gafa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡa.fə/, occidental /ˈɡa.fa/
• Rimes: -afa
• Etimologia: Del català antic gafar ‎(‘agafar’), d’origen preromà incert, segle XIV. Vegeu agafar. Cognat de l’occità gafa.

Nom

gafa f. ‎(plural gafes)

1. Peça de ferro per a subjectar objectes o per a fixar-lo a un suport.
2. agulla d'estendre
3. Ganxo per a armar la ballesta.
4. Pal amb ganxos en un extrem per a les maniobres d’atracar i desatracar embarcacions menors.

Sinònims

• (pal per a atracar) botador

Derivats

• engafar

Descendents

• Castellà: gafa
• Portuguès: gafa
• Sard: gafa
• Sicilià: gaffa

Traduccions

Peça de ferro per a subjectar o fixar

• Anglès: clamp ^(en)
• Castellà: grapa ^(es) f., gafa ^(es) f.
• Francès: agrafe ^(fr) m., pince ^(fr) f.

Ganxo per a armar la ballesta

• Castellà: gafa ^(es) f.
• Francès: pied-de-biche ^(fr) m.

Pal per a atracar

• Anglès: boathook ^(en)
• Castellà: bichero ^(es) m.
• Francès: gaffe ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·fa (2)
• Anagrames: afgà, agaf

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡa.fa/

Americà: alt /ˈɡa.f(a)/, baix /ˈɡa.fa/

• Rimes: -afa
• Etimologia: Del català gafa. Amb el sentit d'«ulleres» per les gafes que les subjecten a les orelles, a diferència de l’anterior pinçanàs.

Nom

gafa f. ‎(plural gafas)

1. gafa (per a subjectar)
2. gafa, croc (per a armar la ballesta)
3. (sovint en plural) ulleres
4. gafa (per a subjectar les ulleres)

Sinònims

• (per a subjectar) grapa

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·fa (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gafa
• Joan Coromines; José A. Pascual. «Gafa». A: Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (DECH). vol. III. Madrid: Gredos, 1987.