close
Vés al contingut

Heterocromia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHeterocromia
Dona amb heterocromia parcial. El seu ull dret és marró i l'esquerre és marró i verd. modifica
Tipusalteració genètica, genodermatosi i tret Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoftalmologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10H21.24
CIM-9364.53
Recursos externs
OMIM142500
MedlinePlus003319
MeSHC538115 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0423318 Modifica el valor a Wikidata
Un gat blanc amb heterocromia total

L'heterocromia o heterocròmia (del grec ἕτερος héteros «diferent» i χρῶμα khróma «color») és una variació de coloració que es produeix en humans i en certes races d'animals domesticats. L'expressió s'utilitza habitualment per descriure les diferències de color de l'iris dels ulls, però també es pot aplicar a la variació de color del cabell[1] o de la pell. L'heterocromia ve determinada per la producció, l'alliberament i la concentració de melanina (un pigment biològic). L'heterocromia es presenta amb poca freqüència i pot ser hereditària o adquirida, causada per mosaïcisme genètic, quimerisme, malaltia o lesió.[2]

En oftalmologia és coneguda com a heterochromia iridis o heterochromia iridum i és una condició dels ulls per la que els iris són de diferent color.[3][4] La diferència en el color pot ser completa (heterocromia total), parcial (heterocromia parcial) o central (heterocromia central), en la que un mateix ull pot tenir dos colors.[5] Els exemples més comuns de combinació cromàtica són el blau-verd i el marró-verd, tot i que també hi ha casos d'altres combinacions de colors.

Heterocromia total

[modifica]

L'heterocromia total es produeix quan l'iris d'un ull té un color completament diferent al de l'altre ull. Aquest fenomen és més comú en animals que en persones, i s'observa amb més freqüència en gats i gossos.[6][7]

Heterocromia parcial

[modifica]

L'heterocromia parcial o sectorial es produeix quan només una part de l'iris té un color diferent a la resta. També se la coneix com a heterocromia iridis. En l'heterocromia sectorial, les zones del mateix iris contenen dos colors diferents, i els colors contrastants es delimiten de manera radial o sectorial. L'heterocromia sectorial pot afectar un o tots dos ulls.[8] Es desconeix com de rara és l'heterocromia sectorial en humans, però es considera menys comuna que l'heterocromia completa.

Heterocromia central

[modifica]

L'heterocromia central es produeix quan l'anell interior de l'iris, el color de l'ull més proper a la pupil·la, té un color diferent al de l'anell exterior, a la vora de l'iris.[9] L'heterocromia central és més perceptible en els iris que contenen baixes quantitats de melanina.[10]

Ull amb heterocromia central de color blau-marró

Heterocromia congènita

[modifica]

En la majoria de casos, els nadons nascuts amb heterocromia no tenen cap altre problema ocular o de salut. No obstant, en altres casos, aquesta heterocromia pot ser símptoma d'una afecció. Algunes causes d'heterocromia en els nadons poden ser:[11]

Heterocromia en altres animals

[modifica]

Es presenta de manera habitual en els gats i en els gossos de raça Husky siberià, Collie de la frontera o Bobtail, dàlmata, gran danès i pastor australià.[cal citació]

Adquirida

[modifica]

Quan l'heterocromia és adquirida durant el transcurs de la vida, aquest fenomen es pot relacionar amb el dipòsit de pigments, o amb un traumatisme o malaltia. Les possibles causes son:[11]

A la història i la cultura

[modifica]

L'heterocromia ocular va ser descrita per primera vegada com una condició humana per Aristòtil, que la va anomenar heteroglaucos.[12]

Entre les figures històriques notables que es creu que tenien heterocromia hi ha l'emperador romà d'Orient Anastasi I, anomenat Dicor, del grec dikoros ("tenir dues pupil·les"). "El seu ull dret era blau clar, mentre que l'esquerre era negre, però els seus ulls eren molt atractius", és la descripció de l'historiador Joan Malales.[13][14][15] Un exemple més recent és el poeta, dramaturg, novel·lista, científic, estadista, director de teatre i crític alemany, Johann Wolfgang von Goethe.[16]

El Romanç d'Alexandre, un dels primers tractats literaris de la vida d'Alexandre el Gran, rei de Macedònia, li atribueix heterocromia. En ell se'l descriu amb un ull clar i un altre fosc. Tanmateix, cap font històrica antiga ho esmenta. Probablement és un recurs ditiràmbic per emfatitzar les qualitats heroiques i sobrenaturals d'Alexandre.[17][18]

A la seva Ars Amatoria, el poeta romà Ovidi descriu la bruixa Dipsas com a persona amb "pupil·les dobles". Kirby Flower Smith va suggerir que això es podria entendre com a heterocromia, tot i que altres estudiosos no hi estan d'acord. El jurista i escriptor romà Ciceró també esmenta la mateixa característica de "pupil·les dobles" que es troba en algunes dones itàliques. Plini el Vell va relacionar aquesta característica amb el concepte de "mal d'ull".[19] També es creu que l'emperador romà Tiberi Cèsar August tenia heterocromos ocular.

L'erudit del segle XII Eustaqui de Tessalònica, al seu comentari a la Ilíada, relata una tradició en què el traci Tàmiris (fill de la nimfa Argíope), famós per les seves habilitats musicals, tenia un ull gris, mentre que l'altre era negre. W. B. McDaniel suggereix que això s'hauria d'interpretar com a heterocromia.[20]

Persones famoses amb heterocromia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kumar P «Focal Scalp Hair Heterochromia in an Infant». Sultan Qaboos University Medical Journal, vol. 17, 1, 2017, p. e116–118. DOI: 10.18295/squmj.2016.17.01.022. PMC: 5380409. PMID: 28417041.
  2. ↑ «The color of the human eye: a review of morphologic correlates and of some conditions that affect iridial pigmentation throughout life.». Survey of Ophthalmology, vol. 41, Suppl 2, 2-1997, p. S117–23. DOI: 10.1016/S0039-6257(97)80018-5. PMID: 9154287.
  3. ↑ Méndez, Dra Julia. «Heterocromía de los ojos: definición, causas y tipos» (en castellà), 02-09-2022. [Consulta: 6 desembre 2023].
  4. ↑ Tecnovisión, Clínicas. «Qué es la heterocromía del iris | Ojos de diferente color.» (en castellà), 26-08-2020. [Consulta: 6 desembre 2023].
  5. ↑ admin. «Tipos de heterocromía: cuáles son sus causas. Dr. Salvador Nebro Cobos» (en castellà), 19-05-2022. [Consulta: 6 desembre 2023].
  6. ↑ Konovalova EN, Gladyr EA, Kostiunina OV, Zinovieva LK «Congenital Defects of Beef Cattle and General Principles of their Prevention». Journal of Agriculture and Environment, vol. 2, 3, 2017. DOI: 10.23649/jae.2017.2.3.1.
  7. ↑ Ur Rehman H «Heterochromia». CMAJ, vol. 179, 5, 2008, p. 447–448. DOI: 10.1503/cmaj.070497. PMC: 2518194. PMID: 18725617.
  8. ↑ «Heterochromia iridis». Genetic and Rare Diseases Information Center (GARD) – an NCATS Program. NIH, 08-04-2015. Arxivat de l'original el December 31, 2016. [Consulta: 9 febrer 2019].
  9. ↑ «Heterocromía central: Definición y causas» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2023].
  10. ↑ Edwards, Melissa; Cha, David; Krithika, S.; Johnson, Monique; Cook, Gillian; Parra, Esteban J. «Iris pigmentation as a quantitative trait: variation in populations of European, East Asian and South Asian ancestry and association with candidate gene polymorphisms». Pigment Cell & Melanoma Research, vol. 29, 2, 07-11-2015, p. 156. DOI: 10.1111/pcmr.12435. PMID: 26547379.
  11. 1 2 Turbert, David. «Heterocromia» (en castellà). American Academy of Ophtalmology, 19-04-2021. [Consulta: 6 desembre 2023].
  12. ↑ Gladstone RM «Development and Significance of Heterochromia of the Iris». Arch Neurol, vol. 21, 2, 1969, p. 184–192. DOI: 10.1001/archneur.1969.00480140084008. PMID: 5797351.
  13. ↑ Baldwin, Barry «Physical Descriptions of Byzantine Emperors». Byzantion, vol. 51, 1, 1981, p. 8–21. ISSN: 0378-2506. JSTOR: 44170668.
  14. ↑ Fronimopoulos, John; Lascaratos, John «Some Byzantine chroniclers and historians on ophthalmological topics» (en anglès). Documenta Ophthalmologica, vol. 81, 1, 01-03-1992, p. 121–132. DOI: 10.1007/BF00155022. ISSN: 1573-2622. PMID: 1473460.
  15. ↑ Head, C. «Physical descriptions of the emperors in Byzantine historical writing». Byzantion. Peeters, vol. 50, 1, 1980, p. 229.
  16. ↑ Friedenthal, Richard. Goethe: His Life and Times. Transaction, 1963, p. 472. ISBN 978-1-412-84321-8.
  17. ↑ Nawotka, Krzysztof. Alexander the Great. Cambridge Scholarship, 2010, p. 44. ISBN 9781443818117.
  18. ↑ Boardman, J. Alexander the Great: From His Death to the Present Day. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 2019, p. 40.
  19. ↑ Alvar Nuño, A. «Ocular Pathologies and the Evil Eye in the Early Roman Principate». Numen, vol. 59, 4, 2012, p. 299–301.
  20. ↑ McDaniel, W. B. «The Pupula Duplex and Other Tokens of an 'Evil Eye' in the Light of Ophthalmology». Classical Philology. The University of Chicago Press, vol. 13, 4, 10-1918, p. 338.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heterocromia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heterocromia&oldid=37384397»