close
Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 186 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Statua del Buddha Gautama in stil greco-buddhista.

El buddhesim l’è una religion indo-ariana basada in sui insegnament del Gautama Siddharta, el Buddha storegh, un filosef e santom indian de orisgen nobila che l’è vivud intra el 563 e el 483 de prima de l’era comuna. El concet de religion in quei tradizzion chì de l’India el se slontana un zich de quei abrameghe che riven su de l’Orient de Mez – come l’Islam, el sgiudaesim e el cristianesim – in del fat che oltra a vesser di religion con di precet, inn anca considerade di filosofie, dei insegnament, di stii de vita, di verità e lesg universai e – una quaj vœulta – di dové personai de l’individov. Per reconossej, a se dœuvra despess el termen orisginal dharma, una parolla sanscrita doperada in di tradizzion indo-ariane per esprimer propri tucc quii concet chì insema. El buddhesim l’è donca anca ciamad buddhadharma, o bauddhadharma in de una forma forsi pussee conservativa.

Nassud in India come un moviment religios e cultural inradisad in la tradizzion vedega, el buddhesim in di secoi de lì adree el s’è pœu slargad fœura in per tut l’Orient Estrem, e al dì d’incœu l’ha scomenzad a spantegàss anca in Ozzident apœus che i armade comuniste del Mao Zedong hann tacad e invadud el Tibet, e donca forzad i careghe pussee volte de la Gesa Tibetana a reparà in dei oltre part del mond per restà viv.

Al dì d’incœu, el buddhesim el gh’ha pussee de 520 million de fedei in tut el mond.

(Va inanz)

A l' savivet qe ...

La Gioconda al Cimiteri Magior

La Gioconda a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior.

Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod.

La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el bosch de la Merlada l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?