The Melodians
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Lloc de constitució | Kingston |
| Activitat | |
| Activitat | 1963 – |
| Segell discogràfic | Studio One |
| Gènere | Ska |
| Format per | |
| Lloc web | themelodians.net |
     | |
The Melodians és un grup de rocksteady jamaicà, format al barri de Greenwich Town de Kingston el 1963 per Tony Brevett (nebot del baixista de The Skatalites, Lloyd Brevett), Brent Dowe i Trevor McNaughton.[1][2] El cantant Renford Cogle va col·laborar en escriure les cançons i arranjar-les.[3]
Història
[modifica]Trevor McNaughton va tenir la idea de formar un grup i va contactar amb Tony Brevett, que aleshores tenia 14 anys i ja havia tingut èxit en concursos de talents locals. Brevett va convèncer el seu amic Brent Dowe i es va formar el grup, amb Brevett assumint les tasques de veu principal. Bramwell Brown i Renford Cogle també van tenir breus períodes al grup en els seus inicis, i Cogle es va convertir en un dels seus principals compositors.[1]
El grup va gravar algunes cançons amb Prince Buster abans que Ken Boothe els presentés al segell discogràfic Studio One de Coxsone Dodd, on el 1966 van gravar «Lay It On» (una de les primeres cançons que reflectia el canvi de l'ska al rocksteady), «Meet Me», «I Should Have Made It Up» i «Let's Join Hands (Together)». Llavors les veus principals es repartien entre Brevett i Dowe.[1] Del 1967 al 1968 van tenir diversos èxits amb el segell Treasure Isle de Duke Reid, com ara «You Have Caught Me», «Expo 67», «I'll Get Along Without You» i «You Don't Need Me». Després de gravar «Swing and Dine» amb la productora discogràfica Sonia Pottinger, van tenir més èxits amb «Little Nut Tree"»abans d'enregistrar el 1970 el seu principal èxit, «Rivers of Babylon» amb el productor Leslie Kong.[4] Aquesta cançó es va convertir en un himne del moviment rastafari i va aparèixer a la banda sonora de la pel·lícula The Harder They Come.[5] A principis de la dècada del 1970 Brevett també va gravar com a solista, i va tenir el seu principal èxit amb «Don't Get Weary».[1] Després de la mort de Kong el 1971, van gravar per a Dynamic Studios de Lee Perry i Byron Lee. El 1973 Brent Dowe va deixar el grup per a iniciar una carrera en solitari. El grup es va reformar breument uns anys més tard i de nou a principis dels anys 1980.
The Melodians es van reagrupar a la dècada del 1990 com a part del roots revival. El 1992 van gravar «Song of Love», que va ser publicat pel segell Tappa Zukie. Fins finals de la dècada del 1990 van continuar fent gires internacionals, incloent-hi la seva aparició al Sierra Nevada World Music Festival de Califòrnia el 2002. El 2005, The Melodians van emprendre una gira per la Costa Oest dels Estats Units.
El vespre del 29 de gener de 2006, després d'un assaig preparatori per a una actuació que tindria lloc el cap de setmana següent a la residència del primer ministre jamaicà, Brent Dowe va patir un atac de cor fatal als 59 anys.[6] Els membres originals restants, Tony Brevett i Trevor McNaughton, van continuar de gira per Europa i els Estats Units d'Amèrica amb el suport de la Yellow Wall Dub Squad. El 25 d'octubre de 2013 Tony Brevett va morir de càncer després de ser ingressat a un hospital de Miami a l'agost.[7] Tenia 64 anys. La mort de Tony Brevett el 2013 va deixar McNaughton com l'únic membre original supervivent. McNaughton va fer una gira com a solista el 2014 i posteriorment va reclutar Taurus Alphonso (anteriorment dels Mellow Tones) i Winston Dias (anteriorment de The Movers) per a conformar una nova formació de The Melodians.[8] The Return of the Melodians es va publicar el maig de 2017 i va arribar al número 19 a la llista Billboard Reggae Albums.[9][10] McNaughton, l'últim membre original supervivent del grup, va morir el 20 de novembre de 2018 a l'Hospital de Rehabilitació Kendrick de Hollywood (Florida), per insuficiència respiratòria. Tenia 77 anys i havia estat ingressat a l'hospital el mes anterior.[2]
Discografia
[modifica]Àlbums
[modifica]Àlbums recopilatoris
[modifica]- Swing and Dine (1993), Heartbeat
- Rivers of Babylon (1997), Trojan
- Sweet Sensation: The Best of the Melodians (2003), Trojan
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Tony Brevett's unheralded greatness» (en anglès), 10-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2025].
- 1 2 «Melodians Trevor McNaughton is dead». Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ Cruz, Nando. «The Melodians: "Avui tothom és rasta"», 14-07-2017. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ Sánchez, Alicia. «Rivers of Babylon, el salmo de la Biblia con el que Boney M reventó las pistas de baile | Música» (en castellà). Los 40, 02-09-2021. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ Tobler, John. NME Rock 'N' Roll Years. 1st. Londres: Reed International Books Ltd, 1992, p. 242. CN 5585.
- ↑ Cooke, Mel «Brent Dowe: a melodic voice gone». , 03-02-2006 [Consulta: 17 juliol 2013].
- ↑ «The Melodians' Tony Brevett dies». Arxivat de l'original el 2021-06-07. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ Campbell, Howard (2015) "Return of the Melodians", Jamaica Observer, 15 February 2015. Retrieved 15 February 2015
- ↑ «The Melodians 'return' to Billboard». Arxivat de l'original el 2018-01-18. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ «Tony Brevett - obituary». , 04-11-2013 [Consulta: 25 abril 2020].
