close
Vés al contingut

A cappella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Conté arxius de so
Més info

La música a cappella és una locució que vol dir música coral sense acompanyament instrumental. El terme prové de l'italià, i es refereix al fet que a les capelles cristianes es cantava sense acompanyament instrumental. Inicialment, s'aplicava només a la música religiosa. Amb el temps, el terme es fa servir per a qualsevol música vocal sense acompanyament instrumental.[1][2] Els arranjaments de música pop per a petits conjunts a cappella inclouen normalment una veu cantant a la melodia principal, un cantant a la línia de baix rítmic i la resta de veus contribuint a l'acompanyament polifònic.

En català s'escriu amb cursiva com a estrangerisme no adaptat.[3]

Tradicions religioses de cant a cappella

[modifica]

El cant gregorià és un exemple de cant a cappella, així com a la majoria música vocal sagrada del Renaixement, malgrat que hi hagi una llarga tradició de cantar el primer amb acompanyament d'orgue, i que -modernament- la segona sovint s'interpreta amb instruments doblant veus, seguint el que es creu que era una pràctica habitual. En la mateixa mesura, els madrigals, fins al seu desenvolupament al primer barroc en què es comença a interpretar amb acompanyament instrumental, és sovint una forma a cappella.[4]

Cristianisme

[modifica]

Esglésies cristianes actuals que condueixen els seus serveis religiosos sense acompanyament musical inclouen els Amish, els Antics Baptistes Regulars, els Baptistes Primitius, els Germans de Plymouth, la majoria d'Esglésies de la congregació de les Esglésies de Crist, els Antics Germans Baptistes Alemanys, algunes esglésies presbiterianes exclusivament salmòdiques i l'Església Ortodoxa de l'est. Molts Mennonistes també realitzen els seus serveis sense instruments.

Aquest estil d'interpretació, aplicat a la música polifònica va començar a desenvolupar-se a Europa al voltant de final de 1400. Sovint s'ha identificat l'inici d'aquesta pràctica amb les obres de Josquin Desprez. Recerques han mostrat que Les obres de Palestrina, al segle xvi, són considerats exemples excel·lents. Com que no es van escriure parts instrumentals, els estudiosos posteriors pensaven que el cor cantava sense acompanyament, però recerca més recent ha provat que un orgue o altres instruments "doblaven" exactament algunes de les parts vocals. Després de Palestrina, la cantata va començar a ocupar el lloc de la música a cappella.[5]

Judaisme

[modifica]

Els serveis religiosos tradicionals del judaisme no inclouen instruments musicals. És prohibit tocar un instrument durant el Sàbat. La prohibició ha estat relaxada a moltes Reformes i algunes congregacions conservadores. De manera similar, quan famílies jueves o corals grans canten cançons tradicionals de Sàbat conegudes com a zemirot, fora del context formal dels serveis religiosos, normalment ho fan a cappella. Les celebracions de Bar mitsvà i Bat mitsvà del Sàbat van sovint acompanyats de corals que canten a cappella. A més, molts jueus consideren que el període de quaranta-nou dies de l'Ómer entre Péssah i Xavuot ha de ser una època de semipenitència en què la música instrumental no és permesa. Això ha conduït a una tradició del cant a cappella de vegades conegut com a música sefirà.[6]

Islam

[modifica]

Alguns musulmans han adoptat la forma de música a cappella des que l'Islam tradicional prohibís la utilització d'instruments excepte alguna percussió bàsica. Les obres a cappella musulmanes són anomenades anasheed.

Emular instruments

[modifica]

Les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten a cappella; de vegades poden intentar emular els instruments reproduint la melodia amb els seus acords vocals o amb algunes de les tècniques de la música vocal sense text. Per exemple, "Twilight Zone" de 2 Unlimited era cantada a cappella com a instrumentació a la comèdia de televisió Thompkins Square.[7] Un altre exemple famós d'emulació d'instruments a través del cant és el tema per a la sèrie The New Addams Family.[8] Grups com Vocal Sampling o Undivided intenten emular sons llatins a través del cant a cappella. L'artista vocal Bobby McFerrin és famós per les seves emulacions.[9]

El beatboxing és un estil a cappella de la comunitat hip-hop o rap.[10][11] A cappella pot ser descrit també com la utilització només de les pistes d'un enregistrament multipista instrumental i vocal, per a ser remesclada o enregistrat a discs de vinil per a DJ. Alguns artistes de vegades treuen al mercat cançons dels seus enregistraments més populars que els fans poden remesclar. Un exemple és el de Danger Mouse, que va remesclar The Black Album de Jay-Z amb el The White Album dels Beatles, creant The Grey Album.[12]

[modifica]

Als Estats Units de començaments del segle xx, un dels primer grups destacats del gènere van ser el Mills Brothers.[13] Als anys 1940 es van popularitzar els quartets de barbershop, que habitualment cantaven en barberies i es caracteritzaven per una textura musical molt homofònica (close harmony).[14] Els King Singers van agafar el relleu a la dècada del 1960,[15] i el gènere va aconseguir una nova renaixença a partir dels anys vuitanta, estimulada per l'èxit de cançons gravades per artistes com The Manhattan Transfer, Bobby McFerrin o Boyz II Men.[16]

Als Països Catalans, el septet femení Stupendams (1988-1996) va popularitzar el cant a cappella a Barcelona a la decada dels 90.[17] El grup Cor de Teatre, sorgit a Banyoles, és un dels projectes amb major reconeixement internacional.[18] Les barcelonines Les Fourchettes recuperen l'estil estatunidenc de mitjans segle xx;[19] mentre que Zinc està formada per cantants provinents de diverses formacions vocals catalanes i incorporen el beatbox al seu repertori.[20] A Mallorca, el sextet O'Veus s'ha fet conegut per versionar èxits clàssics i actuals.[21] El grup valencià Melomans el 2022 va obtenir dos primers premis: Best World/Folk Album i Best Jazz/ BigBand Song per «Quisiera ser», i dos segons premis: Jazz/BigBand Album i Professional Arrangement, atorgats per la Contemporary A Cappella Society.[22] El seu disc De cada dècada fa un homenatge unes de les cançons més icòniques del pop espanyol, «reinterpretades amb un estil a cappella modern i actualitzat».[22]

Alguns grups contemporanis que canten a cappella a la resta del món: Banana Boat (Polònia), Les Charbonniers de l'enfer (Quebec), Cosmos (Letònia), Les Double Six (França), Wise Guys, Van Canto i Die Prinzen (Alemanya),[23] Ladysmith Black Mambazo i Mahotella Queens (Sud-àfrica), Rockapella, Pentatonix, The Swingle Singers, Naturally 7 i Home Free (Estats Units), Pikkardiyska Tertsiya (Ucraïna), Rajaton (Finlàndia), The Real Group (Suècia), Riltons Vänner (Suècia), (França), The Voca People (Israel) i Vocal Sampling i Gema 4[24] (Cuba).

Festivals

[modifica]
  • Girona a Cappella: festival creat a Girona que té lloc des de 2012 al mes de maig.[25][26]
  • International Championship of Collegiate A Cappella
  • Varsity Vocals

Referències

[modifica]
  1. ↑ RCC. «a cappella | enciclopedia.cat» (en a cappella). Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 28 agost 2022].
  2. ↑ Cain, Noble «Choral Music and Its Practice: with Particular Reference to A Cappella Music». Witmark & Sons [Nova York], 1932. OCLC: 20457235.
  3. ↑ «Fitxa 7487/2: a cappella». Optimot, 18-08-2022. [Consulta: 17 març 2024].
  4. ↑ Ferguson, Everett «A Cappella Music in the Public Worship of the Church». Biblical Research Press [Texas], 1972. OCLC: 539868.
  5. ↑ «a cappella» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2015-08-09. [Consulta: 28 agost 2022].
  6. ↑ «Chicago Jewish A Cappella - Sefirat Omer» (en anglès). Shircago. Arxivat de l'original el 2013-02-01. [Consulta: 17 juny 2012].
  7. ↑ «Spotlight: 2 Unlimited». Music & Media 9 (4). 25 January 1992: 17.
  8. ↑ «Addams Family Theme - Strate Vocalz - (1998) Music Video (VHS Capture)» (YouTube) (en anglès), 01-04-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 18 juliol 2026].
  9. ↑ «Bobby McFerrin: Spontaneous Inventions». JazzTimes. Arxivat de l'original el 3 de juny 2023. [Consulta: 12 maig 2026].
  10. ↑ Pauley, Jared. Freestyle rap (en anglès). 1. Oxford University Press, 2012-07-10. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.a2224354. Arxivat 2018-10-10 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Girona A Cappella Festival 2022: Rap de Girona». Empordà, 06-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-28. [Consulta: 28 agost 2022].
  12. ↑ Rambarran, Shara. «Give Life Back to Music Remixing Music». A: Virtual Music Sound, Music, and Image in the Digital Era.. New York: Bloomsbury Academic & Professional, 2021. ISBN 978-1-5013-3362-0. OCLC 1236265553.
  13. ↑ «The Mills Brothers». The Vocal Group Hall of Fame. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2026. [Consulta: 12 maig 2026].
  14. ↑ «History of the Barbershop Quartet, A Time-Honored Tradition», 8 maig 2012. Arxivat de l'original el 2014-10-26. [Consulta: 23 juliol 2012].
  15. ↑ «The King's Singers Celebrate Their Golden Anniversary With Midday Masterpieces» (en anglès). Midday Masterpieces, 14-11-2017. Arxivat de l'original el 2025-04-27. [Consulta: 18 juliol 2026].
  16. ↑ Kane, Jessica. «Top 10 A Cappella Records From The 20th Century» (en anglès). The A Cappella Blog, 29-05-2017. Arxivat de l'original el 2019-12-15. [Consulta: 18 juliol 2026].
  17. ↑ Hormigón, Juan Antonio; Juan, Inmaculada de. Directoras en la historia del teatro español, 1550-2002: 1930-2002. A-L. Volumen II (en castellà). Asociación de Directores de Escena de España, 2003, p. 198. ISBN 978-84-95576-28-6. Arxivat 2026-01-06 a Wayback Machine.
  18. ↑ Castillo, Màxim; Arcarons, Clàudia. «David Costa: "Som uns malabaristes de la veu i del teatre físic"». Cadena SER, 29-06-2025. Arxivat de l'original el 2025-08-05. [Consulta: 18 juliol 2026].
  19. ↑ «LES FOURCHETTES». Joventuts Musicals de Catalunya. [Consulta: 18 juliol 2026].
  20. ↑ «Zinc i acció». Recomana.cat. [Consulta: 18 juliol 2026].
  21. ↑ «Una nit inoblidable en Raixa amb la música a cappella del grup O’Veus». Consell de Mallorca, 26-07-2025. [Consulta: 18 juliol 2026].
  22. 1 2 «Els valencians Melomans fan història en guanyar quatre premis CARA, els considerats Grammy de la música a cappella». À Punt, 02-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-28. [Consulta: 28 agost 2022].
  23. ↑ Ide, Robert «Die Prinzen A cappella in Berlin: „Schmeißt den Schlagzeuger raus!“» (en alemany). Der Tagesspiegel Online, 06-09-2019. Arxivat de l'original el 2022-08-28. ISSN: 1865-2263 [Consulta: 28 agost 2022].
  24. ↑ «Avui al NEC: La música a cappella de Gema 4». Arxivat de l'original el 2022-08-28. [Consulta: 28 agost 2022].
  25. ↑ TV3. «El Girona a Cappella Festival fa 10 anys». Telenotícies comarques -. CCMA. Arxivat de l'original el 2022-08-28. [Consulta: 28 agost 2022].
  26. ↑ «Neix el Girona A Cappella Festival». MusiCat, 2012. Arxivat de l'original el 2022-08-28. [Consulta: 28 agost 2022].

Bibliografia complementària

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A cappella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_cappella&oldid=37967001»