Victor Laloux
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1850  Tours (França) | ||
| Mort | 13 juliol 1937 (86 anys) 7è districte de París (França) | ||
| Sepultura | Cimetière de La Salle (en)  | ||
| President Société des Artistes Français | |||
| 1920 – 1922 | |||
| President Association des Artistes Peintres, Sculpteurs, Architectes, Graveurs et Dessinateurs | |||
| 1912 – 1937 ← Tony Robert-Fleury – Émile Buland → | |||
| President Société des Artistes Français | |||
| 1910 – 1913 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Acadèmia de França a Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
| Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts | ||
| Membre de | |||
| Professors | Louis Jules André | ||
| Alumnes | Alfred Agache, Henri Pottier, Yves Hémar i Georges Labro | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
Victor Alexandre Frederic Laloux (Tours, 15 de novembre de 1850 – París, 13 de juliol del 1937) va ser un professor i arquitecte francès.[1]
Laloux estudià a l'École des Beaux-Arts de París, al taller de Louis-Jules André. Tot i que la Guerra Franco-Prussiana va interrompre els seus estudis, va ser becat amb el Prix de Rome de 1878, que li permeté des de 1879 fins a 1882 estar-se a la Villa Medici de Roma. A la tornada a França, Laloux va treballar dins l'estil neoclàssic. Laloux va rebre l'AIA Gold Medal el 1922, i la Royal Gold Medal de RIBA el 1929. El 1932 va ser elegit membre de la National Academy of Design. Morí a París als 86 anys.
El 1987, el Musée d'Orsay, alhora a l'antiga estació que Laloux va crear, li va dedicar una exposició.[1]
Obra
[modifica]L'obra de Laloux inclou:
- La Basílica neobizantina de Saint Martin a Tours, 1886–1924 - reconstrucció de la basílica destruÏda durant la Revolució francesa.
- L'estació de Tours, 1896–1898
- Estació d'Orsay de París, actualment Musée d'Orsay, 1900[2]
- Ajuntament, Roubaix, 1903
- Ajuntament, Tours, 1904
- Seu del Crédit Lyonnais, París, 1913
- L'Ambaixada dels Estats Units a París, junt amb l'arquitecte William Delano, 1931
- Palais du Hanovre, París, junt amb Charles Lemaresquier, 1932[3]
Com a professor
[modifica]Els estudiants educats a l'atelier de Laloux inclouen:
- William Lawrence Bottomley, Estatunidenc[4]
- Arthur Brown, Jr.,
- Jacques Carlu,
- George Shepard Chappell, Estatunidenc[4]
- François-Benjamin Chaussemiche,
- John Walter Cross de Cross and Cross, Estatunidenc[4]
- Jacques Debat-Ponsan,
- William Delano,
- Georges Gromort,[5] French
- Henry-Barthélemy Gutton,
- George Howe,
- Gustave Louis Jaulmes,
- Charles Lemaresquier,
- José Marques da Silva,
- Miguel Ventura Terra,
- Guillaume Tronchet,
- William Van Alen, dissenyador del Chrysler Building
- Charles Weeks de Weeks and Day
- Lucien Weissenburger
Referències
[modifica]- 1 2 «Victor Laloux(1850-1937), der Architekt des Bahnhofs von Orsay» (en deutsch). Musée d'Orsay. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ Crosnier Leconte, M.L. & Al.. Victor Laloux, 1850-1937 : l'architecte de la gare d'Orsay (en francès). París: Ministère de la Culture et de la Communication, Editions de la Reunion des Musées Nationaux, 1987, p. 92 (Dossiers du Musée d'Orsay). ISBN 2711821196.
- ↑ «Palais du Hanovre». structurae.net. [Consulta: 30 desembre 2016].
- 1 2 3 Pennoyer, Peter; Walker, Anne; Wallen, Jonathan (fotos). The architecture of Delano & Aldrich (en anglès). Nova York: Norton, 2003, p. 13. ISBN 9780393730876.
- ↑ Gromort, Georges. The elements of classical architecture (en anglès). Nova York: Norton, 2001, p. 11. ISBN 9780393730517.
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa personal al Worldcat (anglès)
- Bibliografia en línia Arxivat 2007-07-16 a Wayback Machine. (anglès)
