ido

Potser volíeu: idò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈi.ðu/
	balear /ˈi.ðo/, /ˈi.ðu/
Occidental:	/ˈi.ðo/

• Rimes: -ido
• Etimologia: (pendent)

Nom

ido m. ‎(només en singular)

1. Llengua artificial derivada de l'esperanto desenvolupada a principis del segle xx.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Ido ^(en) [1]
• Castellà: ido ^(es) [1]
• Esperanto: Ido ^(eo)
• Francès: ido ^(fr) [1]
• Ido: Ido ^(io)
• Neerlandès: Ido ^(nl)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·do (2)
• Anagrames: doi, iod, odi ^(revers)

Vegeu també

• Vikivortaro, edició en ido
• Entrades en ido al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈi.ðo\

Americà: alt /ˈi.do/, baix \ˈi.ðo\

• Rimes: -ido

Nom

ido m. ‎(només en singular)

1. ido

Adjectiu

ido m. ‎(femení ida, plural masculí idos, plural femení idas)

1. boig

Sinònims

• loco

Verb

ido ‎(infinitiu ir)

1. participi masculí singular del verb ir

Miscel·lània

• Síl·labes: i·do (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ido

Francès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Nom

ido m. ‎(incomptable)

1. ido