Kurt Cobain

Kurt Donald Cobain (Aberdeen, 20 di Fevrâr 1967 – Seattle, 5 di Avrîl 1994) al è stât un cjantautôr e ghitarist american, famôs par jessi stât l’autôr principâl e il gnerf de clape rock dai Nirvana. Al è considerât une des figuris plui impurtantis e rapresentativis de musiche rock de fin dal XX secul, deventant la figure di riferiment de Generazion X e dal gjenar grunge.
Biografie
[cambie | modifiche il codiç]I prins agns e la scuvierte de musiche (1967-1986)
[cambie | modifiche il codiç]Nassût tal stât di Washington in une famee de classe lavoradore, la sô infanzie ven savoltade dal dolôr fadiôs daspò dal divozi dai siei gjenitôrs tal 1976. Chest aveniment al à segnât par simpri la sô personalitât e la sô sensibilitât.

In tal periodi de sô zoventût al à scuviert la musiche punk rock, che e je deventade une valvule di sfogament par dutis lis sôs rabiis. Al à tacât a sunâ la ghitare e a fâ i prins pas cun diviers grops locâi, cognossint ancje Krist Novoselic, cul cuâl al varès fondât la band dal so destin.
La sô esperience cun i Nirvana (1987-1991)
[cambie | modifiche il codiç]
Tal 1987 Cobain e Novoselic a àn fondât i Nirvana. Daspò di un prin album cul titul Bleach (publicât tal 1989 par la etichete indipendente Sub Pop), tal 1991 al ven fûr la lôr opare mestre: Nevermind.

Graciis al grant sucès de cjançon Smells Like Teen Spirit, l'album al à sblancjât sul marcât mondiâl, disturbant il domini dal pop popolâr de epoche. La musiche dai Nirvana, une misture distuarte di rabie punk, pop e metal, e à definît l'epoche dal "Grunge" di Seattle (insiemit a clapis tant che i Pearl Jam, Soundgarden e Alice in Chains). Cobain, parò, nol cjatâve pâs cun chest rûl di "purtavôs di une generazion" che i media i àn dât cul fadiôs pês di jessi un mît.
La lote personâl, il matrimoni e la fin (1992-1994)
[cambie | modifiche il codiç]Tal 1992 Cobain al à maridât la cjantante Courtney Love (leader de clape Hole), cun jê al à vût la fie Frances Bean. Chestis agns a son stâts però tormentâts de sô fadiose dipendence des sostancis (in particolâr la eroine) e di dolôrs cronics al stomi che a varan un fuart impàt in su lis sôs liniis creative e in su la sô salût de bande fisiche e mentâl.

Tal 1993, i Nirvana a àn publicât In Utero, un disc une vore plui scûr e crût di Nevermind, che al voleve jessi un tornâ a lis sonoritâts dal prin album e une rute fûr dai clârs comerciâls dal mainstream. Ai 5 di Avrîl dal 1994, tal pont plui alt de sô disperazion, Cobain si è gjavât la vite inte sô cjase di Seattle a dome 27 agns. La sô muart e à sglonfât il famôs e trisc "Club dai 27" insiemit a altris grancj tant che Jimi Hendrix, Janis Joplin e Jim Morrison.
Influençs e colaborazions de bande alternative
[cambie | modifiche il codiç]La passion par John Lennon
[cambie | modifiche il codiç]Kurt Cobain al jere un grant amiradôr de figure di John Lennon, che al considerâve di tancj il sô Beatle preferît. Al jere soredut innamorât dal so mût di messedâ la bielece de melodie pop cul rûf e sgarfant dai siei sgarfantis vosadis rudes, un contrast de bande d'art che al à influençât in mût incalcolabil la sô linie di scriture par i Nirvana.
Il leam cul moviment des "Riot Grrrl"
[cambie | modifiche il codiç]Fuartementri impegnât cuintri il sesisim e i prejudizis de societât, Cobain al à simpri sostegnût la sena punk feminisite de citât di Olympia e il moviment des riot grrrl (cun clapis tant che i Bikini Kill). Al à vût un leam di amôr cun la batariste Tobi Vail, e propit une scrite cul spray fate de cjantante Kathleen Hanna sul mûr de sô cjase ("Kurt Smells Like Teen Spirit") e varà dât il non a le cjançon dai Nirvana che al à sblancjât tal marcât mondiâl.
Lis corentis colaborazions: Lanegan, i Melvins e i Go Team
[cambie | modifiche il codiç]Cobain nol à mai piardût di voli la sene underground, al a vût simpri colaborazions e relazions:
- Mark Lanegan: Amì di un pieç dal cjantant dai Screaming Trees, Cobain al à scomenzât un progjet colaterâl cun lui tal 1989 sot il non di The Jury, regjistrant versions di tocs blues di Lead Belly (tant che Where Did You Sleep Last Night, che i Nirvana a sunaran tal lôr conciert dal vîf par MTV). Cobain al à ancje sunât la ghitare e fat i coris tal prin album soliste di Lanegan, The Winding Sheet (1990).
- I Melvins: Grop fondamentâl de bande artistiche par Cobain, Buzz Osborne al è stât colui che i à fat cognossi Krist Novoselic, e Dale Crover al à sunât la batarie tes primis sessions dai Nirvana e in tal prin album Bleach. Tal 1993, Cobain al à colaborât coprodusint e sunant la ghitare e lis percussions par cetancj tocs dal famôs album Houdini.
- The Go Team: Tal 1989, Cobain al à sunât la ghitare (sot il pseudonim di "Kurdt Kobain") tal singul a 7 poleârs Scratch It Out / Bikini Twilight de clape lo-fi The Go Team, un proget creât di Calvin Johnson (l'inventôr de etichete K Records, de cuâl Cobain si jere fat fâ un famôs tatuaç sul braç) e de sô compagne di epoche Tobi Vail.
L'ereditât e l'impat culturâl
[cambie | modifiche il codiç]Cobain al è considerât un dai scritôrs di cjançons plui dotâts e plens di sensibilitât de sô generazion. La sô rabiose ma ancje sperançose vision, la sô sgarfante ghitare e lis sôs posizions cuintri la omolofobie, il razisim e la misogjinie (temis che al a difindût simpri cun fuarce sui palcs) a àn lassât un gnerf ineliminabîl in te culture pop e alternative.
La colaborazion cun William S. Burroughs
[cambie | modifiche il codiç]Kurt Cobain al jere un grant fan di Burroughs. Tal 1993, i doi a àn regjistrât cul mètodi dal "cut-up" l'EP The "Priest" They Called Him, dulà che la ghitare distorte e distorcolade di Cobain e fâs de sfondre ae vôs strunida dal scritôr, inte sole volte che si àn cjatât in persone a Lawrence, Kansas.
Discografie in studi (cun i Nirvana)
[cambie | modifiche il codiç]Dal vîf e antologjiis fondamentâls
[cambie | modifiche il codiç]- MTV Unplugged in New York (1994)
- From the muddy banks of the Wishkah (1996)