Ankerita
 Ankerita | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | CaFe²⁺(CO₃)₂ |
| Epònim | Matthias Joseph Anker |
| Descobridor | Wilhelm Karl von Haidinger |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03a |
| Dana | 14.2.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | romboèdric trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls romboèdrics amb cares corbes; columnar, estalactítico, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.8312(2) Å, c = 16.1663(3) Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal rombohedral |
| Color | blanc, gris, groc, marronós |
| Macles | macles simples {0001}, {1010}. {1120} |
| Exfoliació | perfecta {1011} |
| Fractura | semiconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida a transparent |
| Gravetat específica | 2,93 a 3,10 |
| Densitat | 3,0 a 3,1 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.690 - 1.750 nε = 1.510 - 1.548 |
| Birefringència | δ = 0.180 - 0.202 |
| Dispersió òptica | forta |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ank |
L'ankerita és un mineral de la classe dels carbonats. El seu nom prové del cognom del mineralogista austríac Matthias Joseph Anker. Es pot confondre amb la dolomita, la kutnohorita, la magnesita i la siderita, de les quals es diferencia per la densitat i la reactivitat química. Forma sèries amb la dolomita i la kutnohorita,[1][2] i pertany al grup de la dolomita.
Característiques
[modifica]És un carbonat mineral de calci, ferro, magnesi i manganès, del grup dels carbonats romboèdrics, amb fórmula CaFe²⁺(CO₃)₂.[3] És un mineral estretament relacionat amb dolomita per la seva composició, i es diferencia d'aquesta en el fet que el magnesi es troba reemplaçat per quantitats variables de ferro (II) i manganès. L'angle entre els romboedres perfectes producte de la seva exfoliació és de 73° 48′. Té una duresa d'entre 3,5 a 4, i el pes específic és de 2,9 a 3,1.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ankerita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments
[modifica]La seva gènesi és hidrotermal i metasomàtica, i sol aparèixer conjuntament amb dolomites, siderites i quars. Els minerals extrets d'alguns jaciments concrets són luminescents i la llum que emet és de color taronja. S'explota com mena de ferro, però és d'escassa riquesa. Els jaciments d'aquest mineral són abundants, i es poden trobar a Freiberg (Alemanya), Àustria, Romania, antiga Txecoslovàquia, Itàlia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (El Vallès Oriental), a la província de Girona a les mines Puig de Sant Julià, a Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) i a les mines Ventola i Zaragoza a Vall de Ribes (el Ripollès), a la província de Lleida a la mina Eureka, a la Torre de Cabdella (el Pallars Jussà) i a les localitats de Bellmunt del Priorat, El Molar i El Masroig (el Priorat).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑ «Ankerite-Kutnohorite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 29 maig 2026].
- 1 2 «Ankerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
