Illa McKean
McKean Island (en)  | |||||
| |||||
| Tipus | illa i illa d'escull | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Kiribati | ||||
| Arxipèlag | illes Fènix | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 0,57 km² | ||||
| Mesura | 1 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 5 m | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
L'illa McKean és una de les illes Fènix, a la república de Kiribati. És deshabitada. Kiribati va declarar l'Àrea Protegida de les Illes Phoenix el 2006, i el parc es va ampliar el 2008. La reserva marina de 425.300 quilòmetres quadrats conté vuit atols de corall, inclosa l'illa McKean.[1][2]
Geografia
[modifica]És la més occidental de les illes Fènix, situada a 125 km al nord-oest de Nikumaroro. Té una superfície total de 0,4 km², inclosa la llacuna interior salada i poc profunda de 0,2 km². Hi ha abundants ocells marins i no té arbres.
Història
[modifica]Va ser descoberta el 28 de maig de 1794 pel capità britànic Henry Barber, del vaixell Arthur, mentre es dirigia des de Botany Bay, Nova Gal·les del Sud, cap a la costa nord-oest d'Amèrica.[3] En albirar l'illa deshabitada el 28 de maig, el capità Barber la va anomenar "illa de Drummond", situant-la a 3° 40′ S, 176° 51′ O.[4] L' Albany Sentinel va informar que la "petita illa sorrenca... és molt baixa i no es pot veure des de la coberta d'un vaixell a més de cinc o sis milles".[5] Més tard va ser rebatejada com a "illa Arthur" i va aparèixer com a tal a les cartes nàutiques de l'època. Les seves coordenades es donaven com a 3° 30′ S, 176° 0′ O.
L'illa va ser visitada per diversos vaixells en els anys següents, incloent-hi el balener Japan el 1830 (sota el comandament del capità Shubael Chase), el capità Worth (1832) que la va confondre amb Onotoa i un balener desconegut el 1834, que la va anomenar "Illa de Wigram".[6]
Històricament també s'ha anomenat illa Wilkes. McKean va ser reclamada pels Estats Units el març de 1859, en virtut de la Llei Americana del Guano de 1856. CA Williams va promoure la Phoenix Guano Company de New London, Connecticut, per explotar el dipòsit de guano. Alfred Restieaux va ser el capatàs de l'operació d'excavació el 1867.[7] El guano es va extreure i exportar activament des del 1859 fins al 1870.[8] L'illa va ser rarament visitada després d'aquella època.
Referències
[modifica]- ↑ Brian Clark Howard. «Pacific Nation Bans Fishing in One of World's Largest Marine Parks». National Geographic News, 16-06-2014. Arxivat de l'original el June 19, 2014. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Phoenix Islands Protected Area». Government of Kiribati. Arxivat de l'original el December 1, 2007. [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ Quanchi & Robson, p 11.
- ↑ Maude, p 109.
- ↑ The Albany Sentinel, 28.8.1797, quoted in Maude, p 109.
- ↑ Maude, p 110.
- ↑ Resture, Alfred. «Alfred Restieaux Manuscripts – Part 2». Jane Resture. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 23 març 2013].
- ↑ Resture, Jane. «McKean Island: Phoenix Group». Jane Resture. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2012. [Consulta: 23 març 2013].
Bibliografia
[modifica]- Maude, H.E.. Of Islands and Men: Studies in Pacific history. Melbourne, Australia: Oxford University Press, 1968.
- Quanchi, Max; Robson, John. Historical Dictionary of the Discovery and Exploration of the Pacific Islands. Scarecrow Press, 2005. ISBN 0-8108-5395-7.
- Sharp, Andrew. The Discovery of the Pacific Islands. Oxford, UK: Oxford University Press, 1960.
- Bryan, Edwin H. American Polynesia and the Hawaiian Chain. Honolulu, HI: Tongg Publishing Company, 1941, p. 66–69.
- «McLean Island». United Nations. Arxivat de l'original el 2007-03-12.
- «TIGHAR». TIGHAR. Arxivat de l'original el 2010-01-08.
Geografia de Kiribati | ||
|---|---|---|
| Illes Gilbert |  | |
| Illes Fènix | ||
| Illes de la Línia | ||
| Oest | ||
| Esculls | ||
