Smedley Butler
El major general Smedley Darlington Butler (30 de juliol de 1881 – 21 de juny de 1940) va ser un oficial del Cos de Marines dels Estats Units.[1] Durant els seus 34 anys de carrera militar, va lluitar a la Guerra filipino-estatunidenca, la Rebel·lió dels bòxers, la Revolució Mexicana, la Primera Guerra Mundial i les Guerres de la banana.[2] En el moment de la seva mort, Butler era el marine més condecorat de la Història militar dels Estats Units. Cap al final de la seva carrera, Butler havia rebut setze medalles, incloent-hi cinc a l'heroisme; va ser guardonat amb la Marine Corps Brevet Medal, així com amb dues Medalles d'Honor, ambdues per accions separades.[3]
El 1933, Butler va afirmar que s'havien posat en contacte amb ell per implicar-lo en una controvèrsia, el Business Plot (Complot Comercial), explicant a un Comitè del Congrés dels Estats Units que un grup de rics industrials americans planejava un cop d'estat per enderrocar el president Franklin D. Roosevelt. Butler també va afirmar que els conspiradors del presumpte cop pretenien utilitzar-lo a ell, al capdavant d'un grup de veterans, per arrestar el govern federal. Els individus suposadament implicats en el cop van negar l'existència d'aquest complot i els mitjans de comunicació van ridiculitzar les al·legacions de Butler, però un informe final després d'una investigació d'un comitè especial de la Cambra de Representants dels Estats Units va confirmar almenys una part del seu testimoni.[4]
Després de retirar-se del Cos de Marines, Butler es va convertir en un crític acèrrim de la política exterior i de les intervencions militars estatunidenques, les quals considerava motivades principalment pels interessos comercials dels EUA. El 1935, Butler va escriure el llibre War Is a Racket (La guerra és un xantatge), on argumentava que les motivacions imperialistes havien estat la causa de diverses intervencions americanes, en moltes de les quals ell mateix havia participat, especialment les "Guerres de la banana". Butler es va convertir en un defensor antibel·licista, fent discursos en reunions organitzades per veterans, pacifistes i grups religiosos fins a la seva mort el 1940.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Major General Smedley D. Butler, USMC (Deceased)». Who's Who in Marine Corps History. History Division, United States Marine Corps. Arxivat de l'original el March 20, 2014. [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ Keller, Scott. Marine Pride: A Salute to America's Elite Fighting Force (en anglès). Citadel Press, 2004. ISBN 978-0-8065-2603-4.
- ↑ Schmidt, 1987, p. 231.
- ↑ «Butler−Peters». The New York Times, 01-07-1905.
- ↑ «Oregon State Police History». Oregon State Police, Official Oregon State website. Arxivat de l'original el January 17, 2008. [Consulta: 14 octubre 2007].
- ↑ «Butler for Bonus out of Wall Street» (en anglès). The New York Times, 10-12-1933.
- Militars de Pennsilvània
- Naixements del 1881
- Morts a Filadèlfia
- Escriptors de Pennsilvània
- Morts el 1940
- Militars estatunidencs de la Primera Guerra Mundial
- Receptors de la Medalla al Servei Distingit
- Receptors de la Medalla del Servei Distingit a la Marina
- Receptors de la Medalla d'Honor
- Escriptors estatunidencs morts al segle XX
- Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX