close
Vés al contingut

Ciril de Jerusalem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Ciril II de Jerusalem».
Plantilla:Infotaula personaDoctor de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Ciril de Jerusalem
Imatge
Fresc oriental, s. XVIII? Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΚύριλλος ς Α΄ Ἱεροσολύμων (Kyrillos a' 'Ierosolúmon)
c. 313 Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 386 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Bisbe grec de Jerusalem
350 – 386
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPatriarca de Jerusalem (412); teòleg
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (343–), diaca catòlic (335–), teòleg, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe, confessor; Doctor de l'Església (1883)
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Comunió Anglicana
Festivitat18 de març
IconografiaRobes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli)

Ciril de Jerusalem (grec antic: Κύριλλος, Kírillos; llatí: Cyrillus), fou doctor de l'església i bisbe de Jerusalem, on probablement va néixer (± 315– ±386).[1] Va viure en una de les èpoques més difícils de la història de l'Església catòlica, agitada percontrovèrsies teològiques i suposades heretgies relacionades amb la qüestió de la divinitat de Jesús.[2]

Vida

[modifica]

Fou ordenat per Macari a Jerusalem el 334 o 335 i el successor de Macari, Màxim el va nomenar prevere[3] el 345. A la mort de Màxim fou elegit bisbe el 351. El dia 7 de maig del 351 a les 9 una gran lluminositat en forma de creu hauria aparegut durant hores sobre el mont Gòlgota (Golgotha) fins al mont de les Oliveres, el que fou considerat un símbol. Se'n conserva una descripció en una lletra a l'emperador. Després es va enfrontar a Acaci, el bisbe arrià de Cesarea, disputa que va continuar gairebé tota la seva vida. Acaci va acusar Ciril d'afirmar que el Fill era com el Pare en essència, i era consubstancial amb Ell. Els opositors de Ciril el van comminar durant dos anys a presentar-se davant un tribunal eclesiàstic, però Ciril no va obeir i finalment en un concili, Acaci va deposar Ciril (358).

Després de la deposició va anar a Antioquia on va fundar una església, i d'allí a Tars on fou acollit pel bisbe Silvà amb el qual va viure en intimitat. Va demanar un ampli concili que es va fer a Selèucia en presència de més de 160 bisbes, i va convocar a Acaci a comparèixer allí, però Acaci no hi va anar i Ciril fou restaurat com a bisbe de Jerusalem. Aviat Acaci va obtenir el suport de l'emperador i un Sínode a Constantinoble el va tornar a deposar i el va desterrar (360).

Cesarea Maritima, lloc del naixement del sant.

A la mort de Constanci II el 361 fou cridat del seu exili i reïnstal·lat el 362. El 363 Julià va intentar restaurar el temple de Jerusalem. Sota Jovià i al començament del regnat de Valent, va gaudir de la seu sense oposició. A la mort d'Acaci va nomenar Filomè com a bisbe de Cesarea però els eutiquians el van deposar i van nomenar bisbe a un altre Ciril, que fou deposat per Ciril de Jerusalem, que va col·locar llavors a la seu Gelasi, fill de la seva germana.

Una mica després el 367, per ordre de Valent, Ciril fou deposat altre cop i no va poder tornar fins a la mort de l'emperador, el 378 qaun va recuperar la seu i ja va seguir governant sense oposició, però amb forta oposició interna; va convocar un Concili a Antioquia (379) per pacificar l'església de Jerusalem però sembla que no li va reeixir. Ciril va anar al Primer Concili de Constantinoble el 381 i probablement al Concili de la mateixa ciutat el 383. Va morir vers el 386 o 387.

Obra

[modifica]

La seva obra consisteix en 18 o 19 lectures als s (Κατηχήσεις φωτιζομένων), i cinc lectures per als nou batejats (μυσταγωψικαὶ κατηχήσεις πρὸς τοὺς νεοφωτίστους). Aquest conjunt conegut per Catequesis foren compostes vers 347.[1] Les cinc darreres, anomenades homilies mistagògiques,[4] on s'expliquen els ritus baptismals i eucarístics, són importants per la història de la litúrgia catòlica.[5] Alguns autors les suposen obra del seu successor Joan.

L'església catòlica el va fer sant i es commemora el 18 de març.[3]

Cànon de Ciril

[modifica]

Dins la seva obra Ciril dona una llista de llibres del Nou Testament, que segons ell, eren els correctes. Exclou d'aquesta llista el llibre de la Revelació o Apocalipsi de Joan. Aquest fet coincideix amb altres cristians dels primers segles que rebutjaven l'Apocalipsi.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Ciril de Jerusalem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Sant Ciril de Jerusalem». Levante — EMV, 18 març 2014.
  3. 1 2 «18 març 2025 sant Ciril de Jerusalem i sant Salvador d’Horta». Abadia de Montserrat, 13-10-2025. [Consulta: 13 octubre 2025].
  4. ↑ Piédagnel, Auguste. Cyrille de Jérusalem, Catéchèses mystagogiques. 2a augmentada, 1988 (Sources Chrétiennes SC 126 –). ISBN 978-2-20407780-4 [Consulta: 13 octubre 2025].
  5. ↑ Tremoleda Trilla, Quim. Empúries a l'antiguitat tardana. Barcelona: Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, 2015 (Monografies Emporitanes, 15). ISBN 9788439392507.
  6. ↑ de Jerusalem, Ciril. «Περὶ τῶν θείων γραφῶν [Sobre les escriptures divines]». A: Κατηχήσεις φωτιζομένων [Lectures dels il·luminats] (en grec antic, anglès).

Bibliografia

[modifica]
  • Janeras, Sebastià «À propos de la catéchèse XIVe de Cyrille de Jérusalem [Sobre la XIVa Instrucció de Ciril de Jerusalem]» (en francès). Ecclesia Orans, 3, 1986, p. 307-318.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciril de Jerusalem
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciril_de_Jerusalem&oldid=37431664»