Falciot negre
 |
«Falcia» redirigeix aquí. Si cerqueu el significat de butxacó, vegeu «butxaca#Localització_en_peces_de_roba». |
Apus apus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 0,4 m |
| Pes | 3,5 g (pes en néixer) |
| Cries | 3 |
| Incubació de l'ou | 20 dies |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae |
| Gènere | Apus |
| Espècie | Apus apus (Linnaeus, 1758) Apus apus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Hirundo apus |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Distribució | |
 En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El falciot negre[1], falcillot[2] o falcia[3] (Apus apus) és una au apodiforme que migra entre Euràsia i Àfrica. És l'espècie de falciot més corrent al nostre país, sobretot observable en el medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, passa pràcticament tota la vida a l'aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només es posa en l'època de reproducció, per fer el niu, pondre ous i criar els pollets.
Característiques
[modifica]El falciot negre té el plomatge de color marró fosc amb una petita taca clara a la gola, difícil de distingir quan és observat contra el cel (la situació d'observació més freqüent). Les seves ales són llargues i en forma de falç, silueta d'on prové el seu nom.
Les seves potes, degut a l'adaptació al medi aeri i la poca freqüència amb la que contacta amb el terra, són petites i poc funcionals. De fet, el seu nom científic Apus apus, prové del grec antic apous (άπους) i significa "sense peus", en referència a les seves costums aèries.
Comportament
[modifica]El falciot negre és un ocell migrador transsaharià amb una longevitat de 21 anys. Passa l'època hivernal a l'Àfrica i estiueja a Euràsia per tal de reproduir-se i criar. A Barcelona, els primers exemplars es poden detectar a principis de març i les arribades més evidents comencen a l'abril. La seva marxa cap a l'Àfrica, on passa l'hivern, comença a l'agost i la davallada completa ocorre a finals de setembre.[4] Les niuades del falciot negre solen contenir 2-3 ous que es desclouen entre la tercera i quarta setmana d'incubació.
El falciot negre vola en bandada, caçant i deixant anar crits aguts i estridents similars a "xriiii". És insectívor, sense gaire especificitat per les seves preses, el que contribueix al control de la població d'insectes. Com que no necessita posar-se per menjar, pot arribar a recórrer centenars de kilòmetres en un dia per alimentar-se. En l'actualitat, el falciot negre s'ha adaptat a nidificar dins de ciutats, especialment en edificis antics on troben forats per fer-hi el niu. Aquest medi és similar als penya-segats i cingleres on l'espècie nidificava originalment.[5] Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l'aire, li dificulta envolar-se per si sol si arriba a caure a terra.
El falciot negre és difícil de distingir del seu parent proper el falciot pàl·lid (Apus pallidus), de plomatge menys fosc i ales menys punxegudes. També és fàcil confondre'l amb el ballester (Tachymarptis melba), menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falciot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovint el falciot negre fa vibrar les ales, mentre que el ballester té el batec més lent, com correspon a la seva mida més grossa. A més, el ballester té el pit i la panxa clars, a diferència del falcillot que els té negres, però aquest detall no sempre és fàcil d'apreciar a simple vista en un ocell en vol.
Es podria confondre també els falciots amb les orenetes, però se'ls distingeix fàcilment perquè les orenetes, més petites, tenen les ales proporcionalment més curtes i amples i la cua més forcada (sobretot l'oreneta comuna) i una manera més "despenjada" de volar. A més, les orenetes, menys urbanes, solen volar més a la vora de terra i, de prop, tenen més àrees blanques o crema, colors menys foscos, i no solen niar en forats, sinó que fan nius de fang, visibles sovint sota els ràfecs.
Població i conservació
[modifica]A Catalunya està molt estès, excepte a les zones de muntanya.[6] La tendència poblacional a Catalunya és de disminució moderada, encara que es considerada una espècie de preocupació menor tant a Catalunya com Europa. Si es troba un falciot a terra, s'ha d'evitar llançar-lo a l'aire amb la intenció de veure'l recuperar el vol, doncs una caiguda pot provocar lesions irreparables. La recomanació és trucar al Cos d'Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.
Cultura
[modifica]L'arribada del falciot a les regions estivals del nord, juntament amb els seus xisclets típics, són tot un símbol de l'adveniment de la primavera i el bon temps.
Referències
[modifica]- ↑ «Falciot negre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 5 juny 2026 (català)
- ↑ «falcillot». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «falcia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Garcia Garcia, Josep. Els ocells silvestres del Zoo de Barcelona. Barcelona: Lynx Editions, setembre 2012, p. 177. ISBN 978-84-96553-90-3 [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ Anton, M., Herrando, S., Garcia, D., Ferrer, X. i Cebrian, R.. Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Barcelona: Ajuntaments de Barcelona/ICO/UB/Zoo, 2007, p. 108-109. ISBN 978-84-9156-009-8 [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Falciot negre (català)
