close
Vés al contingut

Tea Party

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Tea Party de Boston».
Infotaula d'organitzacióTea Party

Modifica el valor a Wikidata
EpònimBoston Tea Party Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmoviment polític
facció política
tendència política Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme fiscal
llibertarisme de dreta
populisme de dreta Modifica el valor a Wikidata

El Tea Party movement (“Moviment del Grup del Te”) va ser un moviment polític estatunidenc del segle XXI de dretes, dins del Partit Republicà, que va iniciar-se el 2007 catapultat al corrent principal del partit per la campanya presidencial del congressista Ron Paul.[1] El moviment es va expandir en resposta a les polítiques del president demòcrata Barack Obama,[2][3] i va ser un factor important en l'onada electoral del 2010,[4][5] en la que els republicans van obtenir 63 escons a la Cambra de Representants dels Estats Units,[6] i en va prendre el control.[7] Reclamava restablir la ideologia fundacional dels Estats Units, defensava una reducció de la presència del Govern Federal en l'àmbit social, reprèn els símbols de la guerra de la independència estatunidenca, i el seu nom evoca el Tea Party de Boston, un esdeveniment històric que va marcar els inicis de la revolució estatunidenca contra la Corona Britànica al segle xviii. El 2016, l’influent revista Politico va escriure que el moviment Tea Party havia mort, però en part perquè algunes de les seves idees han estat incorporades al corrent principal del Partit Republicà.[8] La cadena CNBC va informar el 2019 que l'ala conservadora del Partit Republicà "bàsicament s'ha desfet del sobrenom de Tea Party".[9]

No va ser un partit pròpiament, sinó un corrent d’opinió que es va formar per l'aglutinació d'una xarxa de més de 2.800 petites organitzacions conservadores de base, nascuda per influir el Partit Republicà i expressar el desencís popular amb la marxa econòmica i en protesta per l'elevada despesa pública del govern federal. A les eleccions de mig mandat de 2010 es va consolidar com a força política al Congrés dels Estats Units.[10] Malgrat el seu alineament general de dretes, l'ideari polític dels adherents del Tea Party no és uniforme. Hi conflueixen diferents ideologies, especialment la filosofia conservadora i el liberalisme llibertari, podent trobar dins el mateix moviment des de membres nacionalistes i religiosos fins a d'altres d'idees liberals i individualistes.

Tot i que el Tea Party no era un partit polític en sentit estricte, una investigació publicada el 2016 suggereix que els membres del Tea Party Caucus van votar com un tercer partit, de dretes, al Congrés.[11] Una força important darrere del moviment va ser Americans for Prosperity (AFP), un grup de defensa política conservador fundat per l'empresari i activista polític David Koch.[12]

Origen

[modifica]

El moviment va néixer a partir de la progressiva agrupació de persones que es trobaven en manifestacions organitzades a partir de l'anomenada crisi financera començada l'any 2008, per a salvar i protegir el sector bancari i contra les reformes socials, especialment el projecte de sanitat gratuïta per a tothom del president Barack Obama i aprovat pel Congrés dels Estats Units.

Aquestes persones es posaven en contacte sobretot a través de blogs, fòrums i xarxes socials d'internet. Així, per exemple, el 19 de febrer de 2009, un periodista d'una cadena financera i conservadora de televisió, va proposar per Youtube una protesta organitzant un Motí del Te a Chicago.[13] Aquests grups de persones reunides a través de la xarxa i al voltant d'estrelles mediàtiques van tenir, a més, el suport financer de FreedomWorks, dirigida pel republicà de dretes Dick Armey, l'esponsorització d'algunes grans empreses, com la tabaquera Philip Morris, i de milionaris extremistes, com David i Charles Koch a través de la seva organització Americans for Prosperity.

Van començar a prendre importància als mitjans i ser més coneguts a partir de l'anunci de la reforma de la sanitat per Barack Obama i per les manifestacions contra la sanitat pública que es van retransmetre a tot el món. Al país també apareixien públicament cada vegada més en el seu suport a l'oposició, i en particular a l'elecció del republicà Scott Brown pel Senat per Massachusetts. Van ser decisius perquè el Partit Republicà guanyés al partit del president Obama.[14]

A les eleccions de mig mandat de 2010, els adherits al Tea Party es van imposar als estats de Florida, Indiana, Kentucky, Carolina del Sud i Minnesota. A partir d'aquest moment va ser una força política a tenir en consideració a les eleccions presidencials de 2012.[15] L'octubre 2013 van provocar un tancament del govern en una temptativa de bloquejar la reforma sanitària aprovada per llei el 2010 que hauria de proveir atenció medica a tothom organitzat per l'estat federal, cosa que consideren com una injerència socialista a la llibertat individual.

Polítics

[modifica]

L'antiga candidata republicana a la vicepresidència Sarah Palin ha estat de vegades considerada com la cara visible del Tea Party; però en realitat no pertany a aquest moviment. Sí que comparteix amb ells algunes crítiques a Obama i ha donat suport a alguns candidats del Tea Party per a les eleccions de mitja legislatura de 2010.[13]

Alguns membres destacats del Tea Party són:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tea Party
  1. ↑ Sanneh, Kelefa (2012-02-19). «Party Crasher». The New Yorker (en en-US). ISSN 0028-792X.
  2. ↑ «Tea Party Protesters March on Washington». ABC News, 12-09-2009.
  3. ↑ «GOP breaks may stem from party resistance to all things Obama». PBS NewsHour, 05-03-2016.
  4. ↑ Blake, Aaron «The GOP's 'tea party' Class of 2010 is heading for the exits -- fast/». , 01-02-2016.
  5. ↑ Akin, Stephanie. «Tea Party Pioneer Says Democrats Can't Match That Wave». Roll Call, 26-09-2018.
  6. ↑ Peoples, Steve. «Final House Race Decided; GOP Net Gain: 63 Seats». Roll Call, 08-12-2010.
  7. ↑ ; MacAskill, Ewen «US midterm election results herald new political era as Republicans take House». , 03-11-2010.
  8. ↑ «How We Killed the Tea Party». Politico, 14-08-2016.
  9. ↑ Belvedere, Matthew J. «'It's their turn' – former GOP House Speaker John Boehner says Democrats are having their own tea party-like moment». CNBC, 15-03-2019.
  10. ↑ El Tea Party es consolida com a força política al Congrés El Punt Avui, 4 de novembre de 2010
  11. ↑ Ragusa, Jordan; Gaspar, Anthony «Where's the Tea Party? An Examination of the Tea Party's Voting Behavior in the House of Representatives». Political Research Quarterly, vol. 69, 2, 2016, p. 361–372. DOI: 10.1177/1065912916640901.
  12. ↑ «Americans for Prosperity». FactCheck.org, 16-06-2014. [Consulta: 3 novembre 2015].
  13. 1 2 El Tea Party en deu preguntes 16 de setembre de 2010 (francès)
  14. ↑ Les victòries del Tea Party a Kentucky i Florida impulsen l'avenç dels republicans al Congrés[Enllaç no actiu], Diari 9, 3 de novembre de 2010
  15. ↑ Gran triomf dels republicans als Estats Units. El Debat, 3 de novembre de 2010
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tea_Party&oldid=37736326»