Aracne
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Les Metamorfosis |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | teixidora |
| Família | |
| Parella | Fàlanx |
| Pare | Ídmon |
| Fills | Closter (en) |
| Germans | Fàlanx |
| Altres | |
| Símbol | Arachne challenges Minerva in a weaving contest (en) |

Aracne (grec antic: Aράχνη), nascuda a Lídia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.
La versió més coneguda de la història la dona Ovidi a Les Metamorfosis.[1] La noia era cèlebre a les ciutats de Lídia pel seu art, i es diu que les nimfes abandonaven el seus llocs al Tmolos per veure les seves obres. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, i com que tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena, es va atrevir a desafiar-la. La deessa, incrèdula, va baixar a la terra a veure el tapís. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia, en grec hibris, es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs per decidir qui feia el millor tapís. Atena va representar al seu tapís els dotze déus de l'Olimp en tota la seva majestat, i perquè servís d'advertència a la seva rival, va posar als extrems de la tela quatre episodis que mostraven què els passava als mortals quan gosaven desafiar els déus. Aracne va representar els amors dels Olímpics, però fent menció d'aquells que no eren gaire gloriosos: Zeus amb Europa, Zeus i Dànae, Leda, ajaguda sota es ales d'un cigne, Dànae i la pluja d'or, i d'altres. La seva feina va ser perfecta, però Atena, indignada per la tela que reproduïa accions innobles dels déus, va esquinçar el tapís d'Aracne i li va donar un cop amb la llançadora. La noia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri. Suïdas li atribueix un germà, Fàlanx.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis. VI, 5 a 145
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 46. ISBN 978-84-96061-97-2.