Larry Crowne
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Tom Hanks  |
| Protagonistes | |
| Producció | Tom Hanks i Gary Goetzman |
| Guió | Tom Hanks i Nia Vardalos |
| Música | James Newton Howard |
| Fotografia | Philippe Rousselot |
| Productora | Universal Pictures, Playtone i StudioCanal |
| Distribuïdor | Universal Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units i França |
| Estrena | 30 juny 2011 (Alemanya) |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Long Beach |
| Color | en color |
| Format | 16:9 |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica, comèdia i drama |
| Qualificació MPAA | PG-13 |
| Lloc web | larrycrowne.com |
      | |
Larry Crowne[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tom Hanks i estrenada el 2011.
Argument
[modifica]Larry Crowne (Tom Hanks), un veterà de mitjana edat de la Navy és despatxat de la seva feina en uns grans magatzems, malgrat la seva antiguitat i satisfactori treballar, perquè la companyia ha decidit que la seva manca de formació universitària dificulta qualsevol possibilitat d'ascens. Larry, que està divorciat i viu sola, no pot trobar una feina i gairebé perd la seva casa. El veí de Larry, Lamar (Cedric the Entertainer), li aconsella matricular-se en la universitat local i tenir una formació que li permeti tenir millors oportunitats en el futur.
Coneixerà Mercedes Tainot, professora d'expressió oral, sota l'encant de la qual caurà...
Repartiment
[modifica]- Tom Hanks: Larry Crowne
- Julia Roberts: Mercedes Tainot
- Cedric the Entertainer: Lamar
- Taraji P. Henson: B'Ella
- Gugu Mbatha-Raw: Talia
- Bryan Cranston: Dean Tainot
- Pam Grier: Frances
- George Takei: Dr. Matsutani
- Rami Malek: Steve Dibiasi
- Rob Riggle: Jack Strang
- Wilmer Valderrama: Dell Gordo
- Maria Canals Barrera: Lala Pinedo
- Rita Wilson: Wilma Q. Gammelgaard
- Dale Dye: Cox
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Es tracta de la segona direcció de Tom Hanks després de That Thing You Do!, el 1996.
- Larry Crowne marca el retrobament entre Tom Hanks i Julia Roberts quatre anys després de La guerra d'en Charlie Wilson.
