Vlad III Tepes

Copia supausada, realizada cap a 1560, d'un portrèit originau de Vlad III Tepes.

Vlad III Tepes (cap a 1431, Targoviste - deceme de 1476, Bucarèst), tanben aperat Vlad l'Empalaire o Dracula, es un prince de Valaquia deu sègle XV. Figura importanta deus conflictes tà controlar aquera region tampon situada enter l'Empèri Otoman e lo reiaume d'Ongria, n'estó lo prince en 1448, de 1456 a 1462 e en 1476. La soa vita es vaduda celèbra per la soa luta contra los Otomans e la soa crudelitat – en partida – legendària.

Biografia

Neishut segon la legenda dens la vila de Sighisoara en 1431 (mes mei probablament dens la vila de Targoviste), Vlad III Tepes èra lo hilh de Vlad II Dracul, prince de Valaquia de 1436 a 1447. En aqueth temps, Valaquia èra una region somesa a las lutas d'influéncia regionaus enter Ongrés e Otomans e a tensions intèrnas entre l'aristocracia, los mercands e los boiars (los proprietaris terrians). Aqueths conflictes entrainavan ua instabilitat politica cronica e temptativas regularas d'usurpacion deu poder. Per exemple, en 1447, ua intervencion militara ongresa s'acabè per la mort de Vlad II e lo son remplaçament per Vladislas II, un prince gessida d'ua dinastia rivau.

Adolescent, Vlad III estó enviat com ostatge a la cort otomana on aprenó l'art de la politica e de la guèrra. En 1448, podó atau amassar un contingent de cavaleria turca tà repréner brèument lo contròle de Valaquia. Totun, Vladislas II arribè a repréner possession deu son tròne après dus mes de guèrra. Vlad III s'exiliè alavetz dens las diferentas principautats de la region. En 1456, profieitant deu caos provocat per las ofensivas otomanas consecutivas a la presa de Constantinòple, podó un còp de mei atacar dab l'ajuda deus Turcs. Vladislas II estó tuat durant un combat e Vlad III podó préner possession de Valaquia. De 1456 a 1462, s'esforcè de bastir un estat centralizat en redusint l'influéncia deus boiards e en creant d'institucions modèrnas. En 1462, rompó dab l'aliança turca, s'engatgè dens ua guèrra aus costats d'Ongria e enterprenó ua contra las províncias otomanas de la vath de Danubi. Lo sultan Murad II repliquè en enviant ua importanta armada contra Valaquia. Vlad III ensagè de la ralentir per accions de guerilha e de terror, mes estó batut e obligat de's hugir. Los Otomans qu'ac remplacèn peu son frair Radu II. Capturat peus Ongrés, maucontents deus sons excès, Vlad III s'intallè a Bucarèst après la soa liberacion. Segon la legenda, seré a l'origina deu desvolopament de la vila. En 1476, estó un cóp de mei elegit prince de Valaquia, mes estó assassinat quauques mes mei tard. Lo son cap estó enviat au sultan otoman.

Après la soa mort, mantua legenda sagnosa estó escrivuda tà descreditar lo son regne. Aqueths racontes son a l'origina de las legendas deus camps de victimas empaladas durant lo son regne e deu personatge de Dracula, lo vampiri malefic e sadic creat per Bram Stoker dens lo son roman eponime. La realitat es mei nuançada. Dens un contèxte politic incertan, Vlad III ordenè mantua purga sagnosa contra los sons adversaris e los sons combats contra los Otomans estón mercats per ua violéncia extrèma. Totun, los racontes de crudelitat excessiva apareishón a partir de 1457. Estón l'òbra deus mercands saxons de Transilvània desirós de sostiéner rivaus au tròne de Valaquia. En Romania, l'imatge actuau de Vlad III, considerat com un fondator deu país, es atau relativament bona.

Annèx

Ligams intèrnes

• Dracula.
• Valaquia.

Bibliografia

• (fr) Laurence Harf-Lancner, « Dracula : les métamorphoses d'un prince roumain », L'Histoire, n° 131,‎ març de 1990, pp. 34-41.
• (fr) Jean Nouzille, La Moldavie. Histoire tragique d'une région européenne, París, Éditions Belier, 2004.
• (en) Kurt W. Treptow, Vlad III Dracula : The Life and Times of the Historical Dracula, Portland, Center For Romanian Studies, 2000, 240 p.