close
Vés al contingut

Henry Fonda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenry Fonda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Henry Jaynes Fonda Modifica el valor a Wikidata
16 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Grand Island (Nebraska) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcardiopatia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Minnesota
Omaha Central High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, pel·lícula, teatre, televisió i producció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, actor, productor de televisió, productor de cinema, militar, oficial, actor de teatre, apicultor, guionista, actor de televisió, oficial naval, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata - 1981 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern, spaghetti western, drama, cinema de ficció criminal, thriller, cinema d'acció, cinema d'aventures, cinema negre, comèdia, cinema bèl·lic, cinema de misteri, pel·lícula de thriller psicològic i cinema fantàstic Modifica el valor a Wikidata
Representat perMusic Corporation of America, Inc. Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Grau militarllotinent júnior Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeShirley Maye Adams (1965–)
Afdera Franchetti (1957–1961)
Susan Blanchard (1950–1956)
Frances Ford Seymour (1936–1950), mort del cònjuge
Margaret Sullavan (1931–1933) Modifica el valor a Wikidata
FillsJane Fonda
 () Frances Ford Seymour
Peter Fonda
 () Frances Ford Seymour Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Brace Fonda Modifica el valor a Wikidata  i Elma Herberta Jaynes Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000020 TMDB (persona): 4958 Rottentomatoes: celebrity/henry_fonda Allmovie (artista): p24097 69239 IBDB (repartiment): 40805 Musicbrainz: 284f1144-4901-464e-a081-591c57c332ee Discogs: 1424293
Find a Grave: 1730Modifica el valor a Wikidata

Henry Fonda (Grand Island, Nebraska, 16 de maig de 1905 - Los Angeles, 12 d'agost de 1982) fou un actor de cinema i teatre estatunidenc.[1][2]

Biografia

[modifica]

El cineasta John Ford, quan en una entrevista se li va preguntar què era el cinema per a ell, va contestar: «Heu vist caminar Henry Fonda? Doncs això és el cinema».[3] Aquesta frase valdria per resumir la carrera de Fonda, un d'aquests mites del cinema que es van anar forjant a base de talent pur i treball. Henry Jaynes Fonda va néixer el 16 de maig de 1905 a Grand Island (Nebraska), al si d'una família d'origen italià, fill de William Brace Fonda i de Herberta Krueger Jaynes.[4] Després d'acabar la seva educació secundària va treballar com a "noi per a tot" en una oficina i, en aquell període, va començar a coquetejar amb la interpretació. En una entrevista publicada en el número 175 de la revista Film Ideal de 1965, l'actor va assegurar:[5]

« No puc explicar com vaig arribar a ser actor, la meva ambició mai no va ser actor de cinema. Ni tan sols no volia ser actor, mai no vaig pensar a ser-ho, però on se'm va acudir la idea va ser al teatre. Em vaig veure empès a l'escenari en un petit teatre de Nebraska (...). Jo no volia fer res d'allò, però una amiga de la meva família, Dorothy Brando (que després tindria un fill anomenat Marlon), dirigia activament el petit teatre i, literalment, em va llançar a l'escenari. »

Quan "Hank" - com el coneixien els seus amics - va comprendre que la interpretació podia ser una professió, va decidir traslladar-se a Nova York. Després de participar en nombroses obres de Broadway la seva gran oportunitat li va arribar el 1934, en protagonitzar l'obra The Farmer Takes a Wife .[6] L'èxit va ser tal que la Fox va decidir adaptar-la a la pantalla (The Farmer takes a Wife de Victor Fleming, 1935) i fer a Fonda un contracte de llarga durada.[7]

« De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema. »

L'enamorament sobtat entre la càmera i el rostre de Fonda - de ciutadà honrat al que l'únic que sembla importar-li és no perdre la dignitat - va ser immediat. Aquest aspecte de la seva mirada el va definir millor que ningú Peter Bogdanovich: Quan Henry Fonda diu alguna cosa, t'ho creus... Aquesta és una qualitat de les veritables estrelles i ningú no la té excepte Fonda".[8]

De 1935 a 1981, Fonda va desenvolupar una de les carreres més prolífiques (113 pel·lícules protagonitzades) i reeixides de la història del cinema. Els directors se'l rifaven perquè treballés a les seves ordres i ell ho feia amb la naturalitat més gran, com si actuar fos un sisè sentit.[9] Se'l va començar a conèixer amb el sobrenom de "One-Take Fonda" (Una Presa Fonda), ja que aconseguia a l'instant brodar el seu paper, sense necessitar repetir desenes de vegades les preses. En els seus primers anys va demostrar la seva vàlua en títols com The Trail of the Lonesome Pine de Henry Hathaway (1936), Només es viu una vegada de Fritz Lang (1937), Jezabel de William Wyler (1938), Jesse James de Henry King (1939), Young Mr. Lincoln (1939) i Drums Along the Mohawk (1939), aquestes últimes dirigides per John Ford.

La dècada de 1940 va ser la consagració absoluta, gràcies entre d'altres a El raïm de la ira (1940), de nou a les ordres de John Ford, i per la que va rebre la seva primera nominació a l'Oscar.[10] La vida d'ambdós en aquella època va ser en paral·lel, col·laborant a més en My Darling Clementine (1946), El fugitiu (1947) i Fort Apache (1948). La segona nominació a l'Òscar la va aconseguir per Dotze homes sense pietat de Sidney Lumet (1957).

També va treballar al costat de molts altres cineastes de renom, com King Vidor a Guerra i pau (1956), Alfred Hitchcock a Fals culpable (1957), Edward Dmytryk en Warlock (1959), Otto Preminger a Tempesta sobre Washington (1962), Sergio Leone a Fins que li va arribar l'hora (1968), i Joseph L. Mankiewicz en El dia dels tramposos (1970).

Jane Fonda, Henry Fonda i Peter Fonda en la dècada de 1950

El 1981 se li va concedir l'Oscar d'honor per tota la seva carrera i,[11] un any després, va rebre l'estatueta al millor actor per On Golden Pond de Mark Rydell (1981), en la que va actuar al costat de Katharine Hepburn i la seva filla Jane Fonda.[12] Al cap de poc temps, el 12 d'agost de 1982, moria a Los Angeles a conseqüència d'un càncer i d'una malaltia de cor, al seu domicili de Los Angeles, acompanyat per la seva dona Shirlee i la seva filla Jane, que també havia participat en el seu darrer film.[13] També el seu fill Peter és actor.[14] Henry Fonda va estar casat cinc vegades: amb Margaret Brooke Sullavan (1931-1932), Frances Ford Seymour (1936-1950), Susan Blanchard (1950-1956), Afdera Franchetti (1957-1961) i Shirlee Mae Adams (1965-1982).[15]

Filmografia

[modifica]
Any Film Rol Altres protagonistes Notes
1935The Farmer Takes a Wife Dan HarrowJanet Gaynorblanc i negre
Way Down EastDavid Bartlett
I Dream Too MuchJonathan StreetLily Pons
Eric Blore
1936SpendthriftTownsend Middleton
The Trail of the Lonesome PineDave Tolliver
The Moon's Our HomeTownsend Middleton
1937Només es viu una vegada (You Only Live Once)Kerry Gilfallen
Wings of the MorningEddie Taylor
SlimSlim Kincaid
That Certain WomanJack V. Merrick, Jr.Bette Davis
Anita Louise
1938I Met My Love AgainIves Towner
JezebelPreston DillardBette Davis
George Brent
Bloqueig (Blockade)Marco
Spawn of the NorthJim Kimmerlee
The Mad Miss MantonPeter Ames
1939Jesse JamesFrank JamesTyrone Power
Randolph Scott
Let Us Live!Brick Tennant
The Story of Alexander Graham BellThomas Watson
Young Mr. LincolnAbraham Lincoln
Drums Along the MohawkGilbert Martin
1940El raïm de la ira (The Grapes of Wrath)Tom JoadNominació − Oscar al millor actor
Lillian RussellAlexander Moore
La venjança de Frank James (The Return of Frank James)Frank JamesGene TierneyTechnicolor
Chad HannaChad HannaDorothy Lamour
1941The Lady EveCharles PikeBarbara StanwyckBlanc i negre
Wild Geese CallingJohn MurdockJoan Bennett
Ets meva (You Belong to Me)Peter KirkBarbara Stanwyck
1942Rings on Her FingersJohn WheelerGene TierneyBlanc i negre
The Male AnimalProf. Tommy TurnerOlivia DeHavilland
The Magnificent DopeThadeus Winship Page
Tales of ManhattanGeorge
El carrer gran (The Big Street)Augustus "Little Pinks" Pinkerton IILucille Ball
1943Immortal SergeantCpl. Colin SpenceMaureen O'Hara
The Ox-Bow IncidentGil CarterDana AndrewsBlanc i negre
1946My Darling ClementineWyatt Earp
1947Nit eterna (The Long Night)Joe Adams
El fugitiu (The Fugitive)A Fugitive
Daisy KenyonPeter LaphamDana Andrews
1948On Our Merry WayLankJames Stewart
Fort ApacheTinent Coronel Owen ThursdayJohn Wayne
1949JigsawCambrer del Nightclub
1951BenjyNarrador
1955Escala a Hawaii (Mister Roberts)Tinent Douglas A. Roberts
1956Guerra i pau (War and Peace)Pierre Bezukhov
Fals culpable (The Wrong Man)Manny Balestrero
1957Dotze homes sense pietat (12 Angry Men)Jurat #8 / Mr. DavisJack KlugmanBAFTA al millor actor estranger
Nominació − Oscar a la millor pel·lícula
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
The Tin StarMorg Hickman
1958Stage StruckLewis Easton
1959WarlockClay Blaisedell
The Man Who Understood WomenWillie Bauche
The DeputyMarshal Simon Fry
1962Tempesta sobre Washington (Advise and Consent)Robert A. LeffingwellCharles Laughton
Don Murray
Gene Tierney
Walter Pidgeon		Blanc i negre
The Longest DayBrig. General Theodore Roosevelt Jr.
La conquesta de l'Oest (How the West Was Won)Jethro Stuart
1963Febre a la sang (Spencer's Mountain)Clay Spencer
1964El millor (The Best Man)William Russell
Punt límit (Fail-Safe)The PresidentLarry Hagman
Sex and the Single GirlFrank Broderick
1965Els desbravadors (The Rounders)Marion 'Howdy' Lewis
In Harm's WayAdm. Chester W. Nimitz
The Dirty GameDimitri Koulov
La batalla de les Ardenes (Battle of the Bulge)Tinent Coronel Daniel Kiley
1966El destí també jugaMeredith / Ben Bailey
1967Welcome to Hard TimesMayor Will Blue
Stranger on the RunBen Chamberlain
FirecreekBob Larkin
1968Brigada homicida (Madigan)Comissionat Anthony X. Russell
Teus, meus i nostres (Yours, Mine and Ours)Frank BeardsleyLucille Ball
The Boston StranglerJohn S. Bottomly
Fins que li va arribar l'hora (C'era una volta il West)FrankCharles Bronson
Claudia Cardinale
Jason Robards
1969An Impression of John Steinbeck: WriterNarrador
1970Too Late the HeroCapt. John G. Nolan
El club social de Cheyenne (The Cheyenne Social Club)Harley Sullivan
El dia dels tramposos (There Was a Crooked Man...)Woodward Lopeman
1971Casta invencible (Sometimes a Great Notion)Henry Stamper
The Smith FamilyDetectiu Sergent Chad Smith
1973The Red PonyCarl TiflinNominació − Primetime Emmy al millor actor
Night Flight from MoscowAllan Davies
The Alpha CaperMark Forbes
Dimecres de cendra (Ash Wednesday)Mark Sawyer
Il Mio nome è NessunoJack Beauregard
1974Mussolini: Ultimo attoCardinal Schuster
Clarence DarrowClarence DarrowNominació − Primetime Emmy al millor actor en programa especial dramàtic o còmic
1976Collision Course: Truman vs. MacArthurGeneral Douglas MacArthur
Almos' a Mandesconegut
MidwayAdm. Chester W. NimitzRobert Mitchum
Charlton Heston
Captains and the KingsSen. Enfield Bassett
1977TentaclesMr. Whitehead
RollercoasterSimon Davenport
The Last of the CowboysElegant John
1978Il Grande attaccoGeneral Foster
Home to StayAvi George
FedoraPresident of the Academy
L'eixam (The Swarm)Dr. Walter Krim
A Special Sesame Street ChristmasConvidat
1979Roots: The Next GenerationsCoronel Frederick Warner
City on FireChief Albert Risley
Wanda NevadaOld Prospector
MeteorThe President
1980The Jilting of Granny WeatherallNarrador
The Oldest Living GraduateCoronel J.C. Kincaid
Gideon's TrumpetClarence Earl Gideon
1981On Golden PondNorman Thayer Jr.Katharine HepburnOscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominació − BAFTA al millor actor estranger
Summer SolsticeJoshua Turner

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bain, David Haward. The Old Iron Road: An Epic of Rails, Roads, and the Urge to Go West. Nova York: Penguin Books, 2004, p. 65–6. ISBN 0-14-303526-6.
  2. ↑ Obituary Variety, August 18, 1982.
  3. ↑ Cerviño, Mercedes. «Henry Fonda, el héroe infeliz» (en espanyol europeu). Diario de León, 16-05-2005. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 25 juliol 2022].
  4. ↑ «Henry Fonda - His Italian Connection» (en anglès). Italia USA. [Consulta: 25 juliol 2022].
  5. ↑ Mucientes, Esther. «El legado de Henry Fonda 25 años después» (en espanyol europeu). El Mundo, 13-08-2007. [Consulta: 25 juliol 2022].
  6. ↑ Sweeney, 1992, p. 10.
  7. ↑ Nydia, Leanne. «The Grapes of Wrath Movie Review» (en anglès). Film night, 01-07-2005. Arxivat de l'original el 2005-05-10. [Consulta: 25 juliol 2022].
  8. ↑ Bogdanovich, Peter. Who the Hell's in It: Conversations with Hollywood's Legendary Actors (en anglès). Random House Publishing Group, 2010-12-22, p. 302. ISBN 978-0-307-75783-8.
  9. ↑ «: Henry Fonda (1905 - 1982)» (en castellà). Cinegrafías. Cinescopia, 16-05-2020. [Consulta: 25 juliol 2022].
  10. ↑ «The 13th Academy Awards - 1941» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 25 juliol 2022].
  11. ↑ Brown, Rob. «Fonda honored at Academy Awards». Los Angeles Herald, 1981. [Consulta: 25 juliol 2022].
  12. ↑ «The 54th Academy Awards - 1982» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 25 juliol 2022].
  13. ↑ «Henry Fonda muere de una crisis cardiaca a los 77 años» (en castellà). El País [Madrid], 12-08-1982. ISSN: 1134-6582.
  14. ↑ «Muere Peter Fonda, protagonista de 'Easy Rider'» (en espanyol europeu). 20minutos, 17-08-2019. [Consulta: 25 juliol 2022].
  15. ↑ Sweeney, 1992, p. 27-28.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Henry_Fonda&oldid=37622265»