close
Vés al contingut

Espinosaure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Spinosaurus)
Infotaula d'ésser viuEspinosaure
Spinosaurus Modifica el valor a Wikidata

Crani Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil Modifica el valor a Wikidata
Període
Dades
Alimentació
Longitud14 m Modifica el valor a Wikidata
Alçada550 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes17.000 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
FamíliaSpinosauridae
SubfamíliaSpinosaurinae
GènereSpinosaurus Modifica el valor a Wikidata
Ernst Stromer, 1915 Spinosaurus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
SignificatLlangardaix d'espina
TipusSpinosaurus aegyptiacus Modifica el valor a Wikidata
Espècies
  • S. aegyptiacus
  • ?S. marocannus
  • S. mirabilis
Mida

Spinosaurus%20size%20comparison.svg i Digital%20skeletal%20reconstruction%20of%20Spinosaurus.png Modifica el valor a Wikidata

L'espinosaure (Spinosaurus) és un gènere de dinosaure teròpode megalosauroïdeu que visqué al nord d'Àfrica a mitjans del Cretaci[1] (en l'època Cenomaniana, fa entre 100 i 94 milions d'anys).[2][3] Fou descobert per primera vegada l'any 1912 a Egipte pel paleontòleg alemany Ernst Stromer.[4][5][6] També se n'han trobat restes al Marroc i Níger.

L'espinosaure és el carnívor terrestre més llarg conegut; altres grans carnívors comparables inclouen altres teròpodes com ara Tyrannosaurus, Giganotosaurus i Carcharodontosaurus. L'estudi més recent suggereix que les estimacions anteriors de la mida del cos estan sobreestimades i que l'espècie més coneguda, S. aegyptiacus, assolia els 14 m. de longitud i 7,4 Tn. de massa corporal.[7]

Història

[modifica]

L'any 1912, Richard Markgraf va descobrir restes fòssils d'un gran teròpode a l'oest d'Egipte, concretament, la Formació Bahariya. Va ser descrit com a nou gènere el 1915 per Ernst Stromer. Aquesta primera espècie es va anomenar Spinosaurus aegyptiacus. L'holotip va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, durant un bombardeig britànic a la ciutat de Múnic, on es trobava l'esquelet. Afortunadament, nou material s'ha descobert. Fòssils addicionals es van classificar com a «Spinosaurus B», però avui en dia es creu que aquestes restes pertanyen a altres teròpodes com Carcharodontosaurus o Sigilmassasaurus. Una segona espècie de Spinosaurus, anomenada S. maroccanus, va ser descrita el 1996 per Dale Russell, tot i que la validesa d'aquesta espècie està discutida i la majoria de paleontòlegs creuen que és un sinònim juvenil de S. aegyptiacus o un nomen dubium. El 2026, es va descobrir una altra espècie a Níger, anomenada Spinosaurus mirabilis, amb una cresta en forma de simitarra.[8]

Paleobiologia

[modifica]

La funció de la vela de l'espinosaure és desconeguda. S'ha teoritzat que podria servir per termoregulació,[9] parada nupcial, o per aparèixer més gran i intimidant.[10] També podria haver-hi la possibilitat que la vela tingués una finalitat hidrodinàmica, com la d'un peix vela, i que es pogués fer servir per arraconar els bancs de peixos per tal de poder capturar-los amb més facilitat.[11] També s'han observat paral·lels entre la cua de l'espinosaure i la del tauró guineu, que es fa servir per colpejar i estabornir peixos per devorar-los després.[11] Hi ha debats sobre la dieta de Spinosaurus, ja que té trets tan piscívors com carnívors terrestres. Tampoc es sap si era semiaquàtic o majoritàriament terrestre. Els isòtops d'oxigen de les dents de l'espinosaure són més semblants als d'animals aquàtics (com cocodrils o tortugues), i té una cua poderosa que hagués pogut fer servir per nedar, tot i que es creu que l'espinosaure no seria capaç de flotar a causa de la seva mida i el seu pes.[12][13] L'ubicació de les fosses nasals també suggereix una forma de vida més terrestre.[14]

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Spinosaurus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2024].
  2. Elbein, Asher «Was This Dinosaur More Subaquatic Killer or Giant Wading Bird? - A new study challenges the hypothesis that spinosaurus pursued its prey in the currents of prehistoric rivers». The New York Times, 26 gener 2021.
  3. Greshko, Michael «Case for 'river monster' Spinosaurus strengthened by new fossil teeth – Newfound troves from the Moroccan desert suggest that the immense predator spent much of its time in the water.». National Geographic, 23 setembre 2020.
  4. Stromer, E. «Ergebnisse der Forschungsreisen Prof. E. Stromers in den Wüsten Ägyptens. II. Wirbeltier-Reste der Baharije-Stufe (unterstes Cenoman). 3. Das Original des Theropoden Spinosaurus aegyptiacus nov. gen., nov. spec» (en alemany). Abhandlungen der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften, Mathematisch-physikalische Klasse, 28, 3, 1915, p. 1–32.
  5. Smith, J.B.; Lamanna, M.C.; Mayr, H.; and Lacovara, K.J. «New information regarding the holotype of Spinosaurus aegyptiacus Stromer, 1915». Journal of Paleontology, 80, 2, 2006, p. 400–406. DOI: 10.1666/0022-3360(2006)080[0400:NIRTHO]2.0.CO;2.
  6. Holtz, Thomas R. Jr. (2012) Dinosaurs: The Most Complete, Up-to-Date Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages, Winter 2011 Appendix.
  7. Sereno, Paul C.; Myhrvold, Nathan; Henderson, Donald M.; Fish, Frank E.; Vidal, Daniel; Baumgart, Stephanie L.; Keillor, Tyler M.; Formoso, Kiersten K.; Conroy, Lauren L. (2022). "Spinosaurus is not an aquatic dinosaur" (Espinosaure no és un dinosaure aquàtic) BioRxiv Spinosaurus is not an aquatic dinosaur El text va ser copiat d'aquesta font, que està disponible sota Creative Commons Attribution 4.0 International License.
  8. «Science» (en anglès). DOI: 10.1126/science.adx5486. [Consulta: 19 febrer 2026].
  9. Halstead, Lambert B. The evolution and ecology of the dinosaurs. Londres: Eurobook, 1975. ISBN 978-0-85654-018-9.
  10. Bailey, Jack Bowman «Neural spine elongation in dinosaurs: sailbacks or buffalo-backs?» (en anglès). Journal of Paleontology, 71, 6, 11-1997, p. 1124–1146. DOI: 10.1017/S0022336000036076.
  11. 1 2 Gimsa, Jan; Sleigh, Robert; Gimsa, Ulrike «The riddle of Spinosaurus aegyptiacus’ dorsal sail» (en anglès). Geological Magazine, 153, 3, 5-2016, p. 544–547. DOI: 10.1017/S0016756815000801. ISSN: 0016-7568.
  12. Amiot, Romain; Buffetaut, Eric; Lécuyer, Christophe; Wang, Xu; Boudad, Larbi «Oxygen isotope evidence for semi-aquatic habits among spinosaurid theropods» (en anglès). Geology, 38, 2, 2-2010, p. 139–142. Arxivat de l'original el 2025-07-26. DOI: 10.1130/G30402.1. ISSN: 1943-2682 [Consulta: 2 desembre 2025].
  13. Henderson, Donald M. «A buoyancy, balance and stability challenge to the hypothesis of a semi-aquatic Spinosaurus Stromer, 1915 (Dinosauria: Theropoda)». PeerJ, 6, 2018. e5409. DOI: 10.7717/peerj.5409. ISSN: 2167-8359. PMC: 6098948. PMID: 30128195.
  14. London~d.hone@qmul.ac.uk, David W. E. Hone~Queen Mary University of; Thomas R. Holtz, Jr ~University of Maryland. «Evaluating the ecology of Spinosaurus: Shoreline generalist or aquatic pursuit specialist?» (en anglès), 23-01-2021. [Consulta: 2 desembre 2025].