close
Vés al contingut

Hivernacle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari flamenc hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis substancials per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi

Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet crear un microclima adequat per al conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època.[1][2] S'hi poden regular tdiversos factors com la temperatura, la humitat, la taxa de diòxid de carboni, l'ombreig i el reg.[3] A més de protegir el cultiu contra la intempèrie, redueixen l'evapotranspiració i doncs el consum d'aigua.[4] S'hi pot modular el creixement i la maduració, adaptar la producció a la demanda, allargar la temporada i evitar que tota la producció maduri alhora.

És la forma més intensiva de conreu protegit.[5] Altres formes de conreu protegit són l'encoixinat (amb matèria orgànica o plàstica), els túnels baixos i, i, des de la dècada del 2010, les instal·lacions agrivoltaïques, que protegeixen els conreus de l'excés de calor i d'evaporació mentre produeixen electricitat renovable[6] i redueixen la necessitat de comprar energia d'origen fòssil.

La paraula prové del llatí hibernaculum,[7] que significa «habitacle, apartament d'hivern» o en el context militar «barraques d'hivern».[8]

Fins al segle xix, la construcció d'un hivernacle, orangerie o jardí d'hivern era un luxe o una mena de capritx arquitectural de rics i reis que volien conservar i exhibir plantes exòtiques en llurs palaus a regions no gaire adequades a aquests conreus. Els més il·lustrats també els impulsaren amb finalitats científiques.[9] La revolució industrial va possibilitar la producció de massiva de vidre pla i d'acer i va donar naixement a tot un sector nou d'hivernacles hortícoles i botànics.[10] La tecnologia inicial era senzilla: Consistia simplement en una estructura de vidre, ventilació passiva mitjançant finestres, calefacció basada en combustibles fòssils[11] i emblanquinat amb calç en temps de sol excessiva.[12]

A més de les aplicacions utilitàries, va propiciar unes obres arquitectòniques espectaculars del ferro i del vidre. L'hivernacle del jardí botànic de París (1834-1836),[13] Kew Gardens (1844-1848) a Londres, els Hivernacles Reials del Castell de Laken a Bèlgica (1873), l'hivernacle del Parc de la Ciutadella (1888) a Barcelona, l'Hivernacle del Jardí Botànic de la Universitat de València,[14] el Palau de Vidre del Retiro (1887)[15] entre molts d'altres. Hi destaca l'Estufa Fria (‘hivernacle fred’, 1933) de Lisboa a Portugal, un dels primers hivernacles científics creat per a conservar plantes de regions més fredes.[16]

Des dels senzills hivernacles del segle xix, equipats només amb una estructura de vidre, ventilació natural i calefacció, s'ha evolucionat cap a instal·lacions altament tecnificades on es controlen de manera integrada tots els factors que influeixen en el desenvolupament de les plantes: temperatura, humitat, radiació solar, composició de l'aire (CO₂, etilè...),[17] tipus de vidre (difusor, fotovoltaic o amb filtres selectius), estructures lleugeres i cobertes plàstiques. Tot aquest conjunt és gestionat de manera automàtica per sistemes informàtics que poden incorporar tècniques d'intel·ligència artificial.[18]

Mentrestant, de les construccions d'una tecnologia senzilla, on l'únic equip era una calefacció del segle xix, han evolucionat a instal·lacions complexes on es controlen i s'integren tot els factors que poden influir en el creixement de les plantes: temperatura, humitat, assolellament, gasos ambients (CO₂, etilè,…) vidre especial amb filtres o per produir llum difusa, vidre fotovoltaic, estructures lleugeres, films de plàstica… i el tot automatitzat i incorporen cada vegada més sistemes d'intel·ligència artificial.[19]

Un hivernacle dels Kew Gardens a Londres.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Funcionament

[modifica]

Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte d'hivernacle que produeix un escalfament d'uns 2 graus de mitjana cosa suficient per avançar setmanes o mesos un determinat conreu o produir-lo fora d'estació. Cal també controlar l'augment de la humitat de l'aire i la condensació d'aigua que es produeix.

Els sistemes de calefacció poden ser per aire o per canonades d'aigua calenta les quals poden estar per sota de les arrels de les plantes.

Característiques constructives dels hivernacles

[modifica]

Els hivernacles d'Almeria que pròpiament no són més que un abric i reben el nom de parral, tenen estructures senzilles, sovint de fusta i coberts de làmina plàstica, amb un sol vessant. El sòl, que és de molt baixa qualitat, està normalment transformat en el qual es coneix com a arenament. Com a avantatges tenen el baix cost i el maneig senzill i com a inconvenients principals el reduït control de les condicions meteorològiques i la fragilitat d'aquestes estructures davant de tempestes, vent o pedregades.

Els hivernacles en sentit estricte es construeixen amb fonaments d'obra i amb perfils d'acer inoxidable i alumini. El material de recobriment pot ser el plàstic dels tipus PVC PE o altres polímers o vidres especials. La forma de l'hivernacle és normalment amb una teulada a un o dos vessants o la semicircular.

El control de les condicions mediambientals està tècnicament resolt i el principal problema que tenen és l'elevat cost del combustible que fa que no sigui rendible en moltes ocasions. L'hivernacle aprofita l'efecte produït per la radiació solar que, en travessar un vidre o un plàstic translúcid, escalfa l'ambient i els objectes que hi ha dins; aquests, al seu torn, emeten radiació infraroja, amb una longitud d'ona major que la solar, per la qual cosa no poden travessar els vidres al seu retorn, i queden atrapats i produeixen l'escalfament de l'ambient. Les emissions del Sol cap a la Terra són d'ona curta, mentre que de la Terra a l'exterior són d'ona llarga. La radiació visible pot traspassar el vidre, mentre que una part de la infraroja no ho pot fer.

El vidre o plàstic treballen com a mitjà selectiu de la transmissió per a diverses freqüències espectrals, i el seu efecte consisteix a atrapar energia a l'hivernacle, que escalfa l'ambient interior. També serveix per evitar la pèrdua de calor per convecció. Això es pot demostrar obrint una finestra petita a prop del terrat d'un hivernacle: la temperatura cau considerablement. Aquest principi és la base del sistema de refredament automàtic (autoventilació).[20]

En absència d'un recobriment, el calor absorbit s'eliminaria per corrents convectius i per l'emissió de radiació infraroja (longitud d'ona major que la llum visible). La presència dels vidres o plàstics impedeix el transport de la calor acumulada cap a l'exterior per convecció i obstrueix la sortida d'una part de la radiació infraroja. L'efecte net és l'acumulació de calor i l'augment de la temperatura del recinte. (Vegeu, a hivernacle solar (tècnica), una discussió més detallada sobre un hivernacle solar.)

Els vidres tenen molt poca resistència al pas de la calor per transmissió (de fet, per al vidre senzill, el coeficient de transmissió tèrmica es considera nul i només es té en compte la suma de les resistències superficials), de manera que , contra el que alguns creuen, en tenir dues temperatures diferents a cada costat, hi ha notables pèrdues per transmissió (el vidre té una transmitància d'U = 6,4 W/m²·K, encara més gran si està en posició inclinada respecte a la vertical). El resultat és que, a major temperatura, menor serà l'efecte de retenció de la calor, és a dir, en augmentar la temperatura augmentaran les pèrdues i disminuirà el rendiment del sistema.

Actualment, es desenvolupa aquesta pràctica per al cultiu d'hortalisses, tant de fulles verdes (bleda, api, espinac, enciam, julivert) com les brassicàcies (bròquil, coliflor, nap i rave).

Als Països Catalans

[modifica]

A Catalunya, els hivernacles es concentren principalment al Maresme i País Valencià a les planes litorals. A Catalunya la superfície censada de conreus en hivernacle era de 752 hectàrees l'any 2020.[21]

El 2025, els hivernacles representen aproximadament el 20% de la superfície total de l'horta de la Catalunya del nord, però una part molt important del seu valor econòmic gràcies al rendiment dels cultius de fruites i verdures (tomàquets, cogombres, amanides, maduixes, etc.). A Andorra no hi ha estadístiques sobre el conreu d'hivernacle, però el 2025 el total de l'horta només era unes catorze hectàrees.[22]

A Europa

[modifica]

Als Països Baixos el 2026 hi havia 10.637 ha, sumant-hi tant els hivernacles de producció com els hivernacles auxiliars i els túnels utilitzats en cultius a l'aire lliure, el que reprensenta 0,5% de la superfície total del país.[23] Hi ha uns dos mil empreses que donen feina a 58.300 treballadors, que es poden gairebé doblegar a la temporada de la collida.[23]

Hivernacle amb tomaqueres als Països Baixos

A la zona de Westland es van començar a construir hivernacles a mitjan segle xix. Quan es va afegir sorra als sòls de la zona que eren de torbera o argilosos (no gaire fèrtils) va millorar la qualitat agrícola dels sòls, i cap al 1850 s'hi cultivava raïms en els primers hivernacles. Estaven fets d'una paret sòlida i un sol vessant cobert de vidre. Cap a principis del segle xx els hivernacles eren completament coberts de vidre i a més van començar a tenir calefacció. Això va permetre cultivar verdures i fruits exòtics. Actualment, la zona de Westland i d'Aalsmeer tenen la concentració d'hivernacles major del món. Westland produeix principalment plantes i flors; Aalsmeer s'especialitza a produir flors i plantes en contenidor. També les zones de Venlo i Drenthe han passat a tenir molts hivernacles.

La gran densitat d'hivernacles a Almeria és visible des de l'espai

A Espanya, a la decada dels anys 70 del segle xx cultiu en hivernacles es concentra a les províncies d'Almeria, Múrcia, i Granada i sobretot a la Costa d'Almeria, que és gairebé tota coberta per l'anomenat «mar de plàstic». És un fet visible des de l'espai.[24]

Vista interior d'un parral d'Almeria.

Un exemple clar del paisatge d'hivernacles es pot trobar al Campo de Dalías i al Campo de Níjar, tots dos als municipis almeriencs de L'Ejido i Níjar. Aquest tipus de cultiu sota plàstic es va basar gairebé al 100 % en hivernacles tipus "parral", també coneguts, en les seves diferents variants, com malla ombra, casa ombra o hivernacle canari, entre altres termes.

Cal destacar que l'extensió total d'hivernacles a Almeria puja a les 30.230 hectàrees,[25] la qual cosa fa que aquesta regió sigui el lloc del món amb més superfície d'hivernacles.[26]

Antecedent històrics

[modifica]
Hivernacles a la Xina

La idea de conrear plantes en zones controlades pel medi ambient existeix des de l'època romana. L'emperador romà Tiberi menjava diàriament una verdura semblant a un cogombre.[27] Els jardiners romans utilitzaven mètodes artificials (similars al sistema d'hivernacle) de cultiu per tenir-ne disponible cada dia de l'any. Els cogombres es plantaven en carros de rodes que es posaven al sol diàriament i després es portaven dins per mantenir-los calents a la nit. Els cogombres s'emmagatzemaven en espais amb finestres que no tenien vidre degut al seu cost, sinó làmines de selenita (també conegut com a lapis specularis), segons la descripció de Plini el Vell.[28][29] L'ús dels hivernacles era molt restringit.

La primera descripció d'un hivernacle amb calefacció és del Sanga Yorok, un tractat sobre la ramaderia compilat per un metge reial de la dinastia Joseon de Corea durant la dècada de 1450, al seu capítol sobre el cultiu d'hortalisses durant l'hivern. El tractat conté instruccions detallades sobre la construcció d'un hivernacle capaç de conrear verdures, forçar flors i madurar fruites en un ambient climatitzat artificialment, utilitzant ondol, el sistema tradicional de calefacció per terra radiant coreà, per mantenir la calor i la humitat; parets de panotxa per retenir la calor; i finestres semitransparents amb hanji oliós per permetre la penetració de la llum per al creixement de les plantes i proporcionar protecció de l'entorn exterior. Als Annals de la Dinastia Joseon es descriu que es van construir estructures semblants a un hivernacle que incorporaven ondol per proporcionar calor als mandariners durant l'hivern de 1438.[30]

El concepte d'hivernacle també va aparèixer als Països Baixos i després a Anglaterra al segle xvii, juntament amb la varietat de plantes. Alguns d'aquests primers intents van requerir enormes quantitats de treball per tancar a la nit o per hivernar. Hi va haver greus problemes per escalfar aquests primers hivernacles. El primer hivernacle escalfat al Regne Unit es va completar al Jardí botànic de Chelsea el 1681.[31]

També en l'època de Carl von Linné hi havia als Països Baixos amb finalitats científiques plantes exòtiques sota vidre i calefacció. Es va donar el cas d'haver de fer una consulta a l'il·lustre botànic, ja que malgrat les condicions en principi òptimes d'humitat i temperatura, no fructificaven els bananers i la solució donada per Linné va ser la de restringir el reg la qual cosa va tenir èxit i demostra el nivell tècnic de què disposava.

A partir del segle xix es va generalitzar la construcció d'hivernacles de vidre a l'Anglaterra victoriana amb finalitats productives o com una part lúdica de les cases benestants.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «hivernacle». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Hivernacle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
  3. ↑ «CO₂-voorziening in de glastuinbouw [Subministrament de CO₂ per al cultiu d'hivernacle]» (en neerlandès). Glastuinbouw Nederland. Arxivat de l'original el 2025-10-13. [Consulta: 26 juliol 2026].
  4. ↑ Antón, A.; Montero, J. I.; Muñoz, P. «Necesidades de agua del cultivo de tomate en invernadero. Comparación con el cultivo al aire libre». A: Guijarro Pastor, J.A.. El agua y el clima (en castellà), 2002, p. 369-374.
  5. ↑ «conreu protegit». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 26 juliol 2026].
  6. ↑ Marrou, H.; Guilioni, L.; Dufour, L.; Dupraz, C.; Wery, J. «Microclimate under agrivoltaic systems: Is crop growth rate affected in the partial shade of solar panels?» (en anglès). Agricultural and Forest Meteorology, 177, 8-2013, p. 117–132. DOI: 10.1016/j.agrformet.2013.04.012.
  7. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «hivern I.2 hivernacle». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 491. ISBN 9788441225169.
  8. ↑ Seva i Llinares, Antoni. «hibernaculum». A: Diccionari Llatí-Català (en llati, català). 2007, 1993, p. 603. ISBN 978-84-7739-631-4.
  9. ↑ Allain, 2010.
  10. ↑ Koppelmann, 1981.
  11. ↑ Valen, 2016.
  12. ↑ van Hoecke, Jos. Achter glas: tuinieren in serre of kas <[Sota el vidre, conrear en hivernacle] (en neerlandès). Berchem: VELT, 2017, p. 104. ISBN 9789082324099.
  13. ↑ «L’histoire des Grandes Serres du Jardin des Plantes» (en francès). Muséum National d'Histoire Naturelle, 16-07-2026. [Consulta: 27 juliol 2026].
  14. ↑ «Els hivernacles i l'umbracle de fusta. Jardí Botànic de la Universitat de València». Universitat de Vzlència. [Consulta: 27 juliol 2026].
  15. ↑ «Palacio de Velázquez and Palacio de Cristal» (en anglès). Museo Nacional Reina Sofia. [Consulta: 27 juliol 2026].
  16. ↑ «Estufa Fria de Lisboa» (en pr). Câmara municipal de Lisboa. [Consulta: 27 juliol 2026].
  17. ↑ «Veilig en gedoseerd ethyleen verspreiden [Difondre etilé de manera segura i dosificada]» (en neerlandès). Groenten Nieuws, 22-06-2016. [Consulta: 27 juliol 2026].
  18. ↑ Le Moine, maig 2026.
  19. ↑ Lunenzaal, Bart. «Robotisering en automatisering in de tuinbouw: hoe ziet de toekomst eruit?» (en neerlandès). Nederland bloeit, 16-10-2024. [Consulta: 27 juliol 2026].
  20. ↑ «¿Cómo mantener las condiciones del invernadero?». , 2022. 10.21930/agrosavia.video.2022.7 [Consulta: 27 març 2023].
  21. ↑ «Conreus en hivernacle o amb protecció alta accessible». Cens agrari. Idescat, 08-11-2022. [Consulta: 27 juliol 2026].
  22. ↑ «Estadístiques d'agricultura i ramaderia». Govern d’Andorra, 2026. Arxivat de l'original el 2026-02-26. [Consulta: 27 juliol 2026].
  23. 1 2 «Ruimte voor circulaire glastuinbouw» (en neerlandès). Glastuinbouw Nederland, 2026. [Consulta: 27 juliol 2027].
  24. ↑ «El mar de invernaderos de Almería» (en castellà). NASA Ciencia, 12-09-2022. [Consulta: 27 juliol 2026].
  25. ↑ Invernaderos en Almería
  26. ↑ Martínez, Fernando «El milagro de los invernaderos de Almería, en sus horas más bajas [El miracle dels hivernacles d'Almeria, a les hores més baixes]» (en castellà). Cinco Dias, 25juny 2010.
  27. ↑ Janick, J.; Paris, H. S.; Parrish, D. C. «The Cucurbits of Mediterranean Antiquity: Identification of Taxa from Ancient Images and Descriptions». Annals of Botany, 100, 7, 19-09-2007, p. 1441–1457. DOI: 10.1093/aob/mcm242. ISSN: 0305-7364. PMC: PMC2759226. PMID: 17932073.
  28. ↑ Pliny (the Elder.). «23: "Vegetables of a cartilaginous nature – cucumbers. Pepones». A: The Natural History of Pliny (en anglès). vol. 4, book 19. H. G. Bohn, 1856, p. 156.
  29. ↑ Martial; Ker, Walter C. A.. Martial epigrams. London : Heinemann ; New York : Putnam, 1919-1920.
  30. ↑ Yoon, Sang Jun; Woudstra, Jan «Advanced Horticultural Techniques in Korea: The Earliest Documented Greenhouses». Garden History, 35, 1, 2007, p. 68–84. ISSN: 0307-1243.
  31. ↑ Minter, Sue. The apothecaries' garden : a history of the Chelsea Physic Garden. Pbk. ed. Stroud: Sutton, 2003. ISBN 0-7509-3638-X.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hivernacle
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hivernacle&oldid=38107440»