close
Vés al contingut

Le Photographe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLe Photographe
Tipussèrie de còmics limitada i sèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
AutorEmmanuel Guibert
Didier Lefèvre
Frédéric Lemercier Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units
Temaguerra afgano-soviètica Modifica el valor a Wikidata
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAfganistan Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webdupuis.com… Modifica el valor a Wikidata

Le Photographe és una sèrie de còmics documentals creada per Emmanuel Guibert (guió, dibuix i colors), Frédéric Lemercier (colors i maquetació) i Didier Lefèvre (guió i fotografies), publicada per l'editorial francesa Dupuis entre el 2003 i el 2006. La sèrie ha sigut internacionalment lloada per la crítica i ha rebut diversos premis i distincions.

Sinopsi

[modifica]

Le Photographe repassa el viatge real d'un equip de Metges Sense Fronteres entre Pakistan i Afganistan, aleshores ocupat per l'URSS, el 1986. Basada en el testimoni i les fotografies de Didier Lefèvre, un fotògraf a qui Metges Sense Fronteres ha encarregat de realitzar un reportatge, la sèrie combina dibuix i fotoperiodisme en blanc i negre.

Durant aquesta «història de guerra»[1] el lector segueix la història a través dels ulls del fotògraf, que no sap res del món al qual acaba de ser llançat en paracaigudes. Els altres membres de l'equip, tots els quals compten almenys amb una experiència missionera al darrere, són una ajuda valuosa per a Lefèvre, que els bombardeja amb preguntes i cau gradualment sota l'encanteri de l'Afganistan.

Gènesi de l'obra

[modifica]

Emmanuel Guibert i Didier Lefèvre es coneixien des de feia molt de temps quan van emprendre la creació d'aquesta obra, basada en entrevistes enregistrades i les aproximadament 15.000 fotografies del fotògraf fetes després de la seva missió a l'Afganistan el 1986.[1] Des del principi, els dos autors es van imaginar un llibre «híbrid", un format sense precedents en aquell moment perquè dibuixos i fotos reals mai abans s'havien utilitzat «barrejades a parts iguals» en una novel·la gràfica. [1] Després de dos anys de preparació, el dibuixant va començar l'storyboard, amb l'ajuda de Frédéric Lemercier per a la maquetació i el color. Aquesta col·laboració sense precedents entre l'autor de còmics i un periodista «va conquerir immediatament tant la crítica com el públic».[1]

Sis anys després de la publicació del volum 1, l'edició francesa comptava amb 260.000 exemplars venuts i havia estat traduït a unes dotze llengües.[2]

Publicació

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • Volum 1, col·lecció Aire libre, Dupuis, 2003
  • Volum 2, col·lecció Aire libre, Dupuis, 2004
  • Volum 3, col·lecció Aire libre, Dupuis, 2006 (també conté un DVD de 40 minuts filmat per un altre membre de l'equip)
  • Edició completa, col·lecció Aire libre, Dupuis, 2008
  • Conversations avec le photographe, Dupuis, col·lecció Aire libre, 2009

Distincions i reconeixements

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 Bernière, 2018.
  2. Emmanuel Guibert. Depuis. Conversations avec le Photographe, 2009, p. 17 (Aire Libre). ISBN 978-2-8001-4558-7..
  3. Lauréats 1994-2014 du Prix France Info, site de la radio France Info, du 10/08/2014.

Bibliografia

[modifica]
  • Vincent Bernière (dir.) i Maël Rannou, « 48. Le Photographe », dans La Bédéthèque idéale, Revival, novembre 2018 (ISBN 9791096119165).
  • Jessie Bi. «Le Photographe (t1-3) de Emmanuel Guibert & Didier Lefèvre & Frédéric Lemercier». Du9, 01-02-2006..
  • Vincent Ejarque «Le Photographe : ce que la guerre est susceptible de faire». dBD, 25, 2-2024, p. 38..
  • Nicolas Geneix i Jean-François Guennoc, « Le Photographe au défi de la BD : Des usages de la matière photographique dans la bande dessinée », a Communication & langages - Bande dessinée : le pari de la matérialité, 2011.
  • Paul Gravett (dir.), « Les années 2000 : Le Photographe », a Les 1001 BD qu'il faut avoir lues dans sa vie, Flammarion, 2012 (ISBN 2081277735), p. 791.
  • Emmanuel Guibert «Afghacolor pour French doctors». BoDoï, 67, 10 2003, p. 10-11..
  • Laurence Le Saux «Il était un reporter…». Télérama, 03-01-2010..

Enllaços externs

[modifica]