close
Vés al contingut

Viquipèdia:James J. Braddock

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: James J. Braddock)
Plantilla:Infotaula personaJames Walter Braddock
Imatge
Braddock el 1935
Biografia
Naixement7 de juny de 1905
Nova York, EUA,
Mort29 de novembre de 1974 (69 anys)
North Bergen, Nova Jersey, EUA
Altres nomsBulldog of Bergen, Jersey Jim, Pride of the Irish, Pride of New Jersey, Cinderella Man
Es coneix perCampió del Món del Pesos Pesants de 1935 a 1937
Alçada1.88 m - envergadura 191 cm
PesMitjà, Semipesants, Pesants
Activitat
Activitat88 Combats - 52 Victòries (27 KO) - 26 Derrotes - 7 Nuls - 3 Sense resoldre
Disciplina esportivaBoxa

James Walter Braddock (7 de juny de 1905 - 29 de novembre de 1974) va ser un boxejador nord-americà[1][2] campió mundial dels pesos pesants des de 1935 fins a 1937.[3]

Va lluitar amb el nom de James J. Braddock (aparentment per seguir el patró establert per dos anteriors campions mundials de boxa, James J. Corbett i James J. Jeffries ). Braddock era reconegut pel seu estil poc vistós, barroer i de contracop, però també per la seva poderosa mà dreta i una seva barbeta de ferro. Va perdre diverses oportunitats de progressar durant la seva carrera boxística a causa de lesions cròniques a la seva mà dreta i durant la Gran Depressió fins i tot es va veure obligat a treballar als molls i a recórrer als ajuts socials per alimentar la seva família. Es va refer i el 1935 va lluitar contra Max Baer pel campionat mundial dels pesos pesants i va guanyar. Per aquesta improbable gesta, Damon Runyon li va donar el sobrenom de "Cinderella Man".[4] La carrera esportiva de Braddock va ser dirigida per Joe Gould.

Primers anys

[modifica]

Braddock va néixer el 7 de juny de 1905,[5] al carrer 48 oest al barri de Hell's Kitchen de Manhattan, Nova York. Ben aviat es va traslladar a North Bergen, Nova Jersey. Va ser un dels set fills[6] de pares immigrants; la mare irlandesa Elizabeth O'Tool i el pare anglo-irlandès Joseph Braddock.[7]

La seva primera ambició havia estat jugar a futbol americà universitari amb el mític entrenador Knute Rockne de la Universitat de Notre Dame, però això no hauria de passar mai i ell mateix va admetre que tenia "més musculatura que cervell".[8] [9]

Carrera a la boxa

[modifica]

Braddock finalment va dedicar-se a la boxa, el seu primer combat va ser el 27 de novembre de 1923, el començament d'una exitosa carrera amateur.[10] Es va convertir en professional el 1926 als 21 anys a la divisió dels semipesants. Després de tres anys, el rècord de Braddock era 44-2-2 (.938), amb 21 KOs.

El 1928, Braddock va aconseguir un gran éxit en noquejar Tuffy Griffiths. L'any següent va tenir l'oportunitat de lluitar pel títol, el 18 de juliol de 1929 es va enfrontar a Tommy Loughran al Yankee Stadium pel títol mundial dels semipesants. Va acabar perdent als punts en una decisió després de 15 assalts. Braddock va acabar molt deprimit per la derrota i a més es va fracturar la mà dreta per diversos llocs.

El 3 de setembre de 1929, menys de dos mesos després del seu combat amb Loughran, la borsa de Nova York es va enfonsar i la nació es va submergir en la Gran Depressió. A mesura que els bancs feien fallida, Braddock, com tants altres milions de nord-americans ho va perdre tot.

Els següents 33 combats van ser menys exitosos amb un rècord d'11-20-2 (.364). Durant la Gran Depressió, Braddock es va veure obligat a abandonar la boxa i treballar com a estibador. A causa de les freqüents lesions a la seva mà dreta, Braddock va fer servir més la seva mà esquerra durant el seu treball com a estibador, i gradualment es va fer més forta que la seva dreta.[11]

Amb la seva família a la pobresa, Braddock es va sentir humiliat per haver d'acceptar diners del govern, va rebre suport del Catholic Worker Movement, una organització cristiana dedicada a la justícia social fundada el 1933 per Dorothy Day i Peter Maurin per ajudar les persones sense llar i que patien fam. Després del seu retorn a la boxa, Braddock va retornar els ajuts que havia rebut i va fer donacions freqüents a diversos grups del Catholic Worker Movement, i va alimentar persones sense llar convidant-les a menjar amb la seva família.[12]

Combat amb Max Baer

[modifica]

El 1934, la sort de Braddock va canviar i va aconseguir un combat amb el molt promocionat John "Corn" Griffin. Tot i que Braddock va ser considerat simplement com un trampolí en la carrera de Griffin, va noquejar el "cicló Ozark " al tercer assalt. Braddock va lluitar llavors contra John Henry Lewis, un futur campió dels pesos semipesants i va guanyar en un dels combats més importants de la seva carrera. Després de derrotar un altre competidor molt respectat dels pesos pesants, Art Lasky, al qual li va trencar el nas durant el combat el 22 de març de 1935,[13] Braddock va aconseguir un combat pel títol contra el campió mundial dels pesos pesants, Max Baer.[14]

Malgrat les impressionats recents victòries de Braddock, va ser escollit a dit pels agents de Baer perquè era vist com un oponent fluix i una bossa fàcil per al campió. Baer gairebé no es va entrenar per al combat; Braddock, en canvi, va entrenar dur. "Estic entrenant per a un combat, no per a un concurs de boxa o un concurs de pallassos o de ball", va dir. "Ja sigui un assalt, o tres, o deu, serà una baralla i una batalla fins al final. Quan has passat pel que m'he hagut d'enfrontar jo en els últims dos anys, un Max Baer o un tigre de Bengala semblen una mascota domèstica. Podria venir contra mi amb un canó o una barra de ferro i tot i així seria un pícnic en comparació amb el que he passat".[15]

El combat va tenir lloc el 13 de juny de 1935 al Madison Square Garden Bowl, a Long Island City, Nova York. Baer, que sempre va ser un showman, la nit que va pujar al ring per enfrontar-se amb Braddock "es va dedicar a fer riure a la multitud amb les seves bromes". Quan Braddock "es va treure el barnús blau i va mostrar la seva esquena de to rosadet, era el favorit sentimental d'una multitud de 30.000 persones, la majoria dels quals havien apostat els seus diners 8 a 1 contra ell". Baer "sens dubte va pagar haver subestimat el seu rival i haver perdut massa temps fent de pallasso".[16] Però aquella havia de ser la nit d'un home gris sense cap talent especial, poc ortodoxe al ring, però sobrat de coratge.[17] Durant el combat, un obstinat Braddock va rebre uns quants cops forts del poderós campió més jove (30 anys enfront de 26 anys Baer), però Braddock va continuar anant-hi, desgastant a Baer que semblava perplex per la capacitat d'encaixada de Braddock. Al final, els jutges van donar a Braddock el títol amb una decisió unànime, superant a Baer per 8 assalts a 6. Amb un pronòstic previ al combat desfavorable de 10 a 1, Braddock va guanyar el Campionat del món dels pesos pesants en el que es va considerar "la major sorpresa boxística des de la derrota de John L. Sullivan davant Jim Corbett ". [16]

Campió del món

[modifica]

Braddock va retenir el títol de campió del món des de 1935 fins 1937. La seva primera defensa havia de ser amb Max Schmeling el 3 de juny de 1937 al Madison Square Garden Bowl. Schmeling havia derrotat per KO a Joe Louis el 19 de juny de 1936 i semblava el candidat natural. Finalment, però, Braddock es va desdir i va optar per enfrontar-se a Joe Louis a Chicago.[18] Braddock va justificar-se dient que només rebria una bossa de 25.000 $ contra Schmeling, comparada amb 250.000 $ contra l'estrella emergent Joe Louis. També hi havia el dubte, que si guanyava Schmeling el govern nazi podria negar accés a lluitar pel títol als boxejadors estatunitencs.[19] Comentaristes americans també s'hi van oposar perquè després de la seva victòria sobre Louis, es va associar Schmeling amb Adolf Hitler.[20] Finalment, la Comissió Atlètica de l'Estat de Nova York va multar Gould i Braddock amb 1.000 $ cadascú per retirar-se del combat amb Schmeling.[21]

Combat amb Joe Louis i final de la seva carrera

[modifica]

En la seva única defensa del títol, Braddock va perdre per KO en el vuitè assalt davant Joe Louis, en el que seria l'únic KO que patiria en la seva carrera.

Braddock i Louis es veurien amb freqüència en el futur, i el Brown Bomber sempre el saludava amb un "Hola, campió". Jeremy Schaap va escriure que "Louis es va enfrontar a vuit campions del món dels pesos pesants, més que cap altre boxejador, pero l'únic que va tractar de "campió" va ser Jim Braddock.[22] D'altra banda, poc després de guanyar el títol, Louis va dir que "no volia que li diguessin campió fins que guanyés Max Schmeling"[23] Louis va derrotar Schmeling el 1938, part dels seus 12 anys de regnat com a campió del món dels pesos pesants, el més llarg de la història.

Vida després de perdre el títol

[modifica]

Braddock va guanyar el seu darrer combat contra Tommy Farr el 1938 i es va retirar de la boxa.

Després de l'atac japonès a Pearl Harbor es va allistar a l'exèrcit dels Estats Units el 1942 i va arribar a ser tinent. Va servir en el Pacífic a l'illa de Saipan, on va ser entrenador en combat personal.[24][25]

Quan va retornar va obrir el restaurant Braddock's Corner al carrer 49 de Nova York, dirigit pel Joe Gould, el que havia estat el seu agent en la boxa. Aquesta aventura li va fer perdre 15.000 $.[26] Va invertir en equipament marítim on també va acabar perdent diners.[26] Finalment va tornar al treball manual i va participar en la construcció del pont de Verrazzano a començaments dels 60.[26][27]

Vida personal

[modifica]
Braddock (esquerra) i Joe Gould (centre), entrenant com oficials a Fort Slocum, Nova York

Braddock es va casar amb Mae Fox el 1930. La parella va tenir tres fills, James (Jay) Jr., Howard i Rosemarie.[28][25] Amb els diners que va guanyar en el seu combat amb Joe Louis va comprar un casa de 14.000 $ a North Bergen.[26] La seva néta és l'actriu Rosemarie DeWitt.[29]

Braddock va ser membre del Club Fairview de Teeko de New Jersey, i va arribar a ser un destacat jugador d'aquest joc.[30]

Mort i llegat

[modifica]
James J. Braddock North Hudson Park a North Bergen, Nova Jersey

Braddock va morir el 1974 als 69 anys,[25] va ser enterrat al Mount Carmel Cemetery a Tenafly, New Jersey. Va ser inclòs en el International Boxing Hall of Fame el 2001. El James J. Braddock North Hudson County Park de North Bergen, New Jersey porta el seu nom en honor seu.[31] El 16 de setembre de 2008, es va inaugurar una estàtua del reconegut esculptor Zenos Frudakis de 3 metres i 680 kg en el parc no gaire lluny d'on va viure i entrenar-se.[32]

La pel·lícula biogràfica del 2005 Cinderella Man es basa en la seva vida. Dirigida per Ron Howard, està protagonitzada per Russell Crowe com Braddock i Renée Zellweger com la seva dona, Mae.[33] La pel·lícula tingué un pressupost de 88 milions de dòlars i en va recaptar 108,5 milions a tot el món.[34] Crowe va obtenir una nominació com a millor actor als Golden Globe i Paul Giamatti va ser nominat per a millor actor secundari als Oscar per la seva interpretació de l'agent Joe Gould. El paper de la veïna Sara Wilson va ser interpretat per Rosemarie DeWitt, néta de Braddock a la vida real. El film va ser ben acollit per la crítica.

Citacions

[modifica]
  1. ↑ «James J Braddock». JamesJBraddock.com. [Consulta: 4 gener 2025].
  2. ↑ Watson, William E. Irish Americans: The History and Culture of a People: The History and Culture of a People. ABC-CLIO, November 25, 2014, p. 253. ISBN 9781610694674.
  3. ↑ Associated Press, 30-11-1974.
  4. ↑ Schaap, 2005.
  5. ↑ Augustyn, Adam. , June 3, 2020.
  6. ↑ Schaap, 2005, p. 4–6.
  7. ↑ , 16-06-1935.
  8. ↑ Albeck Maurer, Ellen. Snicklefritz: Winifred Elizabeth Manning Allbeck Tells Stories from an Earlier Time. Hillcrest Publishing Group, 2016, p. 305.
  9. ↑ , 05-12-2018.
  10. ↑ Schaap, 2005, p. 12.
  11. ↑ Schaap, 2005, p. 165.
  12. ↑ Demers, Daniel. «The Cinderella Man's Left Hook: Jim Braddock's Catholic Story» (en anglès americà). Catholic Stand, 27-09-2019. Arxivat de l'original el December 8, 2019. [Consulta: 18 agost 2022].
  13. ↑ Brietz, Eddie «Braddock decisive victor over Lasky». Milwaukee Sentinel. Associated Press, 23-03-1935, p. 1, sports.
  14. ↑ Rice, Grantland «Braddock beats Baer; Max Schmeling to get title shot in 1936». Milwaukee Journal, 14-06-1935, p. 8, part 2.
  15. ↑ «JAMES J. BRADDOCK: Inducted on June 15, 1969». New Jersey Boxing Hall of Fame.
  16. 1 2 straycat. «November 21st». The 13th Round, 21-11-2010.
  17. ↑ «Braddock, el ídolo deportivo de los que lo habían perdido todo en La gran Depresión» (en espanyol). JotDown Sport, 13-03-2025. [Consulta: 13 març 2025].
  18. ↑ «Commission Acts on Braddock Bout». The New York Times, 27-05-1937.
  19. ↑ Walsh, Davis J. «Proposed boycott of Braddock-Schmeling fight gains ground». Reading Eagle. INS [(Pennsylvania)], 14-01-1937, p. 12.
  20. ↑ Pegler, Westbrook «Fair Enough». St. Petersburg Evening Independent [(Florida)], 14-01-1937, p. 3.
  21. ↑ «Braddock, Gould Pay Fine». The New York Times, 11-12-1937.
  22. ↑ Schaap, 2005, p. 455.
  23. ↑ Podolski, Mark «Mark Podolski: Breaking down Frazier's place among the heavyweight greats». The News-Herald, 08-11-2011.
  24. ↑ «James J. Braddock.com Bio». jamesjbraddock.com. Estate of James J. Braddock.
  25. 1 2 3 «Braddock, Who Beat Baer for Title Dies». The New York Times, 30-11-1974.
  26. 1 2 3 4 Talese, Gay «Braddock, 58 Takes $170 Job Along Jersey Cify's Waterfront; Ex-Champ Likes 'Hard Work -- Lost a Million Since Quitting Ring in '38». The New York Times, 21-09-1963.
  27. ↑ «Dictionary of American Biography». A: . Supplement 9: 1971–1975. Charles Scribner's Sons, 1994.
  28. ↑ Schaap, 2005, p. 35.
  29. ↑ St John, Allen. «The Star Next Door». New Jersey Monthly, 15-06-2010. Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 28 novembre 2024].
  30. ↑ Scarne, John. Scarne on Teeko. Crown Publishers, New York, 1955, p. 227.
  31. ↑ Rounds, Kate. (Summer 2010). «James J. Braddock Park—North Bergen». Palisade magazine: 16.
  32. ↑ «'Cinderella Man' James J. Braddock honored during statue unveiling ceremony». The Jersey Journal, 27-09-2018. [Consulta: 19 abril 2024].
  33. ↑ Associated Press «Jimmy Braddock climbed fast: Hit top of fight ladder in three years». Border Cities Star. Associated Press [Windsor, Ontario], 19-06-1935, p. 1, sports.
  34. ↑ Cinderella Man at The Numbers
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:James_J._Braddock&oldid=34856789»