Ham (eina)
L'ham és un instrument per a la pesca dels peixos ja sigui clavant-lo a la seva boca com, més rarament, punxant el cos del peix. La forma d’un ham és la següent: adopta la disposició d’un ganxo de secció circular amb una part recta unida a una part corbada. L’extrem de la part recta presenta un eixamplament (la pala) o un forat. A la punta de la part corbada hi ha una ungla o rebava (la barbeta)[1] que fa que l’ham sigui fàcil de clavar i difícil de desclavar. La pala o el forat permeten una lligada segura de la llinya. Els hams han estat emprats durant segles pels pescadors per capturar peixos d'aigua dolça o salada. El 2005, l'ham de pescar va ser escollit per Forbes com una de les 20 eines principals en la història de la humanitat.[2] Els hams normalment estan units a algun tipus de fil de pescar o a unes estructures per atraure l'animal coneguda com cimbell (els més coneguts es diuen cullereta i mosca) En el cas de la pesca amb palangre hi ha una gran quantitat d'hams inferits (units) a uns llargs cordills de pescar (que s'anomena baga).[3] Hi ha gran varietat d'hams que s'adapten al propòsit i la intenció dels pescadors. Els hams estan dissenyats per suportar diversos tipus d'esquers naturals o artificials; que imiten les preses del peix que es vol pescar.
Els hams actuals estan fets ja sia d'acer amb alt contingut de carboni, acer amb aliatge amb vanadi o acer inoxidable depenent de l'aplicació.
Història
[modifica]
Exemples dels hams més antics es troben a Palestina de fa uns 9.000 anys. Els hams es feien de tots tipus de materials incloent-hi la fusta, productes animals[4] i ossos humans, banya, closques, pedra, bronze i ferro. Els hams d'acer de qualitat van aparèixer a Europa al segle xvii i van passar a ser fets per professionals.[5]
Fabricació tradicional
[modifica]La fabricació tradicional de diverses menes d'hams a Catalunya i València fou reconeguda i apreciada.[6][7]
- Els catalans Sala, pare i fill, fundaren la primera fàbrica d'hams a Marsella.[8]
Article monogràfic
[modifica]El barceloní Antoni Sañez Reguart va tractar dels hams en la seva obra «Diccionario de los artes de la pesca nacional».[9]
Detalls d’un ham
[modifica]A la figura 1 es pot consultar la terminologia de les parts d’un ham tradicional.
Figura 1. Parts: ullet, tija, corba, barbeta, punta, llum
Hams amb barbeta i sense
Ham amb barbeta o sense
[modifica]Algunes varietats de pesca esportiva impliquen tornar el peix viu a l'aigua. Un ham sense barbeta facilita desenganxar l'ham.
Particularitats
[modifica]Potera
[modifica]Les poteres són hams especials per a la pesca del calamar.[12][13]
Diablet
[modifica]Un diablet o ham d'agulla petita és la denominació d'una mena d'hams petits a Catalunya i València.[14][15]
El cordill català en una novel·la de Hemingway
[modifica]Una de les maneres més senzilles de pescar és amb un ham lligat amb un cordill. En l'obra "El vell i el mar", Ernest Miller Hemingway parla del "...bon cordill català...". La cita elogia, de forma implícita, la indústria catalana dels corders i cordillers. També indica l'ús del cordill com a llinya a l'illa de Cuba.[16]
Unió amb la llinya
[modifica]
Altres documents
[modifica]- En castellà.
| « | El anzuelo es un gancho de acero encorvado que se ata al estremo de la liña y que recibe el cebo que debe atraer el pescado. La parte més corta está armada de un dardo, cuya punta tiene una dirección opuesta a aquella con el objeto de que el pescado no pueda desprenderse cuando el anzuelo se ha engancha do en las partes interiorés de su boca. La otra parté cuya longitud es ordinariamente doble de la primera está terminada algunas veces por un anillo y con mas frecuencia por un aplanamiento de su estremidad. | » |
| — Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio.[17] | ||
- En francès.
| « | La partie inférieure de l'hameçon est recourbée et armée d'un dard en forme de languette, dont la pointe est opposée à celle qui a pénétré dans la chair, le dard empêche qu'elle ne se dégage. La branche supérieure de l'hameçon est d'une longueur ordinairement triple de celle de la branche inférieure ; elle est quelquefois terminée par un anneau, et le plus souvent par un aplatissement de son extrémité, qui forme alors un évasement suffisant pour maintenir le nœud qui doit fixer l'hameçon à la ligne. | » |
| — Traité général des eaux et forêts, chasses et pêches...[18] | ||
Referències
[modifica]- ↑ Pou, Jaume Corbera. Caracterització del lèxic alguerès. Contribució al coneixement del lèxic alguerès modern. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-618-3.
- ↑ «Forbes Ranks Fish Hook 19th In History of Civilization». Arxivat de l'original el 2009-01-22. [Consulta: 3 febrer 2009].
- ↑ Ferran Canyameres. Diccionari de marina. Ferran Canyameres i Casamada, 1 gener 1983, p. 181–. BNC:1001098972.
- ↑ C.Michael Hogan (2008) Morro Creek, The Megalithic Portal, ed. by A. Burnham
- ↑ «Mustad Hook History». Arxivat de l'original el 2007-07-08. [Consulta: 3 febrer 2009].
- ↑ Exposiciones internacionales de Pesca y Aqüicultura de Arcachon y Boulogne - sur - Mer y estudios y observaciones sobre los establecìmientos piscícalas, ostrícolas de crústáceos...: Memoria presentada al Excmo. Sr. Ministro de Marina por los vocales de la comision permanente de pasca Mariana de la Paz Graells y Cesáreo Fernández. Establ. tipogr. de Estrada Diaz y López, 1867, p. 125–.
- ↑ Tomás Bertrán Soler. Itinerario descriptivo de Cataluña. Imprenta de Oliveres, 1847, p. 137–.
- ↑ Sabin Berthelot. Études sur les pèches maritimes dans la Méditerranée et l'océan. Challamel aîné, 1868, p. 57–.
- ↑ Antonio Sañez Reguart. Diccionario Histórico de Las Artes de la Pesca Nacional. Editorial MAXTOR, 2009, p. 140–. ISBN 978-84-9761-600-3.
- ↑ Eduardo Chao; José Monlau y Sala; Manuel María José de Galdo y López Los tres reinos de la naturaleza: Zoología. Gaspar y Roig, 1855, p. 673–.
- ↑ Ensayo para una historia de los peces ... de la costa de Galicia. Cane, 1788, p. 199–.
- ↑ DCVB: Potera
- ↑ Brian Mutton; Food and Agriculture Organization of the United Nations Engineering applications: 2. Hauling devices for small fishing craft. Food & Agriculture Org., 30 gener 1984, p. 18–. ISBN 978-92-5-301281-7.
- ↑ Marie-Claire Zimmermann; Anne Charlon Actes del dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2002. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 130–. ISBN 978-84-8415-534-8.
- ↑ Diccionario marítimo español: que además de las definiciones de las voces con sus equivalentes en francés, inglés e italiano, contiene tres vocabularios de estos idiomas con las correspondencias castellanas. en la Imprenta Real, 1831, p. 578–.
- ↑ The Old Man and the Sea; Ernest Hemingway : "...good Catalan cordel...".(anglès)
- ↑ Mellado, Francisco de Paula. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 129.
- ↑ Baudrillart, Jacques-Joseph. Traité général des eaux et forêts, chasses et pêches: composé d'un recueil chronologique des règlemens forestiers, d'un dictionnaire des eaux et forêts, et d'un dictionnaire des chasses et pêches; avec un atlas contenant un grand nombre de tableaux et de figures (en francès). Huzard, 1827, p. 228.
- Wakeford, Jacqueline. Fly Tying Tools and Materials. Nova York: Lyons & Burford, Publishers, 1992. ISBN 1558211837).
- Dunaway, Vic. Vic Dunaway's Complete Book of Baits, Rigs & Tackle. Miami, FL: Wickstrom Press, 1973. ISBN 0936240121.
- Dalrymple, Byron W. How to Rig and Fish Fish and Natural Baits. Nova York: Funk & Wagnalls, 1976.
