close
Vés al contingut

Aracne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAracne

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraLes Metamorfosis Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteixidora Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaFàlanx Modifica el valor a Wikidata
PareÍdmon Modifica el valor a Wikidata
FillsCloster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFàlanx Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolArachne challenges Minerva in a weaving contest (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg (autor): 5211 Modifica el valor a Wikidata
Diego Velázquez, Les filadores, que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado

Aracne (grec antic: Aράχνη), nascuda a Lídia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

La versió més coneguda de la història la dona Ovidi a Les Metamorfosis.[1] La noia era cèlebre a les ciutats de Lídia pel seu art, i es diu que les nimfes abandonaven el seus llocs al Tmolos per veure les seves obres. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, i com que tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena, es va atrevir a desafiar-la. La deessa, incrèdula, va baixar a la terra a veure el tapís. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia, en grec hibris, es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs per decidir qui feia el millor tapís. Atena va representar al seu tapís els dotze déus de l'Olimp en tota la seva majestat, i perquè servís d'advertència a la seva rival, va posar als extrems de la tela quatre episodis que mostraven què els passava als mortals quan gosaven desafiar els déus. Aracne va representar els amors dels Olímpics, però fent menció d'aquells que no eren gaire gloriosos: Zeus amb Europa, Zeus i Dànae, Leda, ajaguda sota es ales d'un cigne, Dànae i la pluja d'or, i d'altres. La seva feina va ser perfecta, però Atena, indignada per la tela que reproduïa accions innobles dels déus, va esquinçar el tapís d'Aracne i li va donar un cop amb la llançadora. La noia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri. Suïdas li atribueix un germà, Fàlanx.[2]

Referències

[modifica]
  1. Ovidi. Les Metamorfosis. VI, 5 a 145
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 46. ISBN 978-84-96061-97-2.