jaroslaw; Grabski, Juliusz; Perlikowski, Przemyslaw; Stefanski, Andrzej; Kapitaniak, Tomasz. Dynamics of Gambling: Origins of Randomness in Mechanical Systems (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009-12-16. ISBN 978-3-642-03959-1.
- ↑ Vallin, Robert W. A Sequence Game on a Roulette Wheel. Princeton University Press, 5 settembre 2017.
- ↑ «Roulette» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2021-11-02. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ «Giros históricos de la ruleta hasta su versión online» (en castellà). Diario Bahia de Cádiz, 6 maig. Arxivat de l'original el 2022-05-16. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Burgos, Fernando. «¿Por qué los ciudadanos de Mónaco no pueden jugar en el Casino de Montecarlo?» (en castellà). OK Diario, 01-04-2021. Arxivat de l'original el 2025-09-04. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Fontbona, Marc. Historia del juego en España: de la Hispania romana a nuestros días (en castellà). Flor del Viento, 2008, p. 264. ISBN 8496495302.
- ↑ Maths, Sangaku. «Esperança matemàtica». Arxivat de l'original el 2026-01-21. [Consulta: 26 juliol 2026].
