Comissari Europeu
|
|||||
| Llista | list of EU Commissioners (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
Un Comissari Europeu és un dels membres de la Comissió Europea. Aquesta Comissió, liderada pel President de la Comissió, està formada per un representant dels estats integrats dins la Unió Europea, sent actualment 27 el seu nombre.
El President de la Comissió assigna a cada representant una cartera, equivalent als ministeris nacionals, excepte els Vicepresidents, que comparteixen aquesta responsabilitat amb una altra cartera.
Els Comissaris són nomenats per cada estat membre així com pel President de la Comissió, i necessiten l'aprovació del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
Col·legi de comissaris
[modifica]El Col·legi de Comissaris de la Unió Europea és el màxim òrgan intern polític i administratiu de la Comissió,[1] la institució que a la Unió Europea exerceix la funció executiva, així com el format institucional en el qual es constitueix. Reuneix els 27 Comissaris europeus, incloent-hi el President i Vicepresidents de la Comissió. També participa en les seves reunions, amb veu però sense vot, el Secretari General de la Comissió.
Encara que poden emprar-se tots dos termes sense fer diferència, el Col·legi de Comissaris es diferencia de la Comissió Europea en fer referència exclusivament a l'òrgan polític que integra els comissaris, mentre que aquella pot referir-se també a la institució global, incloent-hi tota l'administració que l'assisteix. El Col·legi de Comissaris pot equiparar-se esquemàticament els Consells de Ministres o Gabinets nacionals.
Composició
[modifica]El Col·legi de Comissaris consta de 28 membres, procedents de cada un dels Estats de la Unió. El Col·legi o Comissió és nomenat per decisió del Consell Europeu, adoptada per majoria qualificada i prèvia investidura del Parlament Europeu obtinguda en un vot d'aprovació conjunta recolzat per la majoria simple de la Cambra. El Col·legi pot cessar de manera conjunta per conclusió del seu mandat quinquennal, per dimissió col·lectiva a instància del seu President, o per l'adopció d'una moció de censura pel Parlament Europeu, aprovada per majoria de dos terços dels seus diputats.
Els Comissaris europeus, que integren el Col·legi, poden classificar-se jeràrquicament d'acord amb el següent esquema:[2]
- el President de la Comissió, que presideix també el Col·legi;
- els 7 Vicepresidents de la Comissió, que poden alhora separar-se així:
- el Primer Vicepresident, d'existència potestativa, podent existir diversos,
- l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, que és, amb caràcter consumat, un dels Vicepresidents de la Comissió,
- 5 altres Vicepresidents que puguin existir per decisió del President;
- els altres Comissaris Europeus que disposin d'una cartera específica o departament;
- els Comissaris sense cartera (d'existència també facultativa).
Funcionament
[modifica]Els comissaris que integren el Col·legi es relacionen entre si basant-se en dos principis de funcionament polític principals, que són consubstancials a la mateixa Comissió Europea:
- el principi de col·legialitat, de conformitat amb el qual tots els membres de la Comissió responen solidàriament de les polítiques desplegades i de les decisions adoptades al Col·legi de Comissaris, en un esperit de lleialtat institucional;
- el principi de jerarquia interna, que ordena als comissaris segons el seu nivell a la cadena de comandament i protocol.
Existeixen dues regles més, que defineixen les relacions funcionals que regeixen entre els comissaris i els seus departaments amb els altres membres del Col·legi:
- el principi presidencial,[3] què reserva al President de la Comissió les funcions d'orientació política, organització funcional i direcció administrativa de la Comissió i dels membres del Col·legi;
- l'principi d'eficàcia, de conformitat amb la qual les decisions adoptades pel Col·legi a l'exercici de les seves funcions han de preparar-se, presentar-se i aplicar-se pels comissaris i mitjançant els procediments que maximitzin el rendiment i minimitzin el cost de l'activitat;
- el principi de desconcentració funcional, que promou la delegació d'aquelles funcions del Col·legi que puguin ser assumides o executades millor per qualsevol dels seus membres o pels serveis que l'ho assisteixen.
La responsabilitat política del Col·legi de Comissaris s'exerceix, de manera conjunta i solidària, davant el Parlament Europeu, deixant de banda la responsabilitat individual que pugui correspondre a cada un dels seus membres per les decisions adoptades individualment com a Comissari durant el seu mandat. Aquesta clàusula de responsabilitat política, junt amb la possibilitat contemplada pels Tractats de Roma d'una moció de censura contra la Comissió, ha determinat que molts estudiosos del Dret de la Unió Europea parlin de la progressiva imposició al sistema polític de la Unió d'una lògica típicament parlamentària, o principi parlamenari.
El Col·legi de Comissaris es troba permanentment assistit per la Secretaria General de la Comissió, integrada en l'estructura orgànica de l'Oficina del President.
Carteres
[modifica]Es denominen carteres a la Comissió Europea a les àrees de responsabilitat política que el President assigna a cada un dels Comissaris durant la formació del Col·legi o al llarg del seu mandat pel mig de remodelatges.
Es considera convencional que un comissari té encomanada la gestió o portada d'una cartera pròpia quan el President adscriu o vincula al mandat polític d'aquell la dependència d'una o diverses direccions generals o serveis, com es coneix els departaments de la Comissió Europea.
En cas contrari es tractaria d'un comissari sense cartera, previsiblement subjecte o associat a un comissari amb cartera. Aquesta situació no s'ha donat des que va concloura el mandat de la Comissió Prodi l'any 2004. A la Comissió Barroso II cadascun dels 27 comissari tenia encomanada una cartera; set d'ells ostenten a més a més el rang de vicepresidents.
Llista de membres del Col·legi de Comissaris Barroso II
[modifica]Llegenda: [ ] Centreesquerra (PSE) - [ ] liberal (ELDR) - [ ] centredreta (PPE)
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Declaración de Gobernanza de la Comisión Europea (art. 1.1)». [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ Anonymous. «Comisión Europea» (en anglès), 16-06-2016. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ «Reglamento interno de la Comisión Europea (arts. 2 y 3)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-07-04. [Consulta: 9 març 2013].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Portal de la Comissió Europea
