Feu d'artifice
  | |
| Forma musical | obra de composició musical |
|---|---|
| Compositor | Ígor Stravinski |
| Publicació | 1908 |
   | |
Feu d'artifice (Castell de foc), op. 4, és una breu fantasia orquestral composta per Ígor Stravinski l'any 1908 amb motiu del casament de la filla de Nikolai Rimski-Kórsakov amb el compositor Maximilian Steinberg. Va ser també la primera obra de Stravinski interpretada fora de Rússia.
Origen i context
[modifica]La filla de Rimski-Kórsakov es va casar amb un dels seus alumnes, Maximilian Steinberg, l’any 1908. Per celebrar l’esdeveniment, un altre deixeble de Rimski-Kórsakov, Ígor Stravinski, va compondre una peça per a l’ocasió que va titular molt encertadament Feu d'artifice, i la va enviar com a regal de noces a la filla del seu mestre.
Stravinski tenia aleshores 26 anys i encara no havia escrit cap de les obres que més tard definirien el seu estil. La seva producció fins aquell moment era molt reduïda: la Simfonia en mi bemoll, op. 1, encara vacil·lant i poc significativa; una posada en música per a veu i orquestra del poema d'Alexander Puixkin Faune et Bergère, op. 2; el Scherzo Fantastique, op. 3; i algunes cançons i peces per a piano.[1]
Carl Van Vechten, en el seu estudi sobre Stravinski, explica que «abans que el correu hagués lliurat el regal, el vell compositor ja havia mort», referint-se a Rimski-Kórsakov.[2]
Anàlisi musical
[modifica]Es tracta d’un veritable exercici de virtuosisme orquestral, tal com suggereix el mateix títol. La peça s’obre amb una figura ràpida i giravoltant als instruments de vent fusta que evoca els molins de foc, mentre les cordes fan esclatar espurnes sonores. A continuació apareixen “coets” musicals que s’enlairen en grans arcs i culminen en esclats d’acords en pizzicato.[3]
Aquesta obra primerenca de Stravinski es pot escoltar com un preludi brillant a l’aparició d’una de les intel·ligències creatives més originals de la música del segle XX. A Feu d'artifice no es profanen tradicions ni es desafien obertament els cànons establerts; els fonaments de l’antic edifici musical ni tan sols són sacsejats pels focs romans que el compositor encén en aquesta partitura festiva. Així i tot, Stravinski aconsegueix transformar una peça ocasional en una obra captivadora, notable pel seu humor, la seva inventiva i l’ús imaginatiu de l’orquestra.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gilman, Lawrence. «Programa de mà». Filharmònica de Nova York. [Consulta: 8 març 2026].
- 1 2 Gilman, Lawrence. «Programa de mà». Filharmònica de Nova York. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ Humiston, W. H. «Programa de mà». Filharmònica de Nova York. [Consulta: 8 març 2026].
