close
Ir al contenido

Guarda

Guarda
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Guarda
Coordenadas 40°32′11″N 7°16′06″O / 40.536388888889, -7.2683333333333
Capital Guarda
Entidad Conceju de Portugal
 País Prantilla:Geodatos Portugal
Superficii  
 • Total 712,1 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 1056 m s. n. m.
Puebración (2011)  
 • Total 42541 hab.
 Densidá 59,74 hab/km²
Huso horario Hora de Europa Occidental
Código postal 6300–6301
Sitio web oficial

Guarda Prantilla:Audio (español estóricu: Guardia[1] es una ciá i municipiu de Portugal situau ena Región del Centru i la comunidá entermunicipal de Beiras i Serra dela Estrela, capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,[2][3] mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.[4] Está cerca dela raya con España, a unus 40km de Huentis de Oñoro, Salamanca, vía Vilar Formoso. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en Portugal (1056 m)[5] i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela Beira Alta. La Serra dela Estrela, la más elevá en Portugal Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela Beira Alta i la Beira Baxa.

Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.[6] La esplicación delas cincu F es la siguienti:

Farta (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;

Forte (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;

Fria (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;

Fiel (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena Batalla de Aljubarrota;

Formosa (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.[7]

Geografía

[adital | adital cóigu]

Assitiamientu

[adital | adital cóigu]

Limita colos municipius d'Almeida, Belmonte, Covillana, Celorico da Beira, Gouveia, Pinhel, Manteigas i Sabugal. Se topa a una distancia de 37 km de Pinhel (Beira Alta), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de Vilar Formoso (Portugal) i Huentis de Oñoro (Castilla i León, España), 53 km de Covillana (Beira Baja), 56 km dela cima dela Serra dela Estrela (Torre), 71 km de Ciá Rodrigo (Castilla i León, España), 76 km de Viseu (Beira Alta), 98 km de Castelo Branco (Beira Baja), 152 km de Coímbra (Beira Litoral), 163 km de Salamanca (Castilla i León, España), 198 km de Oporto (Douro Litoral), 320 km de Lisboa (la capital de Portugal), 371 km de Madrid (la capital de España), 426 km de Santiago de Compostela, en Galicia (España), 989 km de Barcelona, en Cataluña (España). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i Vilar Formoso) i A23 (entre Torres Novas i Guarda) sirvin la ciá.[8]

Norti-ponienti: Celorico da Beira Norti: Pinhel Norti-salienti: Pinhel
Ponienti: Gouveia Salienti: Almeida
Sul-ponienti: Manteigas i Covillana Sul: Belmonte Sul-salienti: Sabugal

Guarda tien un climi mediterráneu Csb[9] (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de Köppen.

Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
Mes Jen. Feb. Mar. Abr. May. Jun. Jul. Ag. Set. Out. Nov. Diz. Añu
Mássima absoluta °C (°F) 15.2
(59.4)
17.6
(63.7)
23.0
(73.4)
24.5
(76.1)
30.8
(87.4)
33.7
(92.7)
38.3
(100.9)
34.6
(94.3)
36.0
(96.8)
27.0
(80.6)
21.3
(70.3)
15.8
(60.4)
38.3
(100.9)
Media mássima diaria °C (°F) 6.8
(44.2)
8.6
(47.5)
11.4
(52.5)
12.4
(54.3)
16.4
(61.5)
21.2
(70.2)
25.1
(77.2)
25.0
(77.0)
21.1
(70.0)
15.0
(59.0)
10.0
(50.0)
7.8
(46.0)
15.0
(59.0)
Media diaria °C (°F) 4.0
(39.2)
5.4
(41.7)
7.6
(45.7)
8.5
(47.3)
12.0
(53.6)
16.3
(61.3)
19.5
(67.1)
19.5
(67.1)
16.5
(61.7)
11.6
(52.9)
7.5
(45.5)
5.4
(41.7)
11.2
(52.1)
Media mínima diaria °C (°F) 1.2
(34.2)
2.3
(36.1)
3.7
(38.7)
4.6
(40.3)
7.7
(45.9)
11.3
(52.3)
14.0
(57.2)
13.9
(57.0)
11.9
(53.4)
8.3
(46.9)
5.0
(41.0)
2.9
(37.2)
7.2
(45.0)
Mínima absoluta °C (°F) -10.8
(12.6)
-6.2
(20.8)
-8.0
(17.6)
-3.8
(25.2)
-1.8
(28.8)
1.2
(34.2)
4.4
(39.9)
6.0
(42.8)
3.5
(38.3)
-0.6
(30.9)
-7.5
(18.5)
-6.7
(19.9)
-10.8
(12.6)
Precipitación media mm (pulgás) 104.8
(4.13)
71.2
(2.80)
59.4
(2.34)
86.7
(3.41)
86.3
(3.40)
33.9
(1.33)
18.2
(0.72)
10.4
(0.41)
58.2
(2.29)
107.4
(4.23)
127.1
(5.00)
150.6
(5.93)
914.2
(35.99)
Huenti: Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera[10]


Freguesias

[adital | adital cóigu]
Freguesias del municípiu dela Guarda

Las freguesias de Guarda son las siguientis:[11]

Demografía

[adital | adital cóigu]
Gráfica de evolución demográfica de Guarda entre 1864 y 2021

Datus sigún el nomenclátor publicau pol el INE portugués.

Topónimu

[adital | adital cóigu]

Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la civitas Igaeditanorum (Egitania) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á aportau a la certeza de qu'esta ubicación fue en Idanha-a-Velha, en Beira Baxa. fue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los igaeditani, al norti de Guarda, estaban las tierras de los lancienses oppidani cuya capital, la civitas Lancia Oppidana, fue refería comu que se assiataba a poca distancia de la ubicación d'ogañu de Guarda. Esta teoría fue defendía ferozmenti pol el general João de Almeida (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas africanas, nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá.

Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el Castru Tintinolho, cuyo lugal fue llamau «Ward» pol los visigodus.[12][13]

Porta do Sol

Preistoria

[adital | adital cóigu]

Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas pre-ordovícicas (del periodu Cámbrico, el más antiguu del Fanerozoico) están presentis.[14]

Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana

[adital | adital cóigu]
Torre prencipal del castillu de Guarda

En los primerus sieglus de la romanización de la península ibérica, pueblus lusitanus vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los igaeditani, los lancienses oppidani i los transcudani. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la falcata: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu Cabeço de Fráguas.[15] Se defiendi que el ancestral pobláu de Castelos Velhos, de la Eá del Hierru, estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.[16]

Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu Viriato (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual sierra de la Estrella. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.[17][18][17][19] La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol Cepión, cónsul i melital romanu que participó en la Guerra Lusitana, se prouxu en Cabeço de Fráguas, en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138  a. C.[20][21][22][23][20]

Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los visigodus. Más tardi, la región hue ocupá pola cevilización islámica i pol el Reinu d'Asturias. Sulu dispués del procesu de la reconquista cristiana hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.[24]

Dendi la Reconquista cristiana hata 1910

[adital | adital cóigu]

En 1199 Sancho I de Portugal realizó la tresferencia de la diócesis de Egitania a Guarda,[25] a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.[26] Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.[27] La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el Prantilla:Siglo entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el Prantilla:Siglo entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de judíus expulsáus d'España en 1492.[27]

En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de Idanha, l'antigua i importanti ciá romana Egitania,[28] que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los morus (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.[29] La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de Beira Interior.[30]

La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei Sancho I. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual Catedral de Guarda, pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei Juan I. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.[31]

El rei Dionisio i la reina Isabel estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el Palacio Real de Barcelona. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de Trancoso.[32] El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de Bolonia, i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de Vela i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del Tratau d'Alcañices. En 1282, el rei Dionisio realizó las primeras Cortis de Guarda.[33]

Cruceru de Guarda

En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.[34] En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru Prantilla:Sigru.[35]

En 1465 el rei Alfonso V realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.[36][37] En 1475, el príncipi Juan —futuru rei Juan II— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena Batalla de Toru, nel transcursu dela Guerra de Sucession Castellana.[38] Enos añus 90 del sigru Prantilla:Sigru, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.[39] En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, Rui de Pina, planeó el Tratáu de Tordesillas i partió nuna misión diplomática a Castilla.[40] En 1496 i 1497, duranti’l reinau de Manuel I, s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus cristianus nuevus —o marranus—, assín comu ala expulsión delos morus, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.[41] El 22 d’outubri de 1536 empezó la Inquisición, i fue puesta en marcha la persecución contra los hindús —ena India Portuguesa—, los musulmanis i los judíus.[42] Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. Ambrosio Capelo, inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i Lamego.[43]

Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru Prantilla:Sigru

En 1580, duranti’l cursu dela crisi dinástica de 1580, el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala dominación filipina. El obispu resistió endispués al desenlaci dela Batalla d’Alcántara i acontinó tomandu partíu por Antonio, prior de Crato, al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.[44] El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de Felipe II d’España —Felipe I de Portugal—.[45][46]

El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del Conciliu de Trentu, nel contestu dela Contrarreforma dela Igresia católica.[47]

Interior dela Igresia dela Misericordia

En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’estañu en Guarda.[48] En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.[49] Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi Simón de Castro fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena India portuguesa, ondi s’estableció dendi 1734.[50]

En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la Guerra delos Sieti Añus, i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu Almeida. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del tratáu de paz firmau en París.[51] En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.[52] Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de Vale de Estrela, al ponienti dela ciá.[53] Comu resultáu dela invasión napoleónica de Portugal, con tropas mandás pol general francés Loison, se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del traslau dela corti portuguesa a Brasil comu consequencia d’estas invasionis.[54] El 22 de marçu de 1811, el general francés André Masséna decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i Belmonte, lexis delas fortalezas de Ciudad Rodrigo i Almeida. El 3 d’abril del mesmu añu, ena batalla de Sabugal, el militar británicu Wellington ganó contra’l general Jean Reynier, i obligó a Masséna a salil de Portugal.[55] Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena Diócesis de Guarda i ena su vecina diócesis de Pinhel —ogañu tamién nel distritu de Guarda—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela tercera invasión francesa de Portugal conducía por Masséna, justu detrás de Leiría i Lisboa.[56]

En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.[57] En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la torri del homenagi i Porta Nova —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.[53] En 1855 se fundó el Liceu de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu Vergílio Ferreira —escritor galardonau col Premiu Camões—, Eduardo Lourençoensayista i filósofu— i Augusto Gil —poeta neorrománticu—.[58] En 1868, duranti’l reinau de Luis I, se començó a publical en Guarda O Egytaniense, que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.[59] L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.[60] En 1881, la diócesis de Pinhel —incluyendu, a sabel, Almeida— fue estinguía i incorporá ena Diócesis de Guarda.[61] En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei Luis I i dela familia real— la liña ferroviaria de Beira Alta, qu’unía la ciá costera de Figueira da Foz i Vilar Formoso, ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’Uropa.[62][63] En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de Beira Baxa—, conectandu esta ciá i Abrantes, en Ribatejo.[64] El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.[65] En 1897 se fundó, ena ciá, la Escola Normal —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.[66] En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el Sanatoriu Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola Assistencia Nacional alas víctimas dela tuberculosis.[67][68]

El poeta guardensi Augusto Gil

Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol Distritu de Guarda, con especial concentración en Guarda i Seia, periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.[69]

El legendariu poeta guardensi Augusto Gil falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.[70] Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena Primera Guerra Mundial, ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,[71] que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de Salazar —aliáu de Franco en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general Humberto Delgado decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.[72][73] Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al Movimientu delas Fuerças Armás —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i Caetano ena Revolución delos Clavelis, siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.[74]

En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el Hotel Turismo, ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.[75] En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas Renault —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu Delco Remy i endispués Delphi (Autopeças), ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.[76] En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.[77] En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de Seia.[78]

Educación

[adital | adital cóigu]
Campus del Institutu Politénicu de Guarda

En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança:

Enseñança superior

  • IPG —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu—
  • Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau—

Enseñança secundaria

  • Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé
  • Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque

Enseñança privá

  • Ensiguarda
  • Institutu de San Miguel
  • Colegiu dela Cerdeira
  • Conservatoriu de Música de San José de Guarda

La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas.

Economía

[adital | adital cóigu]

Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.[79][80][81][82][83][84][85][86][87]

Infraestruturas i accessibilidadis

[adital | adital cóigu]

El municipiu está servíu por una güena rede viaria:

  • A25 — Une la ciá con España i Aveiro.
  • A23 — Une la ciá col sul (Torres Novas) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con Lisboa, con confluencia ena A1.
  • IP2 — Une la ciá col norti (Bragança) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—.
  • IP5 — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis.
  • EN16
  • EN18
  • EN221
  • EN233

Ferrovías

[adital | adital cóigu]

Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias:

Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’Uropa.

Plataforma logística i otras

[adital | adital cóigu]

Nel municipiu dessisti la PLIE —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’Uropa.

Nel municipiu dessisti la barragi del Caldeirão, importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística.

Gastronomía

[adital | adital cóigu]
Embutíus tradicionalis ena región de Guarda

La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau Lagareiro, que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al mari.

El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —morcilla, farinheira i chorizu—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de carquesa tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.

Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre malandrinho, o el javalín con frijonis.

Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —champiñonis— de Trancoso, i la sopa de castañas —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.[88]

Deportis

[adital | adital cóigu]

El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.[89] Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,[90] el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,[91] el CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador[92] i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al fútbol sala.[93]

Patrimoñu

[adital | adital cóigu]
Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu
  • Catedral de Guarda

Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu góticu i manuelinu.[94] La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.[95]

  • Castillu de Guarda

El castillu fue declaráu Monumentu Nacional el 16 de junhu de 1910.[96] La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru Prantilla:Sigru, se produxu entri los sigrus XII i XIV.[97]

  • Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda —atual Museu de Guarda
  • Anta de Pêra do Moço —monumentu megalíticu—
  • Torri delos ferrerus —ferreiros —parti delas murallas medievalis—
  • Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu
  • Capilla de Nuestra Señora de Mileu
  • Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu
  • Huenti de Dorna
  • Igresia de San Vicente
  • Igresia dela Misericordia
  • Cruceru o picota —pelourinho— de Guarda
  • Castru de Jarmelo —lugal construíu ena época prerromana
  • Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu
  • Castru de Tintinolho, lugal importanti enas guerras entri lusitanus i romanus
  • Solar na Rua do Encontro —casa construía nel sigru Prantilla:Sigru o XVI que, a finalis del sigru Prantilla:Sigru, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
  • Casa das Chaves Bandarra —Casa delas llavis Bandarra—, ena Calli Sancho I
  • Huenti —chafariz— dela Alameda de Santo André

Germanamientus

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)
  2. Cita web |url=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015
  3. |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015
  4. Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
  5. harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442
  6. Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015
  7. Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
  8. Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015
  9. aemet.es, Atlas climáticu ibéricu.
  10. 1981-2010 Climate Normals - Guarda. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.
  11. «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias». Diário da República (en portugués). 28 de enero de 2013. Consultado el 5 de abril de 2022.
  12. «Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal)». Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com (en portugués). 10 de jeneru de 2012. Consultado el 14 d'abril de 2015.
  13. «Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho)». SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico (en portugués). Consultado el 14 d'abril de 2015.
  14. «The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu)». SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) (en inglés). Consultado el 1 de mayu de 2015.
  15. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas "Turismo e Eventos"
  16. Alarcão, Jorge (2006). «Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV». Revista Portuguesa de Arqueologia (en portugués) 9: 137. Consultado el 16 d'abril de 2015.
  17. 1 2 Pérez Vilatela, 2000, p. 261.
  18. Amílcar Guerra, 1992, p. 14.
  19. Amílcar Guerra, 1992, p. 15-16.
  20. 1 2 Sánchez Moreno, 2002, p. 152.
  21. Pastor Muñoz, 2009, p. 48.
  22. López Melero, 1988, p. 260-261.
  23. Pastor Muñoz, 2009, p. 41, 48.
  24. «Viagens na Nossa Terra! - Guarda». Colégio Internato dos Carvalhos (en portugués). 1 de mayu de 2011. Archivado desde el original el 15 d'abril de 2015. Consultado el 14 d'abril de 2015.
  25. Prantilla:Versalita, Reinhard. Universidad de Bielefeld), ed. Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom. p. 9.
  26. de la Torre Rodríguez, 1998, p. 789.
  27. 1 2 Fonseca Moretón, 2004, p. 442.
  28. «Diocese da Guarda». Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados (en portugués). Archivado desde el original el 16 d'abril de 2015. Consultado el 16 d'abril de 2015.
  29. «A Lenda da Gardunha». Centro de Estudos Ataíde Oliveira (en portugués). Archivado desde el original el 16 d'abril de 2015. Consultado el 16 d'abril de 2015.
  30. «Histórias e sabores - Guarda». Histórias e sabores (en portugués). 20 de febreru de 2007. Consultado el 16 d'abril de 2015.
  31. «Catedral da Guarda / Sé da Guarda». SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico. Consultado el 16 d'abril de 2015.
  32. Pero Sanz, José Miguel (2011). Santa Isabel. Arcaduz 112 - www.palabra.es. p. 41. ISBN 978-84-9840-546-0. Consultado el 16 d'abril de 2015.
  33. Midosi, Paolo (1828). «Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne». A.Redford and W.Robins (en inglés). Careful Examination of the National Laws and Historial Records. p. 49. Consultado el 17 d'abril de 2015.
  34. Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, Castelos em Portugal, Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949), Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.
  35. José Miguel Carreira Amarelo, A Escola Episcopal da Sé da Guarda, Revista do Instituto Politécnico da Guarda, pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.
  36. Maria Helena Cruz Coelho, A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV, Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra, 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.
  37. Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João, Arquivo Municipal de Lisboa, p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.
  38. Amadeu Ferreira, Mimória Scrita de Sendin, Mimória Scrita de Sendin, 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.
  39. Guarda, Solares de Portugal, 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.
  40. Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências, Educa já!, 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.
  41. Giuseppe Marcocci, A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar, Scuola Normale Superiore, Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.
  42. I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765, Brill, 2001, pp. 345-347.
  43. José Pedro Paiva, Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613), Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa, p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.
  44. José Pedro Paiva, Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580, University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura, 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.
  45. João de Portugal, bispo da Guarda, Geni.com. Consultau el 21 d’abril de 2015.
  46. José Pedro Paiva, Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640, Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura, 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.
  47. Grande enciclopédia portuguesa e brasileira, 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.
  48. Manoel Fernandes Thomaz, Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal, Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.
  49. Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos, Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.
  50. François Soyer, Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730), University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.
  51. Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763, Arquivo Histórico Militar. Consultau el 25 d’abril de 2015.
  52. D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna, Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico. Consultau el 25 d’abril de 2015.
  53. 1 2 Vanessa Maria Costa Pita, A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado, Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  54. Hugo Miguel Carriço, Invasões Napoleónicas, História de Portugal. Consultau el 25 d’abril de 2015.
  55. Cronologia das invasões francesas - 1811, O Portal da História - As invasões francesas. Consultau el 25 d’abril de 2015.
  56. Maria Antónia Lopes, Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal, Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  57. Guarda - Uma cidade talhada no granito, Café Portugal, 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.
  58. Gustavo Brás, Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos, Público, 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  59. Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX, vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  60. História, Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  61. História de Almeida, Município de Almeida, 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  62. 130 Anos da Linha da Beira Alta, Rota da Bairrada, 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  63. Gazeta dos Caminhos de Ferro, Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  64. Linha da Beira Baixa, Gazeta dos Caminhos de Ferro, pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  65. De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta, O Interior, 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  66. Carlos Fontes, Formação de professores, Navegando na Educação. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  67. Notícias, Portal Oficial da Ordem dos Médicos, 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  68. 106 anos do Sanatório Sousa Martins, Sapo Videos, 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  69. O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda, Arquivo Distrital da Guarda. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  70. Obras de Augusto Gil (1873-1929), Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa. Consultau el 1 de mayu de 2015.
  71. Primeira República, Infopédia - Dicionários Porto Editora. Consultau el 1 de mayu de 2015.
  72. Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958, PCP «O Militante», outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.
  73. “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões, RTP - Lusa, 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.
  74. Carlos Barroso Esperança, Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril, Revista Praça Velha, p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  75. A Guarda com turismo em 2050, O Interior, 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.
  76. «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”», O Interior. Consultau el 1 de mayu de 2015.
  77. Escola - Apresentação, IPG - Escola Superior de Saúde. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  78. História do Instituto, IPG. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  79. Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda. Admestrela, 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  80. Declaração Ambiental 2013. Coficab Portugal, 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  81. Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda. Admestrela, 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  82. Empresas no Parque Industrial - Guarda. Portugalio.com. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  83. Guarda, Portugal. Sodecia. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  84. Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  85. Metalguarda - Indústria Metalúrgica. Metalguarda. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  86. Historial. Egiquímica. Consultau el 29 d’abril de 2015.
  87. Fumeiros da Guarda. Europages. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  88. Gastronomia da Guarda. Costasur. Consultau el 23 d’abril de 2015.
  89. Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  90. História. Clube de Montanhismo da Guarda. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  91. Clubes Filiados na AAG. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  92. Associativismo Desportivo / Cultural. Freguesia da Guarda. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  93. Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas. zerozero.pt. Consultau el 5 de mayu de 2015.
  94. Martín López, 2012, p. 9.
  95. Cardoso Rosas, 1996, p. 535.
  96. Decreto nº 38:147. Diario do Governo nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.
  97. Castelo da Guarda. Sistema de Informação para o Património Arquitectónico.
  98. 1 2 3 4 5 Associação Nacional de Municípios Portugueses (ed.). «Geminações de Cidades e Vilas» (en portugués). Archivado desde el original el 11 de diciembre de 2019. Consultado el 14 de julio de 2013.

Bibliografía

[adital | adital cóigu]

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]