Argos Panopta
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec gegant |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Mort | Herèon d'Argos , cap valor |
| Assassinat/da per | Hermes |
| Família | |
| Pare | Ínac, Arèstor i Agènor (rei d'Argos) |
Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io. Era besnet d'Argos, el fill de Zeus.[1]
Les tradicions divergeixen sobre el seu aspecte. Hi ha qui diu que només tenia un ull. Altres que en tenia quatre, dos que miraven endavant i dos enrere.[1] Finalment, altres li atribueixen una infinitat d'ulls repartits per tot el cos. Sempre en mantenia alguns d'oberts. Tenia una força prodigiosa, i va alliberar l'Arcàdia d'un brau que devastava el país, el va espellar i es va vestir amb la seva pell. Més endavant va matar un sàtir que robava els ramats dels arcadis. També va matar Equidna, una filla monstruosa del Tàrtar i de Gea (la Terra), que atacava tots els que passaven.[2]
Hera li va encomanar que vigilés Io, amant de Zeus de la qual estava gelosa i que el déu va metamorfosar en vedella perquè no la descobrís. Argos va lligar a Io, transformada, a un oliver que hi havia en un bosc sagrat a Micenes. Com que tenia múltiples ulls, la vigilava constantment, ja que només en tancava la meitat per dormir. Una tradició diu que sempre en tenia tants d'oberts com de tancats. Però Zeus va enviar Hermes amb l'encàrrec de rescatar la nimfa.[2]
Hi ha diverses llegendes que expliquen com ho va fer. Algunes diuen que Hermes li va llençar una pedra des de lluny i el va matar. Altres, que, disfressat de pastor, el va distreure força estona explicant contes i tocant la seva flauta de Pan fins que Argos es va adormir completament, i llavors el va degollar. I encara altres diuen que el va fer caure en un somni màgic gràcies al seu bàcul diví. De totes maneres les llegendes coincideixen en que Hermes va matar Argos. Hera per agrair per sempre a hermes que l'havia servida molt bé, va posar els ulls d'Argos a la cua del paó, l'ocell consagrat al déu.[2][1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 53. ISBN 978-84-96061-97-2.
- 1 2 3 Ovidi. Les Metamorfosis, I, 583-750
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 26. (El Cangur/Diccionaris; 209). ISBN 84-297-4146-1
