Ruppia
 Ruppia rostellata  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Ruppiaceae |
| Gènere | Ruppia L., 1753 Ruppia |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Ruppia maritima |
.svg){kind=icon}
Ruppia és l'únic gènere de plantes angiospermes aquàtiques de la família de les ruppiàcies (Ruppiaceae),[1] que forma part de l'ordre de les alismatals (Alismatales),[2] dins del clade de les monocotiledònies.[3]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies aquàtiques submergides anuals, en alguns casos perennes, d'aigües dolces o salabroses. Les fulles són linears, sèssils, amb una estípula adnada al limbe formant una mena de beina, el marge és enter a la banda de la base i serrulat vers l'àpex, amb un sol nervi i disposades de manera alterna o suboposada. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en inflorescències terminals en espiga amb poques unitats. El peduncle de les flors acostuma a allargar-se després de la fertilització per tal d'apropar les flors a la superfície de l'aigua, manquen de periant, a l'androceu hi ha dos estams amb anteres amb dehiscència longitudinal; al gineceu hi pot haver entre 4 i 16 carpels lliures, cadascun formant un pistil, l'ovari és súper, amb un òvul de placentació parietal. El fruit és una drupa.[4][5]
Taxonomia
[modifica]El gènere Ruppia va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[6][7] La família de les ruppiàcies va ser publicada l'any 1834 a l'obra Primae Lineae Systematis Naturae, nexui naturali omnium evolutionique progressivae per nixus reascendentes superstructi del botànic rus Pavel Fiodorovitx Gorianinov (1796-1865).[8][9][a]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Ruppia es reconeixen les 12 espècies següents:[10]
- Ruppia bicarpa Yu Ito & Muasya
- Ruppia brevipedunculata Shuo Yu & Hartog
- Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande
- Ruppia didyma Sw. ex Wikstr.
- Ruppia drepanensis Tineo
- Ruppia filifolia (Phil.) Skottsb.
- Ruppia maritima L.
- Ruppia megacarpa R.Mason
- Ruppia mongolica Y.Zou & X.W.Xu
- Ruppia polycarpa R.Mason
- Ruppia sinensis Shuo Yu & Hartog
- Ruppia tuberosa J.S.Davis & Toml.
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Ruppia:[10]
- Bucafer Adans.
- Buccaferrea P.Micheli ex Petagna
- Dzieduszyckia Rehmann
Referències
[modifica]- ↑ «Ruppiaceae Horan.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ Haynes, Holm-Nielsen i Les, 1998, p. 445.
- ↑ Stevens et alii, 2001, p. 2285.
- ↑ «Ruppia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ Linné, 1753, p. 127.
- ↑ «Ruppiaceae Horan.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1 febrer 2026].
- ↑ Horianinov, 1834, p. 46-47.
- 1 2 «Ruppia L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 gener 2026].
Notes
[modifica]- ↑ L'abrevició botànica d'autor és Horan. perquè Gorianinov va utilitzar la transliteració Horianinov per al seu cognom Горянинов
Bibliografia
[modifica]
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Haynes, R.R; Holm-Nielsen, L. B.; Les, D. H.. «Ruppiaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. IV. Springer, 1998, p. 275-277. DOI 10.1007/978-3-662-03531-3_30. ISBN 3-540-64061-4.
- Stevens, Warren Douglas; Ulloa Ulloa, Carmen; Pool, Amy; Montiel, Olga Martha. Flora de Nicaragua (en espanyol). 3. Missouri Botanical Garden Press, 2001. ISBN 0-915279-95-9.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Pavel Fiodorovitx, Horianinov. Primae Lineae Systematis Naturae, nexui naturali omnium evolutionique progressivae per nixus reascendentes superstructi (en llatí), 1834.
