Petrus Plancius
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1552  Dranouter | ||
| Mort | 15 maig 1622 (69/70 anys) Amsterdam | ||
| Religió | Protestantisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teologia | ||
| Lloc de treball | Amsterdam (1585–1622) Amsterdam | ||
| Ocupació | astrònom, geògraf, dissenyador, editor, fabricant d'instruments, teòleg, clergue, cartògraf, gravador | ||
| Ocupador | Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals | ||
| Família | |||
| Fills | Daniel Plancius, Jeremias Plancius | ||
| Lloc web | de.wikisource.org… | ||
Petrus Plancius (Dranouter, comtat de Flandes), 1552 – Amsterdam 15 maig 1622) fou un teòleg protestant, cartògraf i matematicus insignis.[1] Va nàixer com a Pieter Platevoet al poble de Dranouter, prop de la ciutat de Belle.[a] Com era de costum en aquesta època, va llatinitzar el seu nom. Com a protestant reformat, es va establir a Amsterdam a partir de 1585, fugint la repressió de la Inquisició Espanyola, al que, aleshores, eren els Països Baixos espanyols.[2]
Va anar a l'escola a Hondschote,[b] al seu temps un centre important de la reforma calvinista als Països Baixos.[3] Quan el duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel va començar la repressió del protestantisme a les Disset Províncies, va fugir cap a Anglaterra i continuar-hi els estudis de teologia i matemàtica. Després de la destitució d'Alba va tornar al comtat de Flandes.[4] Des del 1576 va començar com a predicador, primer a Flandes i després al ducat de Brabant.[2][c] S'estima que va convertir un 25.000 persones al protestantisme.[2]
El 1578, va entrar en conflicte amb els «malcontents», un grup de nobles catòlics valons, principalment de les comarques d'Hainaut, Namur i Luxemburg, que es van armar, amb mercenaris, molts antics soldats espanyols, per a donar suport a Felip II de Castella i van saquejar el camp a les zones protestants.[6] Plancius va poder fugir, travessant el riu Leie nedant, deixant enrere totes les seves possessions. La seva biblioteca va ser incendiada poc després a Ieper.[7]
Va anar al ducat de Brabant i hi va continuar predicant. L'octubre 1583, a Brussel·les, va escapar a un intent d'assassinat d'un cert Van der Noot.[8] No s'hi va sentir segur, car la justícia no va processar l'agressor. Quan Brussel·les va caure el 1585 després del setge d'Alexandre I de Parma, que actuava en nom de la corona espanyola, va fugir cap al nord. Es va veure obligat a disfressar-se de soldat i retirar-se amb la guarnició a Bergen-op-Zoom, ja que era una figura particularment sol·licitada.
Va esdevenir ministre de l'Església Reformada d'Amsterdam, que va servir fins a la seva mort el 1622.[1] Alhora va continuar a interessar-se es va interessar per la matemàtica, la navegació i la cartografia. Va esdevenir el cartògraf oficial de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, per a la qual va produir uns cent mapes de navegació.
Amb ocasió de la primera expedició neerlandesa cap a les Índies Orientals el 1595, Plancius va demanar al navegant neerlandès Pieter Dirkszoon Keyser, pilot de la Hollandia,[9] que faci observacions astronòmiques, amb el propòsit de crear diverses constel·lacions que omplissin els espais fins llavors buits a la zona meridional de la volta celeste. Keyser va morir durant l'expedició, però les seves observacions van ser lliurades a Plancius pel seu assistent, Frederick de Houtman.[10] Aquestes dotze constel·lacions van ser incorporades en un nou panisferi preparat per Plancius l'any 1598 i a l'obra Uranometria, de Johann Bayer, el 1603.
El mateix Plancius va crear de diverses constel·lacions addicionals, només tres de les quals sobreviuen avui dia. Aquestes són: Columba (proposta en 1592, Camelopardalis i Monoceros (ambdues propostes en 1613).
Va ser un dels fundadors de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals per a la qual va realitzar més de cent cartes de navegació. Va arribar a ser el cartògraf oficial de la companyia.
El 1592 va publicar el mapamundi Nova et exacta Terrarum Tabula Geographica et hydrographica, la seva obra méstre i molt famosa. A part dels mapes, va publicar diaris i guies de navegació i desenvolupar un nou mètode per determinar la longitud. També va introduir la projecció de Mercator en els mapes de navegació.
Plancius va ser amic de Henry Hudson, navegant anglès molt conegut per les exploracions al Nou Món i la recerca d'un pas cap a l'Oceà Pacífic a través del Pol Nord.
Mapes
[modifica]
Orbis Terrarum 1590
Orbis Terrarum 1594
Nova Francia .. Terra Nova 1592
Insulae Moluccae 1592
Notes
[modifica]- ↑ Fins a 1678, Belle (francitzat després de l'annexió per França en Bailleul) formava part del Comtat de Flandes, aleshores un feu d'Espanya. Va destrossada per les tropes espanyoles el 1582.
- ↑ Fins a 1678, Hondschote (ofcial en francès Hondschoote) formava part del Comtat de Flandes, aleshores un feu d'Espanya. Com la ciutat veïna de Belle, va ser destrossada en gran part per les tropes espanyoles el 1582.
- ↑ Al segle xvii com encara sovint avui, els espanyols feien servir els mots Flandes i flamencs per a tots els territoris habsburguesos a les anomenades «Disset Províncies».[5]
Referències
[modifica]- 1 2 Braekman, E.M. Het protestantisme te Brussel. Van de oorsprong tot aan het overlijden van Leopold I (en neerlandès). Brussel·les: Biblioteca Reial de Bèlgica, 1980.
- 1 2 3 van Schelven, 1918, p. 1078-1079.
- ↑ «12 januari 1568. Brute moord op Vlaamse priesters [Assassinat brutal de capellans flamencs]» (en neerlandès, castellà). 1568 El comienzo de la guerra de los 80 años — Het begin van de tachtigjarige oorlog. Centro Virtual Cervantes, 1997-2026. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Maertens, Christophe «Beroemde Dranoutenaar Petrus Plancius herdacht 400 jaar na zijn dood [El poble de Dranouter recorda el seu fill més famós, al quart centenari de la seva mort]» (en neerlandès). Het Laatste Nieuws, 12 maig 2022.
- ↑ Alonso Casilla, Elena; Tena, Pilar. «Inleiding - Introducción» (en neerlandès, castellà). 1568 El comienzo de la guerra de los 80 años — Het begin van de tachtigjarige oorlog. Centro Virtual Cervantes, 1997-2026. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Frederiks, Johannes G. «Geschiedenis der malcontenten [Història dels malcontents]». Nederlandsch Museum, IX, 1882, p. 289. «De uitkomst der daden van de Malcontenten is dus, dat drie gewesten den strijd voor de vrijheid opgaven, en den ouden godsdienst bewaarden. [El resultat de les accions dels Malcontents va ser que tres províncies van abandonar la lluita per la llibertat i van preservar l'antiga religió.]»
- ↑ van Schelven, 1918, p. 1078.
- ↑ Florijn, drs H. «Petrus Plancius, de allerpartijdigste en sterkste vijand van het remonstrantisme» (en neerlandès). Reformatorisch Dagblad. Digibron,, 19880409. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Petrus Plancius» (en anglès). Oculi Mundi. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ de Grijs, Richard. «Early Star Charts of the Dutch East India Company» (en anglès) p. 3,. School of Mathematical and Physical Sciences — Macquarie University,.
Bibliografia
[modifica]- van Schelven, A.A.. «Peter Plancius». A: P.J. Blok & P.C. Molhuysen. Nieuw Nederlandsch biografisch woordenboek (en neerlandès). tom 4. Leiden: A.W. Sijthoff, 1918.
- D'haene, Koen. Een slimme jongen die goed kan vertellen, biografie over het leven van Petrus Plancius uit Dranouter [Un noi despert que sap explicar coses, una biografia de Petrus Plancius de Dranouter]. Bruges: Vereniging van West-Vlaamse Schrijvers, 2008 (VWS-cahiers núm. 248).
