Presagi
.jpg)
Un presagi és un fenomen que es creu que prediu el futur, sovint significant l'arribada del canvi.[2] A l'antiguitat es creia habitualment —i alguns encara ho fan avui dia— que els presagis porten missatges divins.[3]
Inclouen fenòmens naturals, per exemple un eclipsi, naixements amb malformacions (principalment nadons, però també d'altres animals) o el comportament d'un xai abans de ser sacrificat. Existien especialistes, coneguts com a endevins, que interpreten aquests presagis. Podien emprar també un mètode artificial, per exemple, una peça d'argila que representava el fetge d'una ovella, per comunicar-se amb els seus déus en temps de crisi. Esperarien una resposta binària, sí o no, favorable o desfavorable, amb la que predeien què passaria en el futur i prenien mesures per evitar un eventual desastre.[3]
Antic Orient Pròxim
[modifica]La font més antiga d'aquesta pràctica a l'antic Orient Pròxim prové de la pràctica mesopotàmica testimoniada a la primera meitat del segon mil·lenni aC . Va ser emprat profussament pels reis assiris, Asarhaddon i el seu fill, Assurbanipal, al segle vii aC. Els presagis s'interpretaven mitjançant diversos mètodes, com ara l'endevinació del fetge, la lecanomància (lectura de les ones de l'aigua dins d'un recipient) i la libanomància (interpretació del fum i les cendres resultants de cremar encens). L'hepatoscòpia (observació d'irregularitats i anomalies de les vísceres d'una ovella sacrificiada) era el mètode emprat pels harúspex.[3]
Els presagis astrològics eren populars a Assíria al segle vii aC. Els endevins van guanyar influència interpretant presagis i aconsellant al rei Asarhaddon (681–669 aC) per tal d'evitar un destí terrible. De vegades, quan el monarca rebia un presagi desfavorable, marxava de palau i nomenava un funcionari interí, en qui requeien les conseqüències de la malestrugança. Quan el rei considerava que el perill havia passat, tornava a la cort i executava el substitut. Les observacions de presagis es van registrar en sèries, les més antigues que es conserven daten de la primera meitat del segon mil·lenni aC. Posteriorment, aquests registres van passar a tenir un valor condicional: davant una premisa, l'actuació A obtindrà el resultat B.[3]
Aquesta creença de presagis es va estendre més tard per tot l'Orient Pròxim i més enllà. S'ha trobat peces d'argila de fetges d'ovelles per a l'endevinació a Boghazkoi, Ugarit, Megiddo i Hazor. A Mari s'hi ha trobat cartes que demostren que aquestes pràctiques no estaven reservades només a la cort reial, sinó que també tenien un paper important en la vida quotidiana del poble.[3]
Grècia antiga
[modifica]A l'Antiga Grècia, un oionos (presagi) era un tipus de voltor carnívor, considerat una au profètica. Mitjançant l'observació acurada dels crits de l'ocell i la manera o direcció en què volava —l'ornitomància—, els àugurs intentaven predir el futur. També veien els llamps i els trons com a presagis, enviats per Zeus, i observaven la direcció en què els veien o sentien.[4]
Els presagis representaven la voluntat divina i el posicionament i decisions dels déus respecte a les actuacions dels humans. Estaven destinats a ser entesos per uns receptors, o mitjancers, de gran sensibilitat i que feien de canals entre el món dels déus i els humans. Fins i tot des de l'època homèrica, els grecs prestaven especial atenció a aquests signes: quan veien voltors des de l'esquerra (un altre símbol de Zeus), ho consideraven un mal presagi. El crit d'una bernat pescaire o l'aparició d'un llamp a la dreta, marcava un presagi positiu i prometedor. Al territori grec, els endevins també jutjaven els bons i els mals presagis a partir de la gesticulació d'una víctima quan s'acostava a l'altar i per l'estat de les seves despulles en el moment del sacrifici.[5]
Roma antiga
[modifica]En l'antiga religió romana, els àugurs interpretaven els vols dels ocells per determinar la voluntat dels déus, en resposta a preguntes específiques. El seu sistema era complex; per exemple, mentre que un signe d'ocell a l'esquerra era normalment favorable (auspici) i un a la dreta desfavorable (infaust), la combinació d'un corb a la dreta i un corb a l'esquerra era favorable. Els àugurs també estudiaven el comportament dels pollastres sagrats domesticats abans d'embarcar-se en empreses importants, com ara una reunió del Senat, l'aprovació d'una nova llei o una batalla. Aquestes "consultes divines" formals per part dels àugurs es coneixen com a "presa d'auspicis". Els harúspex examinaven el fetge, els pulmons i les entranyes dels animals sacrificats per interpretar la voluntat dels déus, de nou en resposta a propostes clares i específiques. Alguns presagis es presentaven en forma de prodigis: fenòmens antinaturals, aberrants o inusuals com ara pluges de meteors, naixements d'hermafrodites o " pluja de sang ", qualsevol dels quals podia significar que els déus s'havien enfurit d'alguna manera. El significat i la importància dels prodigis relatats van ser debatuts i decidits oficialment pel Senat romà, amb l'assessorament d'experts religiosos. Els signes amenaçadors podien ser expiats oficialment i els déus aplacats amb els sacrificis i rituals apropiats.[6][7]
La interpretació i l'expiació dels presagis que suggerien una amenaça per a l'Estat era un assumpte seriós. L'any 217 aC, el cònsol Gai Flamini «va ignorar l'esfondrament del seu cavall, les gallines i altres presagis, abans del seu desastre al llac Trasimè».[8] Certs esdeveniments naturals, en particular els llamps i els trons, podrien ser presagis per al públic o l'estat, o només per a l'individu que els va veure o sentir. Quan un tro va interrompre la seva elecció com a cònsol, Marcel va renunciar a la seva candidatura. Després va viatjar en una llitera tancada quan es trobava per assumptes importants, per evitar qualsevol mal presagi que pogués afectar els seus plans.[9]
Molts romans creien que paraules, frases o incidents particulars podien tenir contingut profètic dirigit a individus concrets que els havien presenciat o escoltat. Aquests presagis "privats" podien ser acceptats, i els seus beneficis assegurats (o la seva amenaça evitada) mitjançant l'ús d'expressions com ara Accepit omen, arripuit omen ('accepto el presagi, m'hi aferro'). El cònsol Luci Emili Paulus Macedònic, quan estava a punt d'embarcar-se en la seva campanya contra el rei Perseu, va sentir la seva filla dir que el seu gos Persa havia mort; atesa la similitud dels noms i la mort del gos, ho va interpretar com un senyal que Perseu seria derrotat, cosa que així va ser.[10]
L'orador i estadista Ciceró, tot i ser àugur i aparentment convençut que, en mans capaces, oferia un mitjà fiable per predir el futur, era escèptic davant els presagis personals no sol·licitats. Explica la història que Licini Cras es va embarcar cap a Síria després d'ignorar la crida sinistra d'un venedor de figues: Cauneas! ('figues cauneanes!'), paraula amb una sonoritat similar a Cave ne eas! ('Compte, no hi vagis!'), i va ser assassinat durant la campanya. Ciceró va veure aquests esdeveniments com a mera coincidència; només els crèduls podien pensar que eren presagis infausts. A les Vides dels Cèsars de Suetoni, les morts de diversos emperadors són avançades per presagis i somnis; l'emperador Calígula, per exemple, va somiar que estava davant del tron de Júpiter, rei dels déus, i Júpiter el va fer caure del cel a la terra; Calígula va ignorar la premonició i va ser assassinat l'endemà.[11]
Astrologia
[modifica]
En el camp de l'astrologia, els eclipsis solars i lunars (juntament amb l'aparició de cometes i, en certa mesura, la lluna plena ) sovint s'han considerat presagis de naixements, morts o altres esdeveniments significatius al llarg de la història en moltes societats. Un exemple bíblic són els Reis Mags de la narració del Nadal de l'Evangeli de Mateu, que prediuen el naixement de Jesús després de veure l'estrella de Betlem.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «The Heavens - World Treasures: Beginnings - Exhibitions - Library of Congress». loc.gov, 29-07-2010. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2009. [Consulta: 9 d’agost 2026].
- ↑ Princeton. «Omen». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 8 març 2011].
- 1 2 3 4 5 Freedman, David Noel. The Anchor Yale Bible Dictionary. (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2009. ISBN 9780300140057.
- ↑ D. Ogden, A Companion to Greek Religion (2010) p. 151
- ↑ Goldhahn, Joakim. «Bird Divinations in the Ancient World». A: Birds in the Bronze Age: A North European Perspective (en anglès). Cambridge University Press, 2019-10-24. DOI 10.1017/9781108615150.002. ISBN 978-1-108-61515-0.
- ↑ Ciceró. De Divinatione (en llatí), 44 aC. Arxivat 2026-02-21 a Wayback Machine.
- ↑ Wildfang, Robin Lorsch; Isager, Jacob. Divination and Portents in the Roman World (en anglès). University Press of Southern Denmark, 2000. ISBN 978-87-7838-462-1.
- ↑ Donald Lateiner, "Signifying Names and Other Ominous Accidental Utterances in Classical Historiography", Greek, Roman, and Byzantine Studies, (2005), 49.«Archived copy». Arxivat de l'original el 2010-06-14. [Consulta: 30 abril 2010].
- ↑ Plutarch "Life of Marcellus", The Parallel Lives, 30 Apr. 2008, 26 Nov. 2008.
- ↑ «Roman Omens and Divination: How Ancient Romans Interpreted Signs from the Gods» (en anglès). UNRV Roman History. Arxivat de l'original el 2026-02-27. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ The Lives of Twelve Caesars, Life of Caligula 57 Arxivat 2021-07-13 a Wayback Machine.
- ↑ Lewis, Michael; Portegies Zwart, Simon. «The significance of Halley's Comet in the Bayeux Tapestry». A: A. Willemsen & H. Kik, (eds.). Dorestad and Everything After. Ports, townscapes & travellers in Europe, 800-1100. 35. Sidestone Press, 2025-10, p. 123-138. ISBN 978-94-6426-385-5. Arxivat 2026-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Martín, Azucena. «La estrella de Belén: la hipótesis científica de un cometa como origen» (en castellà). Hipertextual, 30-12-2025. Arxivat de l'original el 2026-01-07. [Consulta: 9 agost 2026].
Vegeu també
[modifica]
