close
Vés al contingut

Smedley Butler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSmedley Butler
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Smedley Darlington Butler Modifica el valor a Wikidata
30 juliol 1881 Modifica el valor a Wikidata
West Chester (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Naval Hospital Philadelphia (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOaklands Cemetery, Section B, Lot 1 39° 58′ 46″ N, 75° 37′ 18″ O / 39.97956°N,75.62158°O / 39.97956; -75.62158 Modifica el valor a Wikidata
FormacióThe Haverford School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDomini militar Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióoficial, oficial, professor lector, activista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1898 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Grau militarmajor general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Guerra Hispano-estatunidenca
Banana Wars (en) Tradueix
Revolució Mexicana
Rebel·lió dels bòxers
Guerra filipino-estatunidenca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareThomas S. Butler Modifica el valor a Wikidata
ParentsSmedley Darlington, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1548374
Find a Grave: 6519Modifica el valor a Wikidata

El major general Smedley Darlington Butler (30 de juliol de 1881  21 de juny de 1940) va ser un oficial del Cos de Marines dels Estats Units.[1] Durant els seus 34 anys de carrera militar, va lluitar a la Guerra filipino-estatunidenca, la Rebel·lió dels bòxers, la Revolució Mexicana, la Primera Guerra Mundial i les Guerres de la banana.[2] En el moment de la seva mort, Butler era el marine més condecorat de la Història militar dels Estats Units. Cap al final de la seva carrera, Butler havia rebut setze medalles, incloent-hi cinc a l'heroisme; va ser guardonat amb la Marine Corps Brevet Medal, així com amb dues Medalles d'Honor, ambdues per accions separades.[3]

El 1933, Butler va afirmar que s'havien posat en contacte amb ell per implicar-lo en una controvèrsia, el Business Plot (Complot Comercial), explicant a un Comitè del Congrés dels Estats Units que un grup de rics industrials americans planejava un cop d'estat per enderrocar el president Franklin D. Roosevelt. Butler també va afirmar que els conspiradors del presumpte cop pretenien utilitzar-lo a ell, al capdavant d'un grup de veterans, per arrestar el govern federal. Els individus suposadament implicats en el cop van negar l'existència d'aquest complot i els mitjans de comunicació van ridiculitzar les al·legacions de Butler, però un informe final després d'una investigació d'un comitè especial de la Cambra de Representants dels Estats Units va confirmar almenys una part del seu testimoni.[4]

Després de retirar-se del Cos de Marines, Butler es va convertir en un crític acèrrim de la política exterior i de les intervencions militars estatunidenques, les quals considerava motivades principalment pels interessos comercials dels EUA. El 1935, Butler va escriure el llibre War Is a Racket (La guerra és un xantatge), on argumentava que les motivacions imperialistes havien estat la causa de diverses intervencions americanes, en moltes de les quals ell mateix havia participat, especialment les "Guerres de la banana". Butler es va convertir en un defensor antibel·licista, fent discursos en reunions organitzades per veterans, pacifistes i grups religiosos fins a la seva mort el 1940.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Major General Smedley D. Butler, USMC (Deceased)». Who's Who in Marine Corps History. History Division, United States Marine Corps. Arxivat de l'original el March 20, 2014. [Consulta: 13 agost 2013].
  2. Keller, Scott. Marine Pride: A Salute to America's Elite Fighting Force (en anglès). Citadel Press, 2004. ISBN 978-0-8065-2603-4.
  3. Schmidt, 1987, p. 231.
  4. «Butler−Peters». The New York Times, 01-07-1905.
  5. «Oregon State Police History». Oregon State Police, Official Oregon State website. Arxivat de l'original el January 17, 2008. [Consulta: 14 octubre 2007].
  6. «Butler for Bonus out of Wall Street» (en anglès). The New York Times, 10-12-1933.