Horst Mahler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1936 Chojnów (Polònia) |
| Mort | 27 juliol 2025 Berlín (Alemanya) |
| Formació | Universitat Lliure de Berlín - dret |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència del dret |
| Ocupació | advocat (1964–2009), polític, jurista, periodista d'opinió, activista polític, fundador |
| Partit | La Pàtria (2000–2003) Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1957–1961) Partit Comunista d'Alemanya (estructura organitzativa) |
| Membre de | |
| Altres | |
| Cònjuge | Sylvia Stolz |
| Condemnat per | negació de l'Holocaust (2008) → (pena de presó) negació de l'Holocaust (2009) → (pena de presó) negació de l'Holocaust (2009) → (pena de presó) |
| Cronologia | |
| 15 novembre 2006 | detenció |
| 8 octubre 1970 | detenció |
Horst Mahler (Haynau, Baixa Silesia, 23 de gener de 1936 — Berlín, 27 de juliol de 2025) va ser un advocat alemany, conegut per haver estat membre fundador en la dècada dels 70 de l'organització revolucionària Fracció de l'Exèrcit Roig. Als noranta va adoptar posicions conservadores, àries i nacionalistes, i es va convertir en neonazi i antisemita.[1]
Biografia
[modifica]Fill d'una família militant del NSDAP i petitburgesa –son pare era dentista[2]– Mahler va recolzar en la seva joventut els moviments esquerrans alemanys. Va ser un dels membres fundadors de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF) en 1970 i va participar en robatoris i en la fuga de presó d'Andreas Baader.[3] Va fugir, com molts altres militants d'aquest partit, als campaments palestins a Jordània. Finalment va romandre empresonat durant diversos anys en aquest país, i després a Alemanya.[4][5]
El 8 d'octubre de 1970, va ser arrestat a costat de Brigitte Asdonk, Ingrid Schubert, Irene Goergens i Monika Berberich. Durant el procés judicial va ser defensat per Otto Schily, que de 1998 a 2005 esdevindrà Ministre Federal de l'Interior durant el govern de Gerhard Schröder.
A principi de la dècada de 1980, gràcies al seu nou advocat Gerhard Schröder (futur Canceller d'Alemanya), va ser alliberat després d'haver complert dos terços de la condemna, i el 1987 es va reincorporar al Col·legi d'Advocats d'Alemanya.[6] Però durant la seva detenció, Mahler va canviar d'opinió política. L'agost de 2000, es va unir al Partit Nacional Demòcrata d'Alemanya (NPD), un partit alemany d'extrema dreta, i va recolzar obertament les seves idees.[7][8]
Va ser condemnat en nombroses ocasions entre 2004 i 2009 pels tribunals alemanys per negar l'Holocaust i fer apologia del nazisme.
El juliol de 2015 va ser excarcerat per raons de salut. El 19 d'abril de 2017, Mahler havia de reingressar a presó a causa d'una sèrie d'irregularitats comeses durant la seva detenció, però es va escapar del país.[9] Considerat un fugitiu, després d'intentar trobar asil polític a Hongria, escrivint personalment una carta a Viktor Orbán va ser arrestat el 15 de maig de 2017 a Sopron i lliurat a les autoritats alemanyes el 13 de juny.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Simon, Lluís. «Mor el neonazi Horst Mahler, un dels grans negacionistes de l'Holocaust». [Consulta: 29 juliol 2025].
- ↑ Barker, Jonathan. El sense sentit del terrorisme (en català, traduït de l'anglès). Intermón Oxfam Editorial, 2004, p. 135. ISBN 978-84-8452-246-1.
- ↑ «Horst Mahler» (en anglès). This is Baader-Meinhof. Arxivat de l'original el 2007-10-29. [Consulta: 6 novembre 2007].
- ↑ «The Baader-Meinhof Gang - Meinhof: Terrorist to Journalist». CrimeLibrary. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 6 novembre 2007].
- ↑ «Horst Mahler: A Radical Biography». German Law Journal, 01-08-2001. Arxivat de l'original el 2009-02-27. [Consulta: 6 novembre 2007].
- ↑ Thaler, Thorsten. «Gerhard-Schröder-Biographie: Horst Mahler stellt das Buch eines Konservativen vor Hoffnung keimt im Verborgenen» (en alemany). Junge Freiheit, 08-05-1998. [Consulta: 7 novembre 2007].
- ↑ Bonvehí, Jordi. «Els moviments armats a l'RFA». Històries d'Europa, 01-11-2018. [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ Garzke, René «Trotz Haftstrafe: Horst Mahler bleibt auf freiem Fuß» (en alemany). Die Zeit - Störungsmelder, 29 març 2017.
- ↑ «Hungary hands over Holocaust denier Horst Mahler to Germany». Deutsche Welle, 13-06-2017.
Bibliografia
[modifica]- Ors i Solà, Sílvia. El Grup Baader-Meinhof a l'Alemanya Occidental dels anys setanta (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre 2013, p. 56.
- Militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig
- Advocats alemanys
- Alumnes de la Universitat Lliure de Berlín
- Activistes alemanys
- Negacionistes de l'Holocaust
- Naixements del 1936
- Morts el 2025
- Morts a Berlín
- Activistes del segle XX
- Activistes del voivodat de Baixa Silèsia
- Advocats morts al segle XXI
- Advocats nascuts al segle XX