Astghik
  | |
| Tipus | deïtat aquàtica |
|---|---|
| Epònim | estel |
| Context | |
| Mitologia | mitologia armènia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Vahageni |
| Pare | Aramazd |
| Germans | Anahit i Nane (en)  |
Astghik (armeni: Աստղիկ, romanitzat: br, lit. 'Astłik') era la dea de la fertilitat i de l'amor, parella de Vahageni. En el període precristià posterior, esdevingué la dea de l'amor, de la bellesa virginal i de les fonts i deus d'aigua.[1] Fou associada pels grecs amb Afrodita i pels romans amb Venus.
Nom
[modifica]El substantiu Astghik és el diminutiu de l'armeni astgh (աստղ), que significa 'estrela'.[2][3] El mot deriva del protoindoeuropeu h₂stḗr i és un cognat del sànscrit stṛ́ (स्तृ), de l'avèstic star (𐬯𐬙𐬀𐬭), del pahlavi star, del persa setār, del grec antic astḗr (ἀστήρ), i del llatí stella.[4][5]
Història
[modifica]Dins el panteó armeni, Astghik és l'única dea amb un nom de clar origen lingüístic armeni.[6] Com les dees del panteó armeni Nane i Anahita, encarna un dels aspectes de la dea mare. És tinguda com la personificació del planeta Venus i les fonts la col·loquen com la dea de l'amor i la maternitat. Els seus atributs tenen paral·lels amb les dees la Inana/Ixtar sumeroaccadia, la Xausca hurrita i l'Astarte cananea.[7] En el Període hel·lenístic, els grecs l'associaven amb la dea Afrodita.[8][9]
El seu marit era Vahan i ambdós compartien temple a Taron, on segles després, amb la cristianització d'Armènia, es fundaria el Monestir de Sant Precursor.[10] Un altre centre de culte conegut dedicat a Astghik i Aramazd fou el districte d'Andzevatsik, a Baspracània.[11]]]
- ↑ Lurker, 2004, p. 22-23.
- ↑ Acharian, 1971, p. 278.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 210.
- ↑ Lemosín, 1983, p. 96.
- ↑ Ram-Prasad, 2024, p. 101.
- ↑ Canepa, 2018, p. 199.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 100, 106.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 83, 112.
- ↑ Canepa, 2018, p. 200.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 58, 94.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 58.
