Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl buddhesim l’è una religion indo-ariana basada in sui insegnament del Gautama Siddharta, el Buddha storegh, un filosef e santom indian de orisgen nobila che l’è vivud intra el 563 e el 483 de prima de l’era comuna. El concet de religion in quei tradizzion chì de l’India el se slontana un zich de quei abrameghe che riven su de l’Orient de Mez – come l’Islam, el sgiudaesim e el cristianesim – in del fat che oltra a vesser di religion con di precet, inn anca considerade di filosofie, dei insegnament, di stii de vita, di verità e lesg universai e – una quaj vœulta – di dové personai de l’individov. Per reconossej, a se dœuvra despess el termen orisginal dharma, una parolla sanscrita doperada in di tradizzion indo-ariane per esprimer propri tucc quii concet chì insema. El buddhesim l’è donca anca ciamad buddhadharma, o bauddhadharma in de una forma forsi pussee conservativa. Nassud in India come un moviment religios e cultural inradisad in la tradizzion vedega, el buddhesim in di secoi de lì adree el s’è pœu slargad fœura in per tut l’Orient Estrem, e al dì d’incœu l’ha scomenzad a spantegàss anca in Ozzident apœus che i armade comuniste del Mao Zedong hann tacad e invadud el Tibet, e donca forzad i careghe pussee volte de la Gesa Tibetana a reparà in dei oltre part del mond per restà viv. Al dì d’incœu, el buddhesim el gh’ha pussee de 520 million de fedei in tut el mond. (Va inanz) A l' savivet qe ...La Gioconda a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior. Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod. La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el bosch de la Merlada l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|

