close
Vés al contingut

Heliòstat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Heliòstat a Solar Two, Califòrnia

Heliòstat és un dispositiu que reflecteix la llum solar cap a un objectiu, girant per compensar el moviment aparent del Sol. El reflector sol ser un mirall pla. L'objectiu pot ser un objecte físic, distant de l'heliòstat, o una direcció a l'espai. Per fer-ho, la superfície reflectant del mirall es manté perpendicular a la bisectriu de l'angle entre les direccions del Sol i l'objectiu tal com es veu des del mirall. En gairebé tots els casos, l'objectiu és estacionari respecte a l'heliòstat, de manera que la llum es reflecteix en una direcció fixa. Segons fonts contemporànies, l'heliòstat, com es deia al principi, va ser inventat per Willem's Gravesande (1688–1742).[1] Altres competidors són Giovanni Alfonso Borelli (1608–1679) i Daniel Gabriel Fahrenheit (1686–1736).[2] Un heliòstat dissenyat per George Johnstone Storey es troba a la col·lecció del Science Museum Group.[3]

Les centrals solars de torre central disposen d'una gran superfície de terreny coberta d'una multitud de miralls (heilòstats) per a captar l'energia solar.[4] Concentren la radiació solar directa en un receptor instal·lat a la part superior d'una torre.[4] En aquestes centrals es transforma en energia elèctrica l'energia tèrmica recollida pel sistema de miralls.[4] L'energia solar termal concentrada és una solució viable per generar d'una font energia renovable i lliure de pol·lució.[5]

Els dissenys inicials utilitzaven aquests raigs enfocats per escalfar aigua i impulsar una turbina de vapor.[5][6] S'han demostrat dissenys més nous que fan servir sodi líquid i ara hi ha sistemes que utilitzen com fluids de treball sals foses (40% de nitrat de potassi, 60% de nitrat de sodi). Aquests fluids tenen una alta capacitat calorífica, que poden servir per emmagatzemar energia abans d'utilitzsar-la per fer bullir l'aigua que produirà vapor utilitzat per impulsar les turbines. Aquests dissenys també permeten la generació d'energia elèctrica fins i tot quan fa fosc.

Referències

[modifica]
  1. A New and Complete Dictionary of Arts and Sciences, vol 2, London, 1763, p. 1600
  2. Pieter van der Star, Daniel Gabriel Fahrenheit's Letters to Leibniz and Boerhaave, Leiden, 1983, p. 7.
  3. «Heliostat, contrived by the late G. Johnstone Stoney, D.Sc., F.R.S., c. 1875.» (en anglès). Science Museum Group. [Consulta: 20 juny 2022].
  4. 1 2 3 «TECNOLOGIA - 2.5. Les centrals solars». [Consulta: 14 setembre 2025].
  5. 1 2 «Solar» (en castellà). [Consulta: 14 setembre 2025].
  6. «Central solar: qué es, tipos y cómo funciona» (en castellà). [Consulta: 14 setembre 2025].