Lladre (pel·lícula)
Thief  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Michael Mann |
| Protagonistes | |
| Producció | Jerry Bruckheimer |
| Dissenyador de producció | Mel Bourne |
| Guió | Michael Mann |
| Música | Christopher Franke |
| Fotografia | Donald E. Thorin |
| Muntatge | Dov Hoenig |
| Productora | United Artists |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1981 |
| Durada | 122 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Chicago |
| Color | en color |
| Pressupost | 5.500.000 $ |
| Recaptació | 11.492.915 $ (Estats Units) |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ficció criminal, cinema de robatoris, neo-noir i cinema negre |
| Qualificació MPAA | R |
| Lloc de la narració | Chicago |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      | |
Lladre (títol original: Thief) és una pel·lícula estatunidenca de Michael Mann dirigida l'any 1981. El guió, escrit pel director, és una adaptació de la novel·la negra The Home Invaders de Frank Hohimer. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]A Chicago, Frank, bandit d'alta volada, pacta amb un cap mafiós sense fe ni llei, amb l'esperança d'aconseguir realitzar el seu somni, fundar una família.[2]
Producció
[modifica]Adaptació
[modifica]La pel·lícula està basada en la novel·la The Home Invaders: Confessions of a Cat Burglar de Frank Hohimer, nom de John Seybold (1923-2005), un lladre de joies. Aquesta obra és d'alguna manera el manual del perfecte robatori.[3]
Començaments
[modifica]Lladre és el primer llargmetratge de Michael Mann. Com un home lliure, dirigida dos anys abans i sovint considerada com el seu primer llargmetratge, és de fet un telefilm. Lladre és la primera pel·lícula de l'actor Bruce A. Young, que interpreta aquí un dels mecànics. D'altra banda, James Belushi, no acreditat en Furie, fa oficialment la seva estrena a la pantalla gran.[3] Es tracta igualment del primer paper al cinema de Robert Prosky, llavors amb 50 anys, que era un actor reputat de teatre i de televisió.[4]
Música
[modifica]La banda original de la pel·lícula va ser composta pel grup alemany de música electrònica Tangerine Dream.
Repartiment
[modifica]- James Caan: Frank
- Tuesday Weld: Jessie
- Robert Prosky: Leo
- Willie Nelson: Okla
- James Belushi: Barry
- Dennis Farina: Carl
- William L. Petersen: el gerent del bar Katz & Jammer
- Michael Paul Chan: el cambrer al restaurant xinès
- John Kapelos: un mecànic
- Bruce A. Young: un mecànic
Rebuda
[modifica]Lladre va rebre una rebuda de la crítica favorable, obtenint el 95% de parers favorables en el lloc Rotten Tomatoes, basat en vint comentaris recollits i una nota mitjana de 7.6/10.[5] El crític de cinema Roger Ebert li atribueix la nota de 3.5/4 afegint « És una d'aquestes pel·lícules on sentiu immediatament el poder: aquesta pel·lícula coneix els seus personatges, coneix la seva història i sap exactament que vol dir-nos.[5][6][n 1] »
Premis
[modifica]- Festival de Canes 1981[7]
- En competició oficial per la Palma d'or
- Razzie Awards 1982
- Nomenament al Razzie Award a la pitjor banda original per Tangerine Dream
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Thief. esadir.cat.
- ↑ «Thief». The New York Times.
- 1 2 Secrets de tournage - AlloCiné
- ↑ (anglès)
Lladre a Internet Movie Database (anglès) Secrets del rodatge de «Lladre» a l'Internet Movie Database - 1 2 (anglès) « Thief » - Rotten Tomatoes.
- ↑ (anglès) «« Thief »». Roger Ebert.suntimes.com. [Consulta: 24 setembre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ (anglès) Lladre a Internet Movie Database (anglès) - Internet Movie Database
- ↑ « It's one of those films where you feel the authority right away: This movie knows its characters, knows its story, and knows exactly how it wants to tell us about them.
