Calendari Pirelli
  | |
| Tipus | calendari i calendari nu |
|---|---|
| Dades i xifres | |
| Editorial | Pirelli |
| Lloc web | pirellical.com |
El Calendari Pirelli, conegut en el sector com The Cal, és un calendari comercial d'emissió anual que ha estat publicat des de 1964 per la filial britànica del fabricant de pneumàtics italià Pirelli. El calendari té una gran tradició i reputació per la selecció de fotògrafs i models i composicions de fotografia glamurosa.[1]
El calendari és produït en un tiratge reduït de 20.000 còpies impreses. Aquestes no surten a la venda, són regals corporatius per a celebritats o clients selectes.[2][3] El cost de producció anual se situava, l'any 2017, al voltant dels 2 milions de dòlars.[4] Marco Tronchetti Provera, director general de Pirelli entre 1992 i 2022,[5] va comentar que el propòsit del calendari és «marcar el pas del temps registrant el zeitgeist».[6]
Història
[modifica]El calendari Pirelli va ser ideat pel director d'art britànic Derek Forsyth.[1][7][8] El 1962 es va produir una primera maqueta, que no va publicar-se,[9] i la primera edició va veure la llum el 1964.[1] En els primers calendaris, els pneumàtics Pirelli eren mostrats amb major preponderància, un aspecte que va perdre pes amb els anys. El primera dona fotògrafa encarregada del calendari va ser Sarah Moon, el 1972.[10] La publicació del calendari va ser interrompuda el 1974, com una mesura de reducció de despesa en resposta a la recessió mundial originada per la crisi del petroli que havia esclatat l'any anterior. El programa va ser recuperat 10 anys més tard,[11] i s'ha mantingut cada any, a excepció de l'edició de 2021, afectada per la pandèmia de COVID-19.[10][12][13]
Als primers deu anys de l'existència del calendari, les fotografies mostraven dones completament vestides.[14] L'èmfasi en la nuesa es va desenvolupar durant el anys vuitanta. La polèmica edició de 1987, a càrrec de Terrence Donovan, va comptar només amb models negres (incloent una foto de Naomi Campbell —aleshores de només 16 anys— mostrant les natges nues) duent accessoris tribals i en uns escenaris que recordaven a la sabana africana.[4][15][16]
Entre 1997 i 2015 la directora de càsting Jennifer Starr també va influir en l'aspecte i la direcció de cada calendari.[17][18] El calendari va continuar emprant imatges eròtiques fins a la dècada del 2010.[9][14] A partir de llavors, The Cal va allunyar-se d'aquest estil i també va cercar una major diversitat en la tria de models.[4][14] El calendari de 2016, fotografiat per Annie Leibovitz, va homenatjar les dones per les seves fites enlloc de destacar-ne els atributs físics. Va incloure Fran Lebowitz, Mellody Hobson, Serena Williams, Yoko Ono i Patti Smith per representar dones inspiradores d'edats diverses, posant gairebé vestides del tot.[6][15][19] El 2017 calendari va ser fotografiat per Peter Lindbergh i les models (noms com Helen Mirren, Nicole Kidman o Julianne Moore) estaven completament vestides i duien un mínim maquillatge, a més de no practicar cap retoc fotogràfic abans de publicar-lo.[15] L'any següent, Tim Walker va triar novament només models negres, incloent Duckie Thot, Adwoa Aboah, RuPaul, Whoopi Goldberg o Thando Hopa.[19]
El 2021, el calendari va ser anul·lat a causa de la pandèmia de COVID-19, tornant l'any següent amb un especial dedicat a la música.[13] En 2024, 60è aniversari del Calendari Pirelli, Prince Gyasi esdevenia el primer fotògraf negre encarregat de produir el calendari.[20]
Altres produccions de Pirelli
[modifica]Llibres
[modifica]Pirelli ha editat fins a 3 llibres sobre el seu calendari:
- Laurenzi, Laura. Best of the Pirelli Calendar 1964-2000 (en anglès). Cartago, 27 octubre 2000. ISBN 978-1-9008-2632-7.
- Berselli, Edmondo; Arnoldi, Francesco Negri. The complete Pirelli calendars. Nova York: Rizzoli, 2008. ISBN 978-0-8478-3007-7.
- Daverio, Philippe. Pirelli - The Calendar: 50 Years And More (en anglès). Taschen, 20 agost 2015. ISBN 978-3-8365-5175-5.
Pel·lícules
[modifica]Pirelli va produir l'any 2010 un film documental sobre la publicació, titulat The Pirelli Calendar Saga, sota la direcció d'Emmanuel Le Ber.[21]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «The Pirelli Calendar Overview» (en anglès). Pirelli Calendar, 29 juny 2017. [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ «China's Yao Chen on the cover of 2016 Pirelli calendar» (en anglès). China Daily, 3 desembre 2015. [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ Vingan Klein, Alyssa. «You Will Soon Be Able to Purchase a Pirelli Calendar for the First Time Ever» (en anglès). fashionista.com, 4 juny 2015. [Consulta: 10 juliol 2017].
- 1 2 3 Saad, Shirine. «The once-scandalous Pirelli calendar takes a turn for the progressive» (en anglès). CNN, 10 novembre 2017. Arxivat de l'original el 2018-07-28. [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ Sartori, Christina; Tronchetti Provera, Marco. The Pirelli Calendar: 40 Years Complete (en anglès). Thames & Hudson Ltd, novembre 2004. ISBN 978-0-5005-4297-2.
- 1 2 Friedman, Vanessa. «The Pirelli Calendar Finally Makes Women Subjects Instead of Objects» (en anglès americà). The New York Times, 26 juliol 2018. Arxivat de l'original el 2024-01-04. [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ Forsyth, Derek; Tronchetti Provera, Marco. Pirelli Calendar Classics (en anglès). Pavilion Books Ltd, 1997. ISBN 978-1-8579-3929-3.
- ↑ Tomkins, Richard «Pirelli calendar comes home» (en anglès). Financial Times [Londres], 31 octubre 2008. Arxivat de l'original el 26 de maig 2025 [Consulta: 14 juliol 2025].
- 1 2 «These are the hottest women from every Pirelli calendar ever» (en anglès). GQ, 20 juliol 2015. Arxivat de l'original el 2018-07-03. [Consulta: 28 juliol 2018].
- 1 2 Pettitt, Harry. «The Pirelli Calendar – Through the times» (en anglès). Zero Above, 13-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ «The myth of the Pirelli Cal» (en anglès). Pirelli, 17 novembre 2006. Arxivat de l'original el 2007-10-14. [Consulta: 12 desembre 2007].
- ↑ «Time Machine» (en anglès). Pirelli, 01-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 28 juliol 2018].
- 1 2 Batchelor, James. «Pirelli Calendar makes comeback for 2022 as it goes On The Road with Iggy Pop, Rita Ora, Cher and Grimes» (en anglès). Car Dealer, 08-08-2021. [Consulta: 14 juliol 2025].
- 1 2 3 McIntosh, Steven. «How the Pirelli calendar went from pin-up to political» (en anglès britànic). BBC, 29 novembre 2017. Arxivat de l'original el 2018-09-01. [Consulta: 28 juliol 2018].
- 1 2 3 «A New Year – A New Pirelli Calendar 2017 Issue» (en anglès). Ikon London Magazine, 27 desembre 2016. [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ «Duckie Thot, Naomi Campbell Star in All-Black Pirelli Calendar» (en anglès americà). Harper's BAZAAR, 10-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-06-20. [Consulta: 14 juliol 2025].
- ↑ Whitworth, Melissa. «Behind the scenes at a Pirelli calendar shoot» (en anglès americà). The Daily Telegraph, 15 novembre 2011. Arxivat de l'original el 2023-10-07. [Consulta: 14 juliol 2025].
- ↑ Cacouris, Christina. «The Untold Memos of a Casting Director: Jennifer Starr» (en anglès). V Magazine, 01-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 14 juliol 2025].
- 1 2 Paton, Elizabeth. «What the 2018 Pirelli Calendar Says About Race» (en anglès americà). The New York Times, 20 juliol 2017. Arxivat de l'original el 2022-08-16. [Consulta: 7 abril 2018].
- ↑ Paton, Elizabeth «After 60 Years, a Pirelli Calendar by a Black Photographer» (en anglès). The New York Times, 06-09-2023. Arxivat de l'original el 2024-11-23.
- ↑ Eggleton, Pat. «Pirelli calendar to become film» (en anglès). Italy Magazine, 14 octubre 2010. Arxivat de l'original el 2018-07-28. [Consulta: 28 juliol 2018].
