close
Vai al contenuto

Gospel

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Une corâl Gospel

La musiche gospel (clamâde svelt dome gospel) e je un gjenar di musiche religjose nassût tai Stâts Unîts di Americhe tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal secul XX.

Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il rhythm and blues, il soul e il rock and roll.

La peraule gospel e ven dal inglês antîf god-spell, che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic evangélion (vanzeli). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de Biblie e dai Vanzelis cjantâts in te glesie.

Carateristichis musicâls

[cambie | modifiche il codiç]

La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:

  • La struture a "clamâ e rispuindi" (call and response): un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
  • La ritualitât de batarie di mans: la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
  • L'ûs dal  organ Hammond: a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.

Storie e evoluzion

[cambie | modifiche il codiç]

Lis origjins (I spirituals)

[cambie | modifiche il codiç]

Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).

La nassite de musiche gospel (1920-1930)

[cambie | modifiche il codiç]

Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul blues.

Il "pari de musiche gospel" al è considerât Thomas A. Dorsey, un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês  come "Take My Hand, Precious Lord".

La etât d'aur (1940-1950)

[cambie | modifiche il codiç]
Mahalia Jackson tal 1962

Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i Golden Gate Quartet o la straordinarie cjantante Mahalia Jackson, cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.

Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê)

[cambie | modifiche il codiç]

A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon "Oh Happy Day" (1967) dai Edwin Hawkins Singers, che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.

Al dì di vuê, artiscj come Kirk Franklin a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.

Vôs coreladis

[cambie | modifiche il codiç]