Lladurs

Lladurs

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 02′ 41″ N, 1° 30′ 31″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	Lladurs
Població humana
Població	186 (2025) (1,45 hab./km²)
Llars	60 (1553)
Gentilici	Lladurenc, lladurenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'abastament d'aigua del Solsonès
Superfície	128 km²
Banyat per	Cardener i Ribera Salada
Altitud	834 m
Limita amb	Odèn Solsona Olius Navès Castellar de la Ribera
Identificadors descriptius
Codi postal	25283
Codi INE	25124
Codi IDESCAT	251240
Lloc web	lladurs.cat

Lladurs és un municipi de la comarca del Solsonès, el segon més extens de la comarca i, alhora, una de les set entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Entitat de població	Habitants (2025)
Lladurs	67
Montpolt	29
els Torrents	27
Terrassola	22
Timoneda	19
la Llena	18
el Pla dels Roures	4
Font: Idescat

Geografia

• Llista de topònims de Lladurs (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, edificis)

Mapa del relleu de Lladurs.

Tan sols la part baixa de la vall de la Ribera Salada és per sota dels 600 m d'altitud. Les màximes altituds s'assoleixen a l'extrem nord-oriental del terme, al Serrat de Prat d'Estaques (amb uns cims per damunt dels 1.300 m) i a la Ventolada (1.301 m). Per l'extrem nord-occidental la màxima altitud s'assoleix al Tossal de Carissols (1.217 m).

La major part del terme municipal està comprès entre el 600 i els 1.000 m d'altitud i en aquest sector hi ha una certa abundància de plans que s'alternen amb suaus serralades o turons.

El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades

La Carena del Soler, el Serrat Alt, la Serra Alta (1.354,3 metres), la Serra de Juncar, la Serra de la Móra, la Serra de Vila-seca, la Serra del Puit, una segona Serra del Puit, el Serrat de Cal Marc, el Serrat de Cal Poca, el Serrat de la Casanova, el Serrat de la Font Vella, el Serrat de l'Alzina, el Serrat de l'Om, el Serrat de Prat d'Estaques, el Serrat de Rotgers i el Serrat del Vent.

Cims

El Cap d'Estaques, el Cogulló, la Creueta, la Roca de Montpol, la Ventolada, el Prat d'Estaques, el Serrat de Carissols, el Serrat de Castellà, el Serrat de Graus, el Serrat de la Creu de la Contrella, el Serrat de la Fusta, el Serrat de la Sentinella, el Serrat de Porredon, el Serrat de Puigpinós, el Serrat del Castell, el Serrat del Marquet, el Serrat del Moro, el Serrat del Rector, el Serrat dels Rovellons, el Tossal de la Guàrdia i el Turó de Sant Gili.

Collades

El Coll de Llop, el Coll de Marina, el Coll del Quer, la Collada de Clarà, la Collada de Pedreguers i el Collet dels Lladres.

Plans

El Planàs, el Pla de Riard i el Pla Gran

Altres orònims

El Bosc de Cinca, el Bosc de la Caseta, el Bosc de la Caseta de Solans, el Bosc de Riard, el Bosc de Roquerot, el Bosc de Solanelles, la Costa de Borrells, el Cap del Pla, la Costa Solana, la Cova del Pouet (?), la Devesa d'Aubets, la Devesa Vella, la Teuleria i l'Obaga de la Salada

Hidrografia de Lladurs.

La major part del terme municipal forma part de la conca de la Ribera Salada. La part oriental, però, forma part de la conca del Cardener, bé mitjançant rases que baixen del vessant occidental de la vall que hi aboquen directament, ja que el Cardener fa de frontera natural entre els municipis de Lladurs i Navès, bé mitjançant el riu Negre i algun dels seus afluents.

La Ribera Salada es forma a Aigüesjuntes amb la confluència del Riu Fred i la Riera de Canalda. Durant el trajecte pel terme municipal des d'Aigüesjuntes al Pla dels Roures rep afluents tant per la dreta que baixen de Montpol com per l'esquerra. El principal de tots és el Riard.

També destaca el Castell de Lladurs.

Clima

Clima mediterrani continental propi d'un territori que és a unes altituds que es mouen entre els 600 m i els 1.300 m. A la capital del municipi (Lladurs, 827 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 750 mm anuals amb el maig com el mes més plujós (88 mm de mitjana) i el febrer com el mes més sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual és de d'11,2 °C amb el gener com a mes més fred (-1,7 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (27,8 °C de mitjana de les màximes).

La mitjana de la radiació solar és d'uns 14.510 w/m²/dia. A l'hivern no són estranys els dies de boira plana cobrint bona part del municipi.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 61 45 60 566 518 1.259 843 884 608 617

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 649 728 729 707 567 454 304 251 260 260

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 238 250 244 227 221 207 212 193 180 195

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 187 179 180 190 185 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)
Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
15 homes i 14 dones	77 homes i 67 dones	22 homes i 25 dones

Economia

L'activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha augmentat considerablement.

Agricultura

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)
Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
Terres llaurades	1.612	12,6	7,9
Pastures permanents	310	2,4	3,9
Boscos	7.940	62,0	15,5

Bestiar

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
Boví	208	1.507	11,0	6,1
Oví	875	3.674	12,5	14,8
Cabrum	26	349	11,0	1,4
Porcí	926	4.198	3,2	16,9
Aviram	25.662	40.584	5,1	163,0
Conilles mare	103	1.292	12,4	5,2
Equí	12	23	19,0	0,1

Població activa

De les 96 persones que configuraven la població activa de Lladurs l'any 2001 (103 el 1996), 44 treballaven al municipi i 52 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 53 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 9 restants per persones que es desplaçaven des d'un altre municipi.

% DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS
Primari	Indústria	Construcció	Serveis
44,8%	13,5%	6,2%	35,4%

Índex de motorització

PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)
any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
1991	448,82	11,81	200,79
2006	632,85	14,49	289,86
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Etimologia del topònim

El nom és d'etimologia preromana. A l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (de l'any 839) apareix escrit com a Ladurci i en documentació posterior també apareix escrit amb el mots Ladurco = Ladurço, Ladurç i fins i tot, La Durç. El filòleg Joan Coromines era del parer que el terme durç feia referència a una font. Sigui com sigui, a la comarca encara hi ha gent que en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.

Festes

• Caramelles
• Revetlla de sant Joan (23 de juny)
• Festa Major de Lladurs (últim cap de setmana de juliol).
• Turronada

Escola

És una escola petita i els seus alumnes ronden sempre entre els 5 o 7 alumnes, i està en el mateix edifici que l'ajuntament. Va ser renovada l'estiu de l'any 2009.

L'Escola del Lladurs va ser premiada el 18 de juny de 2009 a La MOSTRA 09 de produccions audiovisuals en la modalitat de fotografia pel treball «Ens agradaria». L'any 2010 va tornar a guanyar La Mostra 10.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya