Dislèxia
 | |
  | |
| Tipus | dificultat d'aprenentatge i reading disability (en)  |
|---|---|
| Especialitat | neuropsicologia i pediatria |
| Clínica | |
| Símptomes | trastorn de la lectura |
| Exàmens | ressonància magnètica funcional |
| Patogènesi | |
| Associació genètica | PCSK6 (en) |
| Causat per | alteració genètica |
| Classificació | |
| CIM-11 | 6A03.0 |
| CIM-10 | R48.0 |
| CIAP | P24 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0099436 |
| OMIM | 300509, 600202, 604254, 606616, 606896 i 608995 |
| DiseasesDB | 4016 |
| MedlinePlus | 001406 |
| Patient UK | Dyslexia |
| MeSH | D004410 |
| UMLS CUI | C0476254 i C0920296 |
| DOID | DOID:4428 |
La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge de base neurobiològica que afecta la capacitat de llegir i escriure de manera fluida i precisa. Es basa en la dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.[1]
Es manifesta, entre d'altres, perquè la lectura de paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so; l'omissió, substitució o la inversió de lletres. Es pot manifestar en la dificultat d'agafar la paraula globalment a primer cop d'ull, i un desxifratge lletra per lletra. A l'hora d'escriure, es pot presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i per errades d'ortografia natural i d'ortografia arbitrària.
La dislèxia és el trastorn d'aprenentatge més estudiat, afecta per igual a tots els gèneres i és un trastorn hereditari: el 40% dels germans i entre un 30% i un 50% de pares o mares d'un infant dislèctic també ho són. És persistent, és a dir, és presenta en totes les etapes de la vida, tot i que sovint les persones dislèctiques poden acabar llegint i escrivint amb normalitat.[2]
Les persones amb dislèxia poden presentar diverses dificultats en l'aprenentatge lectoescriptor. Per exemple, en la consciència fonològica, és a dir, problemes per identificar i manipular els sons que formen les paraules.
També poden tenir problemes en la descodificació, és a dir, dificultat per associar lletres amb els seus sons corresponents, i errors ortogràfics freqüents (substitució, omissió o inversió de lletres en escriure), així com lentitud en la lectura i escriptura. Això els pot suposar dificultats en la memòria de treball i problemes per retenir i manipular informació verbal a curt termini.[3]
Tipus de dislèxia
[modifica]Dislèxia fonològica
[modifica]És aquella que té la via fonològica afectada, i es caracteritza per:
- No haver correspondència so-grafia.
- Només s'empra la via lèxica: l'alumne/a llegeix per analogia (converteix una paraula desconeguda en una paraula coneguda)
- L'alumne/a simplifica la paraula
- Aprofita els elements més familiars. Per exemple, l'alumne/a llegiria “dormien” per “dormirien”.
- Aprofita la informació contextual.
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que no n'hi ha correspondència so-grafia.
Dislèxia de superfície
[modifica]És aquella que té la via lèxica afectada, i es caracteritza per:
- N'hi ha correspondència so-grafia.
- L'alumne/a comet errades en paraules estrangeres.
- Tarda el mateix temps en llegir paraules familiars que desconegudes.
- Té problemes de fluïdesa.
- Perd el sentit global del text: problemes de comprensió
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que s'ha realitzat una lectura sil·làbica.
Les errades més comunes que fa una persona dislèxica de superfície són:
- Rotacions
- Inversions
- Confonen els fonemes, i els substitueixen
- Omissions
Exemple d'omissió - Contaminació: usen totes les lletres, però les ajunten de manera errònia.
- Dissociacions: fragmenten erròniament les paraules.
Intervenció
[modifica]Cal decidir si es vol intervenir en la via afectada, pel que, es treballa el dèficit, o si, al contrari, es vol compensar la via afectada amb la via que té millor conservada. El següent quadre detalla allò que s'ha de treballar segons la via afectada i/o conservada:[4]
| VIES AFECTADES | VIES CONSERVADES | |
|---|---|---|
| Via fonològica | 1. Prendre consciència fonològica
2.Treballar la correspondència so-grafia 3.Automatització de regles |
1. Lectura conjunta |
| Via lèxica | 1. Lectura conjunta
2. Adaptar el text a les paraules que coneix,i anar augmentant el seu repertori |
1.Treballar la correspondència so-grafia
2.Automatització de regles |
Referències
[modifica]- ↑ «Dislèxia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 abril 2025].
- ↑ Boix, Cristina; Colomé, Roser; López, Anna; Sanguinetti, Ana; Marta, Caro Els trastorns de l'aprenentatge, Dra. Anna Sans Fitó.
- ↑ Col·legi de Logopedes de Catalunya «La dislèxia: detecció i actuació en l'àmbit educatiu». https://xtec.gencat.cat/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0057/78d86f2b-8e9e-45e3-ad9e-4641658865ff/dislexiainfpri.pdd. Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ Gispert, Dolors; Ribas, Lurdes. Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura. Graó Editorial. Escuela inclusiva:alumnos distintos pero no diferentes. 2010
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
