Aula Pau VI
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Pau VI  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Sala | |||
| Part de | frontera entre Itàlia i la Ciutat del Vaticà | |||
| Arquitecte | Pier Luigi Nervi | |||
| Enginyer estructural | Pier Luigi Nervi | |||
| Construcció | 1971 | |||
| Ús | audience (en)  | |||
| Cronologia | ||||
| 1964 | inici de construcció | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat del Vaticà | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Santa Seu | |||
| Capacitat màxima | 12.000 | |||
Aula Pau VI o Sala Nervi són les denominacions d'un edifici de Roma construït parcialment a la Ciutat del Vaticà, encara que la part italiana de l'edifici té consideració diplomàtica d'extraterritorialitat a favor de la Santa Seu.
Des del pontificat de Pau VI, s'utilitza pels papes com un espai alternatiu a la Plaça de Sant Pere per a l'Audiència General dels dimecres.[1]
Descripció
[modifica]És un gran espai diàfan, de planta trapezoïdal i coberta corba d'estructura de tipus petxina,[2] que allotja un auditori amb capacitat per a 6,300 persones. Va ser dissenyat per l'enginyer italià Pier Luigi Nervi.[3] L'encàrrec papal es va decidir el 1964, i les obres van començar el 1966, sota la vigilància de Pasquale Macchi. La inauguració es va produir el 30 de juliol del 1971.
Dominant l'espai escènic es troba una escultura en bronze[4] de vint per set per tres metres de Pericle Fazzini[5] titulada La Resurrezione ("La Resurrecció", 1970-1977). Al costat oposat de la sala hi ha un orgue fabricat per Mascioni[6] el 1970 seguint el model que el cecilià Raffaele Manari havia projectat el 1933 per al Pontifici Institut de Música Sacra.[7] La gran vidriera ovalada és obra de l'hongarès-italià János Hajnal.
L'arquitectura que recorda un simbolisme lligat a la serp ha suscitat nombroses crítiques.[8]
El 2008 es van instal·lar a la coberta 2400 panells fotovoltaics, suficients per al consum d'energia de l'edifici en climatització i il·luminació,[9][10] donació d'una empresa alemanya, valorada en milió i mig de dòlars. El sistema va obtenir l'European Solar Prize[11] d'aquell any a la categoria d'arquitectura solar i desenvolupament urbà.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Request Papal Audience Tickets Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine., Santa Susanna
- ↑ Chen, Wai-Fah, Handbook of Structural Engineering, 1997 CRC Press.
- ↑ Papal Audience Hall a la base de dades Structurae
- ↑ Savage, George, ‘’A Concise History of Bronzes’’, Frederick A. Praeger, Inc. Publishers, New York, 1968.
- ↑ Giorgio de Marchis: Pericle Fazzini. 1913–1987. Bildhauer und Maler; Halle an der Saale Kunstverein 1995.
- ↑ Mascioni organs
- ↑ Web de la Santa Sede. Fuente citada en it:Pontificio Istituto di Musica Sacra
- ↑ https://www.chretiens2000.com/2017/11/les-secrets-sombres-derriere-la-salle-des-audiences-du-pape.html
- ↑ Vatican installs solar panels Arxivat 2008-04-13 a Wayback Machine., United Press, published 2007-05-31, accessed 2007-06-12
- ↑ Going green: Vatican expands mission to saving planet, not just souls, Catholic News Service, published 2007-05-25, accessed 2007-06-12
- ↑ Vatican wins award for creating rooftop solar-power generator, Catholic News Service, published 2008-11-26, accessed 2008-12-04
- ↑ «European Solar Prizes 2008» (en anglès). EUROSOLAR, 2020 [Consulta: 1 abril 2025].
